Món obrer Estat espanyol

#VALEMOSMÁSQUEESTO

L’engany dels "falsos autònoms" del capitalisme col·laboratiu

Aquestes setmana una sentència judicial donava la raó als riders de Deliveroo i obliga l'empresa a readmetre'ls. No són "falsos autònoms", és la joventut precària lluitant contra el capitalisme.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

divendres 14 de juny| edició del dia

Aquest dijous els riders de Barcelona li guanyaven una sentència col·lectiva a l’empresa "col·laborativa" Deliveroo. Es tracta de la primera sentència col·lectiva contra una de les emergents empreses del "capitalisme corporatiu" i en la que el jutjat social de Barcelona ha decretat que els repartidors són empleats i no autònoms, tal com manifesten les pròpies empreses.

Uría Fernández, el jutge que ha sentenciat a favor dels missatgers, concloïa d’aquesta forma, que els deu riders eren falsos autònoms en el moment en què van estar vinculats a l’empresa, abans de ser acomiadats i afegeix que "existeix una relació laboral entre Deliveroo i deu repartidors que van demandar a l’empresa per haver-los acomiadat".

Per a la sentència favorable, el jutge s’ha fixat en dos aspectes laborals que l’empresa infringeix constantment. D’una banda, la suposada llibertat horària que tenen els riders en el moment que "col·laboren" amb la companyia. A això el jutge li oposa el sistema d’assignació de franges horàries en funció "dels seus mèrits" cap als riders per part de l’empresa i conclou que això "suposa una autèntica decisió organitzativa, directa, i que afecta a la manera en què els repartidors presten els seus serveis, i per tant, quanta compensació econòmica reben per això".

D’altra banda, la sentència desestima que els riders puguin rebutjar o acceptar comandes segons el seu criteri i assenyala que "rebutjar els repartiments afecta de manera negativa per a accedir a les franges horàries segons les seves mètriques. Però a més, il·lustren la sentència diferents comunicacions de l’empresa en "clau imperativa" cap als propis repartidors, quelcom que en opinió del jutge "es correspon de forma molt pobra amb el concepte de llibertat [per a rebutjar] i aquestes conductes només s’expliquen des de l’òptica d’un exercici absolut de control dels serveis".

Per tot això, Uría Fernández sentenciava que els acomiadaments van ser nuls en vulnerar els drets fonamentals dels repartidors i condemna a Deliveroo a readmetre en els seus llocs als missatgers i abonar els salaris des del moment dels seus acomiadaments.

Aquesta sentència arriba, a més, en un moment de molt de qüestionament del model laboral del "capitalisme col·laboratiu" per part dels riders, després de la mort d’un jove treballador de Glovo a Barcelona fa tres setmanes.

Dissabte passat 27 de maig Pujan Koirala moria en accident laboral després d’un xoc fatal mentre conduïa la seva bicicleta amb la motxilla quadrada de Glovo a l’esquena.

I ni ben transcorregudes 24 hores, més d’un centenar de riders es manifestaven davant la seu de l’empresa a Barcelona i com explicava Dani Gutiérrez, un extreballador de Glovo i Deliveroo i portaveu també de la plataforma RidersXDerechos, “volem denunciar l’explotació a la que Glovo ens té sotmesos, a la qual s’intenta cobrir amb la desregularització que precaritza les nostres vides, la pressió a la qual se’ns sotmet a l’hora de repartir, la càrrega de volum excessiva, la rapidesa en les carreteres que ens porten a jugar-nos la vida sense cap mena de prevenció de riscos laborals, sense cap mena de material de seguretat viària. I així va acabar passant el que des de fa molt temps hem dit que passaria, que és que algú moriria”.

Si bé aquesta sentència és un primer pas per als drets dels riders, diferents portaveus de RidersXDerechos assenyalaven fa pocs dies en una roda de premsa que a part que "s’iniciï un camí cap a la regularització de tots els treballadors i es reconegui la relació laboral", estan aixecant també l’exigència que l’empresa proporcioni "un pla de riscos laborals i formació en prevenció".

Empreses com Deliveroo, Glovo, Stuart i Ubereats entre altres, són les que garanteixen condicions de treball enormement precàries, sense cap dret, ni protecció mèdica, ja que no existeix cap contracte per a ells. Els repartidors en bicicletes estan exposats a una alta sinistralitat, ja que recorren 60 i 80 quilòmetres diaris i quan sofreixen algun tipus d’accident, no se’ls considera com un accident laboral sinó com a malaltia comú.

Una realitat, la de la precarietat laboral, que sofreix especialment la joventut en tot l’Estat. No obstant això, també estan començant a sorgir i organitzar-se sectors de la joventut treballadora en lluita pels seus drets laborals com la Plataforma RidersXDerechos.

Però també és el cas de la plantilla de Telepizza a Saragossa, la qual va decidir convocar una vaga el passat 31 de maig pel pagament de la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) que deu l’empresa des de principis d’any. Una vaga que va arribar a ser total en algunes de les botigues i que va superar el 50% de seguiment en un sector precaritzat, convertint-se en la primera vaga de 24 hores en els 35 anys d’història de Telepizza.

Una vaga que, a més, va aconseguir impactar entre diferents sectors de la joventut precària en la resta de l’Estat i que podria servir per a aixecar una lluita en comú pels drets de la joventut treballadora, tal com va proposar Asier Ubico, delegat de CGT Telepizza, en finalitzar la jornada de vaga.




temes relacionats

Glovo   /    Capitalisme   /    Precarietat laboral   /    Món obrer Estat espanyol   /    Riders   /    Deliveroo

Comentaris

Comentar