En aquests anys que portem de crisi econòmica i política, el poder judicial està demostrant novament la seva veritable cara. El Tribunal Suprem, el Constitucional i tota la casta judicial són al centre de l’escena política decidint la vida de 48 milions de persones i sense que ningú els votés. Aquesta casta és entronitzada de per vida, ja sigui per l’elecció dels partits polítics que defensen el Monarca i al Règim, ja sigui per les famílies del búnquer franquista.

El bipartidisme està en crisi des de l’aparició política de l’15M i el moviment d’indignats i l’enfonsament del PSOE i el PP pels casos de corrupció que s’han succeït un rere l’altre. Tan greu és la crisi del bipartidisme que l’IBEX-35 està assajant un recanvi amb la formació taronja de Rivera. El Congrés està dividit entre la dreta i l’esquerra, però cap pot governar sense suport de les burgesies perifèriques. De fet, va portar un any investir Rajoy i va ser fet fora només dos anys després per la "coalició Frankenstein".

Aquesta crisi ha deixat la monarquia per terra. Tant és així que Juan Carlos va decidir abdicar i provar una renovació amb el seu fill, una figura més "neta i jove". No obstant això, la crisi econòmica ha desencadenat l’acció de les masses també a Catalunya, combinat amb una crisi entre el búnquer i la burgesia catalana. I, aquesta crisi amenaça d’emportar-se pel davant al nou monarca. El seu discurs del 3-O juntament amb la repressió de l’1-O l’han deixat mal parat.

Una monarquia que venia tocada per les "caceres" el Rei emèrit. Després pel Cas Noos on tan sols es va condemnar al gendre, deixant a la infanta innocent "per amor" i al Joan Carles intocable com sempre. Amb els enregistraments de Corina, que sembla ser amant i testaferro d’una de les majors fortunes espanyoles, la de Joan Carles i la seva família.

La Justícia entra en acció

Davant l’extrema debilitat del règim i l’enfrontament entre sectors burgesos, entra en acció el poder judicial. Alguns li diuen justícia, encara que no queda clar el per què. El Tribunal Constitucional fa caure l’Estatut aprovat en referèndum (encara que amb baixa participació). El Constitucional il·legalitza el 9N i totes les lleis socials que van sortir del Parlament català.

El Tribunal Suprem s’encarrega de defensar a la banca. Lesmes ho va fer parant la sentència del jutge que aprovava que els impostos de la hipoteca els paguin els bancs, per evitar que l’IBEX-35 segueixi caient. El mateix magistrat que va saludar al jutge mort aquest cap de setmana per escriure pàgines en la història d’Espanya amb la famosa causa del jutjat nº 13 de Barcelona.

És el mateix tribunal suprem que està jutjant als presos polítics catalans amb acusacions de rebel·lió i sedició. Que acusa els dirigents polítics catalans d’una violència tan mínima, que podríem dir que en qualsevol camp de futbol passen coses pitjors cada cap de setmana amb ferits com va passar a Vallecas amb l’agressió dels Boixos Nois. I, per descomptat, a ningú se li ocorre de parlar de múltiples rebel·lions els diumenges a la sortida dels estadis. I a Catalunya no hi va haver tan sols ferits.

Els partits que van donar suport a l’ingrés de determinats jutges a dit, pacten ràpidament una reforma quirúrgica de la Constitució. Li afegeixen un article que prioritza el pagament del deute abans que qualsevol despesa social. I, després nacionalitzen 60.000 milions d’euros d’ajuda a la banca. Nacionalitzen el deute de les empreses que administren les carreteres. Fan contractes increïblement desfavorables com el Castor i ens deixen 1.400 milions de deute per pagar-li a Florentino Pérez.

Són els mateixos jutges que apliquen el delicte d’odi de manera inversa per al que ha estat ideat. En lloc de defensar les minories socials, serveixen per defensar l’aparell de repressió de l’Estat. O la llei Mordassa que només serveix per reprimir aquells que opinen contra el búnquer: els titireteros, els rapers, Cassandra, etc. Si parles malament de Carrero Blanco et penalitzen. Però si convides al teu acte al colpista Tejero, no passa res.

És la justícia que condemna a la "Manada" a presó amb les penes més baixes possibles i els deixi lliure tot i tenir antecedents d’abusos o intentar aconseguir un passaport quan estava prohibit. La justícia que condemna els joves d’Altsasu per terrorisme quan simplement hi va haver una acalorada situació amb dos guàrdies civils. És la justícia que condemna a més de quatre anys a algú que va robar un entrepà amb la violència que permet una llauna, mentre a Rajoy li aplica el mateix quan va robar centenars de milions d’entrepans.

Una casta posada per i per al búnquer

El Tribunal Constitucional està compost per dotze membres en l’actualitat. Vuit d’ells són proposats des de la càmera de diputats i la càmera de senadors, dos a proposta del govern i els dos restants a proposta del Consell General del Poder Judicial. Aquestes 12 persones s’encarreguen d’interpretar què diu la Constitució amb la qual ens regim més de 45 milions de persones.

El president del Tribunal Suprem és, alhora, President del Consell General del Poder Judicial i la primera autoritat judicial de la Nació. Actualment el titular és Carlos Lesmes Serrano. Sí el mateix que va parar la sentència contra la banca, que va enviar la carta quan va morir el jutge de Barcelona en suport a tota la seva acció contra els dirigents de l’1-O, que va recolzar a Llarena en tota la seva instrucció, etc. Bah! una petita joia.

El Consell General del Poder Judicial està format per 20 magistrats nomenats pel Rei a proposta de les Corts Generals. És un òrgan que s’encarrega dels nomenaments dels jutges. Aquest òrgan va apartar per tres anys al jutge Santiago Vidal de la carrera judicial per haver estat elaborant una constitució catalana en el seu temps lliure. És l’òrgan que controla que ningú s’aparti de les "regles de joc".

En síntesi, els organismes dirigents del sistema judicial són elegits entre els diputats, senadors i la casta judicial i, per descomptat, amb l’acord del Rei. Aquest entramat institucional, que és el règim del 78 està fet per protegir-se entre si, per encobrir-ho tot i per protegir els negocis de l’Ibex 35. És a dir, dels grans explotadors de la classe obrera i opressors dels pobles de l’Estat espanyol.

Trencar els cadenats del 78 significa acabar amb un poder judicial a la mida de les Corts i els grans empresaris. Per a això cal imposar l’elecció directa dels jutges i els màxims organismes judicials. Gallardón va imposar el pagament de taxes per sostenir les despeses judicials. Cal anul·lar aquestes taxes i que els jutges guanyin el mateix que un treballador qualificat. Prou de salaris milionaris per jutges que empresonen per "robar" un entrepà.

Cal impulsar una assemblea constituent per acabar amb les institucions dels rics i l’Ibex 35. Ells diuen democràcia a aquest règim decrèpit. En realitat el Règim del 78 va ofegar i ofega cada vegada més les llibertats democràtiques. És clau que els sindicats d’obrers i estudiants i l’esquerra anticapitalista cridin a la lluita, a mobilitzacions per defensar aquestes llibertats i per torçar el braç al Règim el 78 i impulsar Assemblees constituents a l’Estat espanyol i en aquells pobles que així ho desitgin per discutir i resoldre absolutament tots els problemes socials i democràtics que afligeixen a la nostra societat.