El 12 de febrer començava a la sala segona del Tribunal Suprem el judici als líders sobiranistes per la celebració del referèndum de l’1-O. O quelcom que és el mateix, un judici, una farsa i una sentència ja signada per endavant contra tot el poble de Catalunya i les seves aspiracions democràtiques d’autodeterminació.
I aquesta sentència, que pivota sistemàticament entorn de la rebel·lió, i que com diem ve inscripta en el transcurs de tot el procés polític-judicial centrant-se en la suposada violència exercida durant l’1-O i també el 20-S, té la seva cristal·lització en les primeres setmanes de judici, però sobretot a partir de l’obertura de la fase testimonial.
És a dir, és ara, a partir de la tercera setmana de judici i una vegada han conclòs les declaracions dels imputats, quan els testimonis, aportats primer per part de les acusacions, incideixen i incidiran en l’ús de la violència per a l’exercici democràtic de votar en el referèndum de l’1-O. L’acusació de violència de les "muralles humanes" conformades per ciutadans indefensos, ancians, dones i nens bastonejats seran fins al final l’eix pel qual el senyor Marchena acabarà per ajusticiar a tot un poble.
Així ha estat durant les primeres setmanes de judici en les quals per moments les acusacions de la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat han comès tot tipus d’errors i horrors davant els acusats per a provar una violència que només va ser exercida per les forces de seguretat durant l’1-O.
Tot i així, la Fiscalia no té res de ximple. I és que fins al moment no li ha fet falta molt més, ja que és a través de les desenes de testimonis aportats per part del Règim de l’Estat espanyol com arma llancívola en modus "a por ellos" amb els quals el Tribunal acabarà sentenciant als líders sobiranistes com a autors i instigadors d’aquesta violència inexistent per a exercir delicte de rebel·lió.
I una primera mostra contundent d’això han estat els testimonis que han començat a desfilar aquesta setmana. Durant el dia d’ahir van passar pel Suprem Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Saenz de Santamaría, Cristóbal Montoro, Mariano Rajoy, Marta Pascal, Núria de Gispert, Eulàlia Reguant i Antonio Baños, tots ells a petició de les acusacions.
No obstant això, ens detindrem en la testificación de la que fora vicepresidenta del Govern durant l’1-O i el 20S i ministra plenipotenciària de Catalunya després de l’aplicació del 155.
Responent a la Fiscalia i a l’acusació particular que exerceix el partit d’extrema dreta Vox, Saenz de Santamaría abundava en el relat sobre les acusacions de violència suposadament comeses aquells dies amb respostes com la següent:
"Indubtablement durant l’1-O va haver-hi actes de violència. Les imatges de televisió estan aquí i crec que són públiques i notòries"
No obstant, l’ex vicepresidenta del Govern justificava la violència policial de l’1-O a l’empara de les diferents decisions judicials:
"L’actuació de les diferents forces de seguretat de l’Estat ho va ser en execució d’una decisió judicial per part del TC i del TSJC, que va ordenar a més que s’adoptessin quantes mesures fossin necessàries"
Sens dubte, un relat quant a la violència que s’anirà exacerbant i ampliant a mesura que vagin passant més testimonis al llarg dels pròxims dies.
No obstant això, la fase testimonial consta a més de l’assistència de nombrosos actius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. És el cas dels testimonis de diferents agents de la Policia Nacional i Guàrdia Civil destinats a exercir la repressió contra el poble català des de la posada en marxa de l’operació Copèrnico el mateix dia 20 de setembre de 2017.
A més, en concloure aquesta fase es donarà inici a la fase pericial, amb declaracions dels responsables dels informes tècnics. Aquí tornarà a tenir gran rellevància la fase d’instrucció duta a terme pel jutge Pablo Llarena, així com també els informes de la Guàrdia Civil en els quals es reitera un alçament violent durant l’1-O i els dies posteriors.
Una altra mostra que s’ha entrat en aquests dies en una fase decisiva, o més aviat esperada com a esperó definitiu contra el moviment democràtic per l’autodeterminació del poble català, és la bolcada mediàtica que els mitjans de comunicació estan donant durant aquests primers dies de les fase testimonial.
I és que s’aprecia a distància l’agitació matinal dels Ferreras, Griso i Quintana en la seva sobtada tasca de reactivar l’efervescència rabiosa del "a por ellos" contra el conjunt de la societat catalana. I ni parlar-ne de les més afilades plomes de la premsa escrita de l’ABC, El Mundo o El País.
Vist per a sentència queda (només per fer referència al mètode polític-judicial d’aquests mesos) que no hi ha dubte alguna que el judici als líders sobiranistes és tan sols l’última baula d’una croada del Règim espanyol per a aniquilar definitivament el moviment democràtic pel dret a l’autodereminació.
