El secretari de Salut dels Estats Units, Alex Azar, va oferir aquest dilluns el ferm suport del president Donald Trump a l’illa de Taiwan, i li va dir a la presidenta Tsai Ing-wen que la resposta del seu govern a la pandèmia de coronavirus havia estat entre les millors del món.
L’arribada d’Azar a Taiwan el diumenge es va tractar de la primer visita d’un funcionari estatunidenc d’alt rang en les últims quaranta anys. El seu peu en terra taiwanesa va ser condemnat per la Xina, que afirma que l’illa és part de la seva sobirania, la qual cosa irrita encara més les relacions entre la Xina i els Estats Units, i ha presentant un reclam formal davant el seu adversari del nord prometent prendre represàlies – encara que sense donar detalls - pel viatge d’Azar.
"És un veritable honor ser aquí per a transmetre un missatge de fort suport i amistat del president Trump a Taiwan", va dir Azar a Tsai a l’Oficina Presidencial, enfront de dues banderes taiwaneses. Tsai va dir al secretari Azar que la seva visita representava "un gran pas endavant a les col·laboracions antipandemiques entre els nostres països", i va esmentar àrees de cooperació que inclouen la recerca i producció de vacunes i medicaments. Recordem que Taiwan és reconegut mundialment com dels exemples més reeixits en el combat contra la pandèmia, només ha sofert 480 casos de coronavirus i set morts fins al moment, en una illa de 23 milions d’habitants.
La relació entre Taiwan i els Estats Units s’emmarca a partir de diversos nivells d’anàlisis. D’una banda, la seva aliança està basada en principi per compartir els “valors liberals democràtics”, fonament de la burgesia xinesa pertanyent al Kuomintang que va escapar del continent una vegada que triomfa la Revolució Xinesa al 1949. Enfront de la visita d’Azar, la reacció de la Xina va ser un recordatori dels riscos que enfronta l’illa en la seva cerca d’una relació més sòlida amb Washington. Des de la Revolució, el Partit Comunista de la Xina ha intentat recuperar les illes de l’Estret de Taiwan sota la seva sobirania, però va ser defensada pels EUA durant la Guerra Freda, tots dos països van utilitzar el conflicte com un "pivot" per a les negociacions.
Des del govern estatunidenc de Nixon al 1972, l’Estret de Taiwan va ser un punt central en les negociacions per a entaular majors relacions, que van culminar al 1979 amb les reformes de Deng Xiaoping. A partir d’allí, la Xina es va anar obrint gradualment als mercats xinesos a empreses estatunidenques i “occidentals”. Des d’aquest moment, Washington va trencar els llaços oficials amb Taipei (capital de Taiwan) al 1979 a favor de Pequín. Fins i tot, pocs països del món reconeixen la sobirania de Taiwan, ja que bloquejaria tenir relacions formals diplomàtiques i comercials amb la Xina. Per part dels EE. UU, mai ha deixat de mantenir relacions amb Taipei, però han hagut de fer-ho a través d’organismes semi oficials.
En aquell moment, Nixon havia començat les relacions amb la Xina per salvar la seva elecció. Avui Trump les tiba al màxim per salvar la seva pròpia elecció. Recordem que Donald Trump, en assumir com a president dels EUA, va tenir una trucada telefònica amb Tsai Ing-wen en un acte provocador al govern de la Xina de continental. En aquest sentit, l’administració Trump ha donat prioritat a l’enfortiment del seu suport a l’illa, on la seva visita va tenir l’objectiu d’enfortir la cooperació econòmica, sobretot impulsant la venda d’armes, i avançar en temes relatius a salut pública amb Taiwan. A més d’estar donant suport al seu paper internacional en la lluita contra la pandèmia, buscant que fos admès com a observador a l’OMS, malgrat que Pequín aconseguís excloure-la de les Nacions Unides, també els EE. UU està impulsant un organisme paral·lel amb Taiwan.
Per a Pequín, la visita és considerada una provocació més dels Estats Units durant el moment més fràgil en la relació entre tots dos països en dècades. Pel Partit Comunista Xinès, les interaccions entre Taiwan i Washington són un desafiament a la seva sobirania, que en els últims mesos ha intensificat les seves amenaces d’unificar l’illa amb el continent per la força, una política similar a la que té amb Hong Kong i altres regions com els territoris a l’Himàlaia en un creixent nacionalisme xinès.
Trump, juntament a un ampli sector de la burgesia nord-americana, estant intentant evitar, o almenys limitar, l’ascens hegemònic de la Xina on el conflicte ja no és una “guerra comercial”, sinó un conflicte madur que es dóna en diversos nivells, tant geopolítics, econòmics, i sobretot en el tecnològic. A l’últim mes, hi ha hagut nous enfrontaments per consolats, vises de periodistes, compra d’aplicacions de xarxes socials xineses com Tik Tok, sancions a Huawei, etc. Però a més la regió de l’Estret de Taiwan, està sent sistemàticament militaritzada per tropes tant nord-americanes com xineses i taiwaneses.
Si bé, és molt poc probable que hi hagi enfrontaments militars, es tracta d’una situació que aprofundeix les tensions geopolítiques entre aquests països, que contradictòriament són els seus principals socis comercials.
