Els sindicats majoritaris donaven aquesta setmana per vàlid l’acord amb el govern central de prorrogar els ERTO fins al 31 de gener de 2021, mentre les patronals de CEOE i Cepyme han retardat el seu suport fins al matí del dimarts 29, com a manera de pressionar al govern fins a últim moment i continuar arrencant millors garanties.

“El comitè executiu de CEOE ha acordat després d’un ampli debat acceptar per unanimitat l’última proposta per a prorrogar l’acord sobre els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), després d’intenses negociacions que s’han estès fins a la primera hora d’aquest matí”, diu el comunicat de l’associació patronal.

I no és per a menys, ja que amb els ERTO les patronals s’estalvien els costos salarials, mentre fan que aquests recaiguin íntegrament sobre l’Estat. És a dir, les patronals s’estalvien milions d’euros sobre la base de l’endeutament massiu de l’Estat, mentre augmenta la desocupació i la precarietat.

En el nou acord es garanteixen els ERTO per rebrot a les empreses amb menys de 50 treballadors, amb el que podran estalviar-se el 100% de la quota dels seus empleats i el 90% en el cas de les empreses de 50 o més treballadors durant el període de clausura. I, d’altra banda, quan es limiti l’activitat de l’empresa (per limitació d’aforament o d’horari) les exempcions en les quotes seran graduals: les empreses amb menys de 50 treballadors i treballadores, s’estalvien el 100%, 90%, 85% i 80% en aquests mesos, mentre que en les empreses que superin aquest nivell de plantilla les xifres serien del 90%, 80%, 75% i 70%. D’aquesta manera, el govern de coalició del PSOE, Podemos i IU-PCE garanteixen millors condicions als empresaris.

Cínicament, els dirigents sindicals de CCOO i UGT queden “satisfets” perquè segons ells els ERTO són la millor garantia per a “congelar” l’economia i evitar els acomiadaments. La realitat és que les mesures del govern permeten que les empreses estalviïn costos, mentre continuen garantint els beneficis privats dels empresaris. Però, al mateix temps, ja està havent-hi un augment de l’atur en tota població treballadora i en particular en el sector més jove.

L’estratègia empresarial és estalviar costos i temps, mentre esperen a que “hi hagi més calma” per a acomiadar massivament en el futur i reestructurar les plantilles.

En aquestes condicions, la burocràcia sindical celebra les mesures per a mantenir la quantia de la prestació per desocupació en el 70% passats els sis mesos d’ERTO (sense aplicar la reducció al 50%), mantenir l’anomenat “comptador a zero”, i una prestació extraordinària de desocupació per a treballadors fixos discontinus i temporals sense dret a atur, entre altres mesures que el Govern està aplicant per a tractar d’esmorteir l’enorme crisi social que va desencadenar la pandèmia.

Aquestes són mesures de “contenció social” que s’estan prenent en tota la Unió Europea, tant amb governs de caire “conservador” com “progressistes”, ja que es tracta d’evitar un enfonsament generalitzat de les economies de les potències europees. De fet, en aquest moment, un de cada quatre treballadors europeus, 42 milions en total, estan afectats per un ERTO a causa de la pandèmia de la covid-19, una mesura que ha evitat acomiadaments generalitzats a curt termini, però que no garanteix que es produeixin en uns mesos.

Amb aquest objectiu, la UE ha habilitat aquest dimarts el nou mecanisme de finançament, conegut com SURE, que tindrà fins a 100.000 milions d’euros per a concedir crèdits als Estats per a sufragar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). En el cas espanyol, el govern ha sol·licitat 20.000 milions provinents d’aquest instrument. Un mecanisme que busca postergar allò més dur de la crisi cap endavant, però per a res solucionar-la.

Malgrat el doble discurs del “govern progressista” i d’algunes mesures cosmètiques, el govern de coalició del PSOE, Podemos i IU-PCE, amb el suport de les burocràcies sindicals, continuen garantint enormes guanys als capitalistes de l’IBEX 35. Els que més guanyen continuen guanyant cada vegada més, mentre deixen a centenars de milers de famílies sense treball.

Et pot interessar: Els super-milionaris espanyols multipliquen les seves fortunes enmig de la pandèmia i la depressió econòmica

En aquest context, els qui continuem pagant la crisi som la classe treballadora, amb ERTOs, acomiadaments, rebaixes salarials, desnonaments i confinaments de classe, com a Madrid. Per a revertir aquesta situació seria necessari prendre mesures urgents, que afectin els beneficis dels capitalistes: la prohibició dels acomiadaments i ocupació de tota empresa que tancament o acomiadi; nacionalització dels sectors estratègics sota control dels treballadors i usuaris; repartiment del temps de treball sense reducció salarial; increment de la inversió pública en almenys un 10% del PIB i posada en marxa d’un programa massiu de creació d’ocupació pública; elevació dels impostos per a les grans fortunes i capitals per a sufragar tota aquesta inversió, entre altres mesures d’emergència.

També pots llegir: Un programa d’emergència davant la segona onada a la que ens condueixen el govern “progressista” i els autonòmics