Molts i moltes joves sortim al carrer per a reclamar l’amnistia total pel cantant, així com molts altres artistes que han demostrat el seu suport a través de les xarxes socials, cançons i per descomptat en les manifestacions; vam poder parlar amb el raper Swit Ema en la manifestació convocada en la plaça Lesseps de Barcelona, on explicava que això no sols els podia passar als cantants, sinó a qualsevol que posi el crit en el cel en contra d’aquest sistema.
Ahir vam estar a la manifestació de #Barcelona per la llibertat de #PabloHasel igual que estem avui a jardinets. I no vam ser els únics...@Switeme9 ¡Tota la raó! pic.twitter.com/LQpjzWT04i
— Contracorrent Catalunya (@Contrac_Cat) February 17, 2021
Però la veritat és que aquesta ràbia que veiem als carrers no és només per la injustícia particular en el cas de Pablo Haseél, si no que expressa, especialment en la joventut, una ràbia profunda contra la decadència d’aquest sistema.
La visió que els joves tenim del Règim del 78 no podria estar més deteriorada. Veiem com empresonen polítics i artistes mitjançant la Llei Mordassa i el codi penal, les mobilitzacions anti-repressives justament són sempre reprimides per la policia controlada tant pels partits de dretes, com els d’“esquerra”, tant “progressistes” com processistes.
L’atur juvenil arriba al 40% i l’ocupació laboral està sempre marcada per la precarietat i la temporalitat. Paral·lelament veiem com el Règim i la “justícia” acarona constantment a l’extrema dreta i és es pot parlar d’exterminar a la meitat dels espanyols si ets militar sense conseqüències o fer actes obertament nazis on la policia més que vigilar, participa. Però això sí, no se t’ocorri ficar-te amb la corona si ets periodista o cantant.
Amb tot això, per a nosaltres, la joventut, costa pensar que la xifra històrica d’abstenció d’aquestes últimes eleccions catalanes sigui només per “la por als contagis”. Segur que a aquesta situació excepcional s’hi suma el fet que no trobem cap alternativa política ni fora ni dins de les institucions públiques, unes institucions que no han canviat res mai.
Ara més que mai és necessari aixecar una esquerra que sigui independent dels partits que ens reprimeixen constantment, tant del Govern “progressista” com de la Generalitat, que posi dempeus un programa anticapitalista i revolucionari i que aposti per desenvolupar l’autoorganització de la classe treballadora, la joventut, les dones i els sectors populars.
Per això des de l’agrupació juvenil i revolucionària Contracorrent et convidem aquest divendres 19 de febrer a les 16.30h a fer una gran assemblea oberta (a Barcelona), que sigui contra l’extrema dreta i la persecució dels activistes, cantants, sindicalistes, militants d’esquerra, etc, per a poder organitzar-nos des de cada institut, universitat i centre de treball!
