Davant la renúncia de Jordi Sànchez a ser investit President, el Jutge Llarena va llançar l’ofensiva judicial final contra el Govern de Puigdemont. Entre presos i exiliats ja s’hi veien afectats la meitat del Govern. L’altra meitat va ser cridada a declarar aquest divendres. Són sis diputats: Carme Forcadell, Dolors Bassa, Marta Rovira, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva. Les tres primeres diputades havien demanat la baixa com a diputades del nou Parlament la nit prèvia. I, al llarg del matí ens hem assabentat que Marta Rovira s’havia exilat per evitar una altra greu injustícia de l’Estat.

D’acord amb la interlocutòria el jutge va agrupar responsabilitats en tres nivells diferents. D’una banda, estan aquells compromesos amb la realització de la “rebel·lió i la sedició”. És a dir, l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, el exvicepresident, Oriol Junqueras, i els exconsellers: Forn, Turull, Romeva, Ponsatí, Rull, Comin i Bassa. Entre els processaments també s’hi troben l’expresidenta del Parlament, Forcadell; Marta Rovira, i els expresidents de les associacions ANC i Ómnium, Sànchez i Cuixart.

Després hi ha un altre grup que no hauria participat de la “rebel·lió” però sí que està acusat de malversació de fons públics i desobediència. Ells són els exconsellers Borràs, Puig, Mundó, Vila i Serret. Per a ells les penes de presó serien sensiblement menors. Aquest grup d’exconsellers, segons la interlocutòria de Llarena, no va participar a l’organització i execució de l’1-O, ni als esdeveniments del 20S.

I, finalment, hi ha un altre grup al qual “solament” se l’acusa de desobediència. El jutge inclou dins d’aquest grup als membres de la taula del Parlament que van permetre el tractament de les lleis de desconnexió els dies 6 i 7 de setembre passats. Ells són Coromines, Guinó, Simó, Barrufet i Nuet, i l’expresidenta de la CUP, Boya al costat de la excap de la bancada cupaire, Gabriel.

La Fiscalia, igual que Vox i per no ser menys, ha demanat presó incondicional pels cinc que van anar a declarar aquest divendres. Tots ells ja havien trepitjat la presó prèviament i van ser deixats en llibertat provisional amb previ pagament d’una fiança. I, el “virrei” Llarena ho ha tornat a fer. Jordi Turrull, Josep Rull, Dolors Bassa, Carme Forcadell i Raül Romeva. La “justícia” en el Regne d’Espanya brilla per la seva absència. Això és el que deia Rajoy quan parlava que l’Estat “té dret a defensar-se”.

El Jutge va demanar que s’activi l’eurordre de detenció per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret. No està inclosa dins d’aquesta eurordre l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel. També a petició de la Fiscalia i els dretans del grup Vox, el jutge busca ampliar “el seu vedat de caça” a la resta d’Europa. Ara ja amb l’ordre de processament acabada, el Jutge i el Règim del 78 esperen que siguin lliurats tots ells per ser “jutjats” pel Suprem.

Ni convèncer, ni vèncer: aixafar

L’objectiu d’aquesta causa judicial consisteix en no deixar vestigi políticament viu del Govern i dels dirigents socials i institucionals vinculats a l’1-O. I, d’aquesta forma es vol d’alliçonar al poble català, i al conjunt dels pobles de l’Estat espanyol, amb que no se li permetrà de cap manera acordar cap hipotètica escissió respecte de l’Estat central. Essencialment, això és així perquè el Règim del 78 no està disposat a “compartir” el 20% del pastís espanyol generat a Catalunya. Si algú té dubte d’això, senzillament no s’assabenta o no vol assabentar-se.

La “Justícia” espanyola pretén enterrar el moviment independentista català atacant tota la cúpula de la legislatura passada. D’aquesta manera busca perpetuar el 155, ja sigui aplicat a través de la reaccionària Constitució del 78 o ja s’aplicat a través d’un “protectorat” espanyol sobre Catalunya presidit per el “virregnat” del Governo-Oposició-Jutges del búnker espanyolista. Aquest “protectorat” s’ha carregat la Generalitat, el Parlament i intenterà posar al seu lloc institucions domesticades.

Queda clar que l’estratègia de diàleg amb l’Estat espanyol s’ha vist directament copejada pel mateix estat. No solament per la repressió soferta al llarg d’anys, no solament perquè el Rei i el Govern es van encarregar de deixar-ho clar, sinó perquè ara han processat a tretze dirigents que volien dialogar fins a amb el mateix monarca. El missatge de l’Estat és clar: independència de Catalunya solament serà passant per sobre del mateix. Ni diàleg, ni negociació.

En aquest cas especial, el jutge es va apressar a dictar la presó incondicional com a forma preventiva d’evitar una possible investidura l’endemà. ja que la inhabilitació no podria arribar fins que hi hagi una condemna ferma, la qual cosa podria trigar molt temps i no ser-li útil al jutge en el seu propòsit. Ara, el Regne d’Espanya ja ha deixat clar quins són els candidats que “són normals” o “no tenen problemes amb la justícia”.

La interlocutòria del jutge Llarena es basa en tot un seguit de elucubraciones sobre els fets de violència esdevinguts el 20S. Una violència que se centra en tres cotxes destruïts i en la demora (“segrest”, segons el jutge) d’uns policies a la seu d’economia que estaven registrant. Si això és sedició o rebel·lió, podríem dir que en molts estadis de futbol hi ha rebel·lions cada cap de setmana.

Fins i tot el jutge arriba a parlar de la violència exercida l’1-O, el dia de les votacions per al referèndum d’autodeterminació. La qual cosa és el súmmum de retorçar la realitat. L’única violència que ensenyen les imatges gravades aquell dia és la de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que van ferir a més de 1000 persones. Els més de dos milions de persones que han participat a l’1-O ho van fer pacíficament, amb resistència passiva, sense agredir a ningú. No obstant això, pel jutge són aquests dos milions de persones els responsables de la violència que van patir.

Mobilització popular contra la guerra judicial

Els grups de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Catalunya en Comú Podem i la CUP han aprovat aquest divendres una declaració parlamentària que rebutja la “repressió” de l’Estat. Declaració que va ser rebutjada per les forces del “virregnat” PPC, PSC i Cs. Lamentablement, la denúncia realitzada no inclou cap crida a la mobilització.

Aquest divendres el centre de Barcelona s’ha vist desbordat per iniciativa dels Comitès de Defensa de la República. Hi ha hagut una sèrie de llocs emblemàtics, com la Plaça de Catalunya, els Jardinets de Gràcia i molts carrers cèntrics. També hi han hagut convocatòries de la ANC, Òmnium, AMI i ACM.

Aquestes mobilitzacions han de ser el punt inicial per lluitar contra la guerra judicial que va declarar el Règim del 78. Una lluita que hauria d’haver començat fa ja diversos mesos. L’estratègia d’esperar un diàleg sense mobilització ha fracassat. El moviment pel dret a decidir està en una cruïlla. Serà necessari reprendre els carrers, ampliar els CDRs i portar-los als centres d’estudi i de treball per posar a la classe treballadora i els estudiants en la lluita contra el Règim del 78.

La lluita democràtica del poble català ha d’unificar-se amb les lluites que s’estant desenvolupant a la resta de l’Estat contra el govern del PP, els atacs a la llibertat d’expressió i la precarietat laboral, com l’enorme moviment de dones que va fer tremolar la terra el 8M, les massives manifestacions dels pensionistes i les vagues obreres com la d’Amazon a Madrid. En aquesta unitat està la clau per derrotar l’ofensiva repressiva de l’Estat espanyol.