El Tribunal Suprem ha inadmès el recurs presentat per la Generalitat contra la sentència del TSJC que imposava en els centres educatius catalans fer un mínim del 25% de la docència en castellà. Aquesta sentència suposa el final de la immersió lingüística, un greu atac a l’escola catalana i una nova ingerència de l’Estat español.
Des de les organitzacions en defensa de l’escola pública catalana es fa una crida a la desobediència. Diverses organitzacions estudiantils com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans o l’agrupació Contracorrent han convocat aturades de l’activitat lectiva per a aquest proper divendres 26 de novembre.
🔴En defensa de l'#EducacióEnCatalà i contra la sentència del TSJ, ens sumem a l'aturada de classe als instituts demà!
🔥Perquè l’ofensiva dels jutges i la dreta contra el català a l’escola és un atac contra els fills i filles de la classe treballadora https://t.co/39rJ4p2rt5
— Contracorrent Catalunya #OrganitzarLaRàbia (@Contrac_Cat) November 25, 2021
La dreta espanyolista, amb el PP de Casado al capdavant, demana un 155 contra les competències educatives de la Generalitat. Un atac amb tuf franquista que volen tornar a imposar en quina llengua es pot o no es pot estudiar a Catalunya.
Davant aquesta situació, cal recordar que la conquesta del català com a llengua vehicular a les escoles va ser una victòria del moviment obrer a Catalunya durant la Transició. Contra la proposta de la dreta catalanista d’implantar un model de doble xarxa, en el qual hi hauria centres dividits per llengua, l’aposta per la normalització lingüística era la defensada per totes les organitzacions obreres i de l’esquerra.
Aquesta via pretenia evitar la divisió de la classe treballadora migrada de la resta de l’Estat i l’originària de Catalunya en escoles diferents. Alhora, representava una manera d’evitar que els fills i fills d’obrers castellanoparlants acabessin anant a escoles en castellà, la qual cosa dificultaria el seu aprenentatge del català. El motiu era evitar un major desavantatge en l’hora d’accedir a llocs de treballs més qualificats on la classe mitjana i alta comptarien amb les eines lingüístiques necessàries, a més dels recursos econòmics.
La dreta basca va imposar el model segregador i els resultats són, 40 anys més tard, molt diferents. La diferència en el domini del basc entre els alumnes escolaritzats en ikastoles i els que han estat escolaritzats en escoles amb el castellà com a llengua vehicular és molt gran.
No obstant, la immersió lingüística ha estat sens dubte parcial. Tot i que ja són moltes generacions les que han estudiat en català i el saben utilitzar, l’ús del català entre l’alumnat de l’ESO ha disminuït. Mentre que fa quinze anys un 67,8% dels estudiants l’utilitzaven “sempre o gairebé sempre” actualment només ho fa el 21,4%
Lluny de la llegenda espanyolista que diu que el castellà és una llengua marginada, a Catalunya continua sent la llengua hegemònica en televisions, plataformes, cinema i un llarg etcètera.
Ara, el 25% del castellà obligatori acaba amb la immersió lingüística i obre la porta en una escola segregadora per llengua, model encara més perjudicial per als fills i filles de la classe treballadora no catalanoparlant.
Des de Contracorrent rebutgem la sentència del TSJC ratificada pel Suprem i les amenaces de la dreta del 155. Apostem per una escola totalment pública on el català sigui la llengua vehicular i ens sumem a totes les iniciatives de mobilització i desobediència que s’impulsin des de les organitzacions de la comunitat educativa.
Al mateix temps, defensem un augment del finançament i la contractació de professorat en l’ensenyament públic, greument afectada per les retallades dels últims anys per part del govern de la Generalitat. Una de les partides més insuficient és la que es dedica a les aules d’acolliment, hores i professionals indispensables per a garantir que la immersió no generi noves bretxes contra els alumnes nouvinguts.
És necessari acabar també amb els concerts educatius i desplegar una gran xarxa de centres públics, evitant la segregació dels barris populars, tant perjudicial pels fills i filles de la classe treballadora tant a nivell de llengua com de qualitat educativa.
