La irrupció de Vox al Parlament andalús i les projeccions que mostren una tendència que podria repetir-se en les pròximes eleccions generals, han encès l’alarma de milions de dones, joves, immigrants, treballadores i treballadors de l’Estat espanyol.

Vox aixeca les banderes de l’espanyolisme repressiu i anticatalà, del masclisme més conservador, del racisme i l’homofòbia, acompanyat d’un programa neoliberal en la qüestió econòmica. Els seus socis del PP i Ciutadans ja s’escoren a la dreta -encara més si cap- per a consolidar el nou bloc conservador.

Davant aquesta dinàmica de creixement del bloc de la dreta amb l’extrema dreta, es multipliquen les veus que proposen optar pel “mal menor”, representat pel govern “progressista neoliberal”, monàrquic i espanyolista del PSOE. Però Vox neix de les entranyes d’aquest Règim i no casualment irromp a Andalusia, després de 40 anys del govern dels social liberals del PSOE!

Et pot interessar: Eleccions andaluses: el creixement de l’extrema dreta i com combatre-la

No només l’extrema dreta i la dreta promouen una política repressiva, mantenir a la presó als líders independentistes catalans i perseguir a milers d’activistes. També ho fa el PSOE, que defensa a la monarquia, és part del bloc espanyolista del 155 i es predisposa a un nou atac contra el poble català. Enfront d’ells diem: A baix el 155! Llibertat de tots els presos polítics! Per la defensa del dret a l’autodeterminació de tots els pobles de l’Estat espanyol!

Davant el creixement dels partits de l’extrema dreta i la dreta que busquen augmentar la xenofòbia oberta contra els immigrants, no optarem pel “mal menor” d’un partit que des del govern fa demagògia parlant de Drets Humans, però expulsa immigrants tots els dies a les fronteres i manté els CIE oberts, veritables presons racistes.

Enfront de l’amenaça de l’extrema dreta, que vol governar per als rics baixant-los els impostos, no optarem pel “mal menor” d’un govern que manté les reformes laborals, la precarietat laboral i governa per a l’IBEX35 i la banca, acatant els dictats d’austeritat de la Unió Europea. Aquest trimestre, l’Estat espanyol ha tingut un rècord històric de desnonaments, en la seva majoria a famílies que no poden pagar el lloguer. Milers de persones sense casa, mentre els bancs acumulen milers d’habitatges buits. Cal expropiar als expropiadors, nacionalitzar la banca sota control de treballadors i usuaris i posar aquests habitatges a la disposició d’un parquet social de lloguers.

Enfront dels partits de la dreta i l’extrema dreta que juntament amb l’Església reaccionària volen retallar els drets de les dones, no optarem pel “mal menor” del govern del PSOE que continua finançant a l’educació religiosa i concertada i manté intacte el Concordat amb el Vaticà. Lluitem per eliminar les assignatures de religió de les escoles, una xarxa d’educació pública única, eliminar qualsevol aportació pública al finançament de l’Església i finançar un pla contra la violència de gènere sobre la base d’impostos a les grans fortunes. Separació real de l’Església de l’Estat!

Des d’Unidos Podemos proposen catalitzar tot el malestar social amb suport parlamentari al PSOE, i sostenen que, d’aquesta manera, per mitjà d’acords de govern, es podrà posar un “fre a la dreta”. És el vell parany de triar entre un “mal menor” davant el “mal major”. Però aquest va ser el discurs que va mantenir el PSOE durant 40 anys, donant sustentació al bipartidisme del Règim del 78, enfront del qual va emergir el 15M amb el crit de “PSOE-PP la mateixa merda és”.

No podem tornar a caure en aquestes velles estafes. Hem de construir una gran força de l’esquerra anticapitalista, al costat de les dones, la joventut i la classe obrera, per a lluitar per una sortida pròpia, independent de tots els partits del règim polític.

