L’economia ha rebotat a conseqüència de les mesures de relaxació dels confinaments durant l’estiu, la intervenció del govern sostenint amb milers de milions d’Euros els ERTO i les ajudes a les empreses, el període vacacional i el baix punt del que es partia després del descens abrupte dels tres mesos anteriors. Així i tot, els nivells anteriors a la crisi estan lluny, després d’haver-se perdut una quarta part del PIB en la primera meitat de l’any. Només s’ha recuperat el 59% de tot allò perdut i l’economia encara cau un 8,7% en taxa anual respecte al tercer trimestre de 2019.
El pitjor estiu de la història per al turisme, amb un enfonsament pròxim al 70% i 40.000 milions menys en ingressos, ha deixat espai per a un rebot conforme l’economia abandonava la hibernació, els bars tornaven a servir racions, els concessionaris a vendre cotxes i els avions a volar. La demanda nacional ha guanyat 11 punts respecte al trimestre interior, mentre que l’exterior ha continuat ranquejant, amb només 1,8 punts més que a la primavera. La inversió (16,3%) i el consum de les llars (20,7%) han millorar, així com els serveis de comerç, transport i l’hostaleria (42,5%).
L’augment de les contractacions mostra també l’efecte del rebot. El confinament primaveral es va emportar a l’atur a gairebé 4 milions d’ocupacions. A l’estiu es van recuperar 569.600 i el 80% dels treballadors van sortir de l’ERTO. Ara l’atur està en el 16,3%.
Fa falta un programa obrer d’emergència perquè la crisi la paguin els capitalistes
En aquest context, els qui continuem pagant la crisi som la classe treballadora, amb ERTOs, acomiadaments, rebaixes salarials, desnonaments i confinaments. Mentrestant, el Govern PSOE-Unidas Podemos, amb el suport de les burocràcies sindicals, continuen garantint els enormes beneficis als capitalistes de l’IBEX 35, mentre imposen un Estat d’alarma per mesos i toc de queda a les nits, restringint les llibertats democràtiques i imposant més policia als carrers. Els que més guanyen continuen guanyant cada vegada més, mentre deixen a centenars de milers de famílies sense treball.
Per a revertir aquesta situació és necessari prendre mesures urgents que afectin els beneficis dels capitalistes: derogació de les reformes laborals; la prohibició dels acomiadaments i ocupació de tota empresa que tancament o acomiadi; nacionalització dels sectors estratègics sota control dels treballadors i usuaris; repartiment del temps de treball sense reducció salarial; increment de la inversió pública en almenys un 10% del PIB i posada en marxa d’un programa massiu de creació d’ocupació pública; elevació dels impostos per a les grans fortunes i capitals per a sufragar tota aquesta inversió, entre altres mesures d’emergència. Aquest és el programa que el Govern “més progressistes de la història” és incapaç de portar endavant. Fa falta construir una esquerra que promogui la lluita de classes per a fer-ho realitat.
