El secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, va anunciar aquest matí en un vídeo dirigit a la premsa que abandona la vicepresidència del govern de coalició per a ser el candidat per Unides Podem en les eleccions del 4 de maig a la Comunitat de Madrid.
Ione Belarra, actual secretària d’Estat d’Agenda 2030 serà la persona que succeirà a l’encara vicepresident al capdavant del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030. A més, el líder de la formació habitada va anunciar les seves intencions que l’actual ministra de Treball, Yolanda Díaz, assumís la vicepresidència segona que fins ara ocupava ell i fos la pròxima candidata d’Unides Podem per a les eleccions generals. Tots aquests canvis estan a l’espera de si són acceptats o no pel president del Govern Pedro Sánchez.
La decisió d’Iglesias suposa una nova sacsejada en el terratrèmol polític que està desencadenant la progressiva extinció de Ciutadans, colpejant en aquest cas a la pròpia coalició de govern. El fracàs de l’Operació Murcia deixava al PSOE i als seus socis actuals -Unides Podem- i potencials -Más Madrid- en molt mala situació.
No sols les forces avui en Moncloa no recuperaven cap posició de poder territorial mitjançant mocions de censura, sinó que les enquestes anunciaven una victòria folgada del PP amb el suport de VOX i la possible desaparició d’Unides Podem de l’Assemblea de Madrid. Una derrota que se sumaria a les collides en 2020 a Galícia i País Basc, el modest resultat de les catalanes i el daltabaix de les eleccions autonòmiques de 2019. Una constatació que el seu paper en el govern central com a gestors de la pandèmia i la crisi econòmica no rendeix als socis.
Giro espectacular pero el proyecto es ser de nuevo muleta del PSOE, ahora con Gabilondo, después de habernos demostrado desde el gobierno central que no están dispuestxs ni a tomar las medidas necesarias más urgentes (derogar las reformas laborales y ley mordaza, cerrar CIEs...).
— Lucía Nistal (@Lucia_Nistal) March 15, 2021
Perdre Madrid significaria per a Podemos la seva virtual desaparició del panorama autonòmic, el que podria ser el primer passo a la irrellevància política. És des de l’intent de garantir la supervivència del projecte que cal entendre la decisió d’Iglesias. En el curt termini es buscaria evitar una nova desfeta en aquestes eleccions. Mentre que en el llarg termini podria tractar-se d’un nou intent d’Unides Podem de reubicar-se en relació al PSOE que, segons cada nova enquesta, sembla reforçar-se constantment a costa dels seus socis minoritaris.
Així, Pablo Iglesias busca presentar la seva candidatura des d’un discurs èpic de lluita contra la dreta i l’extrema dreta i fent una crida a la unitat de l’esquerra. Una maniobra que principalment es dirigeix a forçar un acord amb Más Madrid, però també per a posar al conjunt de l’esquerra social i política madrilenya sota la seva hegemonia.
Hasta ayer el relato de @pabloIglesias era que "no se puede hacer más" y que "estar en el gobierno no es tener el poder". ¿Qué gran beneficio para las trabajadoras, precarios y migrantes puede significar ahora un gobierno con Gabilondo en Madrid? "Mal menor" es más de lo mismo
— Josefina L. Martinez (@josefinamar14) March 15, 2021
Però l’enduriment del discurs per part d’Iglesias i Podemos no amaga que la recepta és la mateixa que la de tots aquests anys: aconseguir un acord de govern amb el PSOE -i pot ser que fins amb Ciutadans- per a gestionar el capitalisme espanyol des del més polit respecte a les institucions del decadent i corrupte règim monàrquic.
El govern de Pedro Sanchez és el millor aparador dels resultats de les receptes del neorreformisme. El “govern més progressista de la història” no sols no ha complert la immensa majoria dels limitats compromisos de la coalició, sinó que ha descarregat els costos de la crisi econòmica i sanitària sobre les espatlles de les classes populars rescatant grans empreses, salvant a la corrupta monarquia d’una de les seves majors crisis, obrint CIES, mantenint la reaccionària Llei d’Estrangeria, i reprimint a la joventut que sortia a protestar per la llibertat d’expressió.
#Iglesias deja el gobierno para combatir la derecha. Ser parte de un gobierno que mantiene las leyes de extranjería, las recetas social-liberales y mantienen presos políticos: su mejor contribución a que la derecha siga avanzando. Por otra izquierda anticapitalista y de clase
— Santiago Lupe (@SantiagoLupeBCN) March 15, 2021
Repetint una vegada i una altra les mateixes fórmules que elecció rere elecció estan suposant l’avanç de l’extrema dreta no s’obtindran resultats diferents. És necessari en primer lloc reorganitzar la lluita i mobilització de la classe treballadora, les dones i la joventut per a enfrontar a l’extrema dreta. Alguna cosa que no podem esperar d’un Pablo Iglesias que deia que “aquesta idiotesa que dèiem quan érem d’extrema esquerra que les coses es canvien al carrer i no en les institucions, és mentida”.
En segon lloc fa falta transformar la ràbia en una alternativa política diferent a la sortida reaccionària que ofereix la dreta i el conformisme que planteja l’esquerra neorreformista. És hora de lluitar per un front anticapitalista i de classe que davant a l’extrema dreta en l’Assemblea i als carrers i que plantegi un programa perquè la crisi la paguin els capitalistes.