Processos constituents per a decidir-ho tot i república obrera

En aquest context, s’ha obert un gran debat públic sobre la forma d’Estat. Les consultes populars dels barris i els referèndums de la joventut en les universitats, juntament amb les iniciatives en parlaments autonòmics i ajuntaments, han col·locat en l’agenda política la qüestió que cal acabar amb l’anacrònica i reaccionària monarquia. En la joventut creix el sentiment republicà i fins i tot Podemos s’ha vist obligat a incorporar la qüestió com a part de la seva agenda en les últimes setmanes. Un moviment que empalma i simpatitza amb el moviment democràtic català i la seva aspiració a exercir el dret d’autodeterminació i establir la seva pròpia república.

Però, per quin tipus república lluitem? Per una república com a França o els Estats Units? La V República francesa o la “democràcia exemplar” nord-americana són democràcies liberals completament antidemocràtiques: la figura presidencial juga el paper d’un “rei”, les lleis electorals beneficien als partits més conservadors, el poder judicial defensa els interessos dels grans capitalistes i els parlaments són un niu de “lobbys” per als poderosos. Són democràcies per a rics que cada vegada més mostren la seva degradació i el seu veritable rostre, utilitzant les forces repressives contra les manifestacions, els immigrants i treballadors.

Molts es pregunten si no és si possible una república social més democràtica, encara que sigui en els marcs del sistema capitalista. Això, sense anar més lluny, és el que proposa Unidos Podemos: una “gestió progressista” del capitalisme espanyol, “regenerant” la democràcia. Com si fos possible aconseguir una democràcia substantiva (i no només formal) en una societat on un grapat de rics viuen en el luxe més extrem, mentre milions a penes sobreviuen cada dia, on centenars de milers han perdut les seves cases i moltes famílies treballadores no saben com pagaran el lloguer el mes que ve. Un sistema social depredador dels éssers humans, als quals considera material descartable, i destructor del propi planeta en el què habitem.

Els qui militem al CRT lluitem per transformar radicalment aquesta realitat, per acabar amb aquest sistema capitalista i patriarcal que reprodueix tot tipus de violències cap a les dones i la majoria del poble treballador, un sistema basat en l’explotació, la precarietat, la misèria i les opressions a milions de persones. Volem acabar amb aquest règim monàrquic i repressiu i lluitar per una república veritablement democràtica, obrera i socialista: una Federació lliure de Repúbliques Socialistes Ibèriques, expropiant als expropiadors i basada en nous organismes d’autoorganització obrera i popular. Molts diuen que no és realista lluitar per aquests objectius, però el que no és realista és pensar que és possible humanitzar el capitalisme.

Som conscients que encara som una minoria els qui defensem aquesta perspectiva, mentre que la majoria del poble treballador encara té il·lusions en els mecanismes del sufragi universal com a via per a aconseguir una democràcia “més generosa”. Per això defensem la lluita per l’obertura de processos constituents, la forma de deliberació més democràtica concebible dins de la democràcia representativa: assemblees constituents lliures i sobiranes en tot l’Estat, sense cap mena de traves del Règim, per a poder decidir-lo tot. Per això plantegem que, per a conquistar processos constituents realment democràtics, cal fer-ho amb els mètodes de la lluita de classes i sobre les ruïnes d’aquest Règim decadent, no amb acords i pactes per a dalt amb els seus agents com el PSOE, com ens proposa Unidos Podemos.

Els capitalistes oposaran la màxima resistència al fet que es desenvolupin assemblees constituents lliures i sobiranes que puguin prendre mesures radicals que afectin els seus beneficis i privilegis. Però amb això també es desenvoluparà l’experiència de les masses amb els límits de la democràcia representativa i més ràpid arribaran a la conclusió de la necessitat de construir un veritable poder propi del poble treballador.

Com a part d’aquesta mobilització i apostant per desenvolupar l’autoorganització obrera i popular allà on sigui possible, continuarem plantejant els nostres objectius finals, buscant convèncer d’aquestes idees a més joves, treballadores i treballadors, als qui convidem a sumar-se al desafiament de construir una gran organització revolucionària i anticapitalista a l’Estat espanyol, com a part de la lluita per un partit mundial de la revolució socialista.