Política Estat espanyol

MINISTRES DE LA SEVA MAJESTAT

Irene Montero: "Si per apujar l’SMI cal aplaudir al cap de l’Estat, ho farem"

Com vendre's al Rei per un plat de llenties i dir que ho fan per nosaltres.

Federico Grom

Barcelona | @fedegrom

dimecres 5 de febrer| edició del dia

Dels mateixos creadors de la vergonyosa votació en contra que es faci pública el full de serveis de Billy el Niño, o “el derogar la reforma laboral seria irresponsable”, arriba "Si per apujar l’SMI cal aplaudir al cap de l’Estat (…) ho farem". També podria titular-se “Vendre’s al Rei per un plat de llenties, i dir que ho fan per nosaltres”.

Encara que reconeixen des de la formació morada que la votació sobre Billy el Niño va ser un error, i un “greu”, no poden dir el mateix enfront de les seves altres ocurrències “progressistes” en el breu temps que porten en el govern.

La ministra d’igualtat argumenta que l’actitud dels ministres del govern de la seva formació envers el monarca "Es tracta de respecte institucional” i agrega que “si per apujar l’SMI i aprovar una llei integral de protecció a les llibertats cal aplaudir al cap de l’Estat, el farem. No és que hàgim canviat d’opinió".

Encara que no queda clar com és la relació entre els aplaudiments al monarca, la pujada del salari i la protecció de les llibertats, ni si altres mesures de més calat requeriran de participar en algun besamans o algun altre acte d’aquest tipus, si no han canviat d’opinió com sosté Montero, és que abans ens han enganyat.

Et pot interessar: “Milongas”, o el que deia Pablo Iglesias de la monarquia abans de ser ministre

És difícil arribar a una altra conclusió, quan veiem l’actitud dels membres d’aquesta formació envers el monarca o per exemple el fet que, Podem com a part del govern va donar suport al nomenament de la ex Ministra de Justícia, Dolores Delgado, com a Fiscal General de l’Estat realitzat per Sánchez, quan ahir demanaven que aquestes designacions no siguin “a dit” i incompatibles amb haver ocupat un càrrec en el govern darrere de garantir la seva “independència”. Recorden la pregunta de Sánchez en una entrevista a RTVE? “De qui depèn la Fiscalia?” Si quedava algun dubte ja coneixen la resposta.

En una entrevista a la ràdio Cadena Ser, Montero va assenyalar que "Li aplaudeixo perquè sóc part del Govern, perquè crec que és una mostra de respecte institucional, de cortesia, i crec que això forma també part fins i tot dels valors del republicanisme, del respecte a les institucions"

“Haig de fer el que ha de fer un Govern. És el que ens permet canviar la vida de la gent” va sentenciar la ministra. No queda clar tampoc que és “el que ha de fer un govern” que Montero diu que ha “de fer”. Si ens cenyim als que van fer els successius governs del PSOE i del PP ja sabem el que ens espera i vagi si han canviat la vida de la gent.

El plat de llenties

El mateix dia de la vaga per “pensions, salaris i vides dignes” d’Euskal Herria, a la qual Podemos es va oposar públicament, es va signar un acord per a la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) que intenta tapar les renúncies d’Iglesias i la seva formació en matèria de pensions i reforma laboral.

Aquest acord d’augment representa no obstant això una rebaixa a la meitat de la promesa que el PSOE i Unidas Podemos van recollir en el seu pacte de coalició.
Es proposa incrementar l’SMI un 5,5%. El que deixaria al salari mínim en 950 euros mensuals en 14 pagues, és a dir, 13.300 euros anuals. El nou SMI és aplicable des de l’1 de gener de 2020.

Et pot interessar: “No és un govern progressista, és el govern de la cinquena potència imperialista d’Europa”

La pujada del SMI només afecta, per tant, a aquells empleats que fent 40 hores setmanals estiguin per sota d’aquesta suma incloent salari basi i complements comuns.

Repercutirà en 50 euros mensuals a només 2 milions de treballadors dels 19 milions que hi ha al dia d’avui en actiu registrats en la Seguretat Social.

Una pujada salarial per darrere de la pèrdua de poder adquisitiu de l’últim any producte de la pujada de lloguers, transport i inputs bàsics, i insuficient per a satisfer les necessitats més elementals. Especialment de l’habitatge, que per a moltes famílies en les grans ciutats supera el salari d’una sola persona.

Quan la pujada de la carestia de la vida acabi amb la miserable pujada salarial, l’única cosa que quedarà és un cap d’Estat i un Règim represtigiat gràcies al flanc esquerre del “govern progressista” que el que busquen és reinventar un equilibri perquè res de l’essencial canviï.

Un partit que va dir sorgir contra “la casta” i el bipartidisme del PP-PSOE, però que avui és el soci de govern ni més ni menys que d’un dels pilars del règim imperialista espanyol.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Salari Mínim Interprofessional   /    Unidas Podemos   /    Política Estat espanyol   /    Podemos   /    PSOE

Comentaris

Comentar