Les imatges de les protestes als Estats Units, que s’estenen des de grans ciutats a les més petites, amb el crit de “Black Lives Matter” i “Policia assassina” han tingut enorme impacte a tot el món. L’assassinat de George Floyd va deslligar un crit de rebel·lió en el cor de l’imperi. Darrere ressona una llarga i brutal història de racisme d’Estat i violència institucional, discriminació i precarietat de la vida, que es combina amb el present desolador de la crisi sanitària, social i econòmica.
Aquesta mateixa setmana, milers i milers de joves dels barris de la perifèria de París es van mobilitzar fins al centre per a acompanyar a la família de Adama Traoré, el jove negre assassinat en 2016 per la policia racista de França, amb una tècnica “d’asfíxia” molt semblant a la utilitzada contra George Floyd. “Tout le monde déteste la police…”, cantat a l’uníson per joves descendents de migrants provinents de les excolonies franceses, al costat de joves precaris, que enfronten el racisme i la violència policial tots els dies. El mateix lema contra la policia que s’escoltava després de la repressió a les manifestacions de les armilles grogues, les càrregues contra les protestes dels treballadors del transport en vaga o els estudiants dels liceus.
"El vostre racisme, els nostres morts. Justícia i reparació", deien les pancartes que es van aixecar per a recordar la mort de Mame Mbaye en el barri madrileny de Lavapies, ocorreguda el 15 de març de 2018. El jove senegalès de 34 anys era venedor ambulant amb la manta i residia feia 10 anys a Espanya, sense aconseguir regularitzar la seva situació per les traves de la Llei d’Estrangeria. Aquell dia, després d’una carrera i persecució policial, el jove va caure mort per una afecció cardiorespiratòria. I encara que l’Ajuntament i la justícia van negar la responsabilitat policial en la seva mort, nombroses organitzacions continuen exigint justícia i denunciant que el que va ocórrer va ser conseqüència del racisme d’Estat. Per això el seu nom se suma al de Samba Martine, Lucrecia Pérez o els 15 de Tarajal, que van morir tractant d’arribar nadant a territori espanyol, esquivant les bales de goma de la Guàrdia Civil, en 2014.
En l’Estat espanyol existeixen 8 CIEs, instal·lats a Madrid, Algesires, València, Múrcia, Las Palmas, Fuenteventura, Tenerife i Barcelona. Són veritables presons per a estrangers, on les persones estan sotmeses a maltractaments, aïllament i tortures. Aquest tipus de centres es troben disseminats en tot el territori de la Unió Europea, com a part de la política migratòria comuna establerta en els acords de Schengen. Tots els Estats europeus han endurit les seves lleis migratòries en els últims anys, amb deportacions expresses i pactes amb països com Turquia, Líbia i el Marroc perquè les seves forces de seguretat actuïn com a gendarmes exteriors d’Europa. L’augment del racisme institucional de les autoritats europees ha donat aire al creixement de formacions polítiques xenòfobes d’extrema dreta.
El racisme d’Estat mata. Als Estats Units, a França, i també en l’Estat espanyol. Mata a l’Europa fortalesa, on les fronteres policials, murs, tanques i Centres d’Internament per a estrangers es converteixen en paranys mortals per a milers de persones cada any.
Aquest racisme institucional és un pilar de la dominació capitalista, buscant dividir als oprimits i explotats, convertint als migrants i persones racialitzades en “treballadors de segona”, amb els treballs més precaris o durs, com la recol·lecció en el camp, les treballadores de la llar internes o la venda ambulant.
Enfrontar el racisme, implica, per tant, una lluita col·lectiva contra els Estats capitalistes, imperialistes, racistes i patriarcals, però també contra els seus gestors, els governs i partits conservadors i socialdemòcrates que en les últimes dècades han sostingut aquest sistema.
Aquesta setmana hem vist moltes autoritats del govern lamentar-se per la violència policial als Estats Units. Però la policia racista també mata a l’Estat espanyol. El racisme també és racisme d’Estat aquí.
Com van escriure fa uns dies des de SOS Racisme Madrid, en un tuit: si tots els polítics “progressistes” mantenen els CIES oberts, si l’Ingrés mínim vital exclou a migrants i no fan res per a regularitzar a totes les persones sense papers, és clar que les vides negres no els importen.
Políticos "progresistas": #BlackLivesMatter no es una moda, es un movimiento de justicia social. Si vuestras políticas mantienen los CIEs abiertos, el #IMVSinNadieAtras excluye a migrantes y no hacéis #RegularizacionYa dejáis claro que en realidad las vidas negras NO OS IMPORTAN
— SOS Racismo Madrid #BlackLivesMatter (@sosracismomad) June 3, 2020
No sols això, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Govern “progressista” d’Espanya ha afirmat coses com aquesta: “És fals que una persona en situació d’irregularitat administrativa pot ser beneficiària del #IngresoMinimoVital. És poc responsable encoratjar la immigració irregular difonent una mentida d’aquesta naturalesa”.
Mentre se’ls nega l’ingrés mínim vital a milers de migrants sense ingressos, mentre milions de persones es queden en l’atur o sense ingressos, s’inverteixen milions d’Euros a augmentar el salari de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
#LasVidasNegrasImportan#BlackLivesMatter
🔴7 de junio 11h Pza. España Zaragoza🔴 pic.twitter.com/eLtvEb9rie— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) June 5, 2020
Aquest 7 de juny participarem de les concentracions per George Floyd i contra el racisme d’Estat en tot l’Estat espanyol. Ens sumem exigint la regularització ja de totes les persones migrants, la derogació de la Llei d’Estrangeria i el Tancament dels CIES, com a primeres mesures d’emergència davant la crisi que vivim, al costat d’altres mesures com un ingrés mínim al nivell del SMI per a totes les persones sense ingressos o precàries, la prohibició dels acomiadaments, la derogació de les reformes laborals i les que apuntin a la fi de la precarietat laboral.
George Floyd, Adama Traoré, Mami Mbaye i Samba Martine, presents! Ara, i sempre!
