Aquí Cornet desemmascara la mentira de la patronal, explica com venen desenvolupant la lluita i per què ell, com a treballador militant polític, és atacat. Juntament amb això publiquem la traducció d’un article original del diari Révolution Permanent, part de la Xarxa Internacional de diaris La Izquierda Diario, escrit per Paul Morao, on dóna compte de per què aquesta vaga, amb el “mètode Grandpuits” –com es comença a conèixer–, enmig de la por als acomiadaments i lluites on només s’exigeix la indemnització, s’està convertint en una lluita dura, testimoni per a aquests centenars de milers de treballadors deixats a la seva sort. Tant pels seus mètodes democràtics per a decidir cada pas, com per l’aliança que estan conquistant amb altres sectors de la població. Això ja va produir que les seccions de la CGT de les refineries de Total d’altres regions cridesin a un aturada en solidaritat. Treure les primeres conclusions d’aquesta baralla, no sols a França, és clau per a enfrontar les política dels capitalistes i els seus governs, que enfront de la crisi social i econòmica per la pandèmia, pretenen continuar augmentant les seves fortunes a costa de descarregar aquesta crisi sobre la vida de la classe treballadora i les majories populars.
Vaga, autoorganització, suport: el mètode Grandpuits contra els acomiadaments!
Des del 4 de gener els treballadors de la refineria de Total en Grandpuits són un exemple de lluita contra les retallades i acomiadaments a França. La vaga basada en una organització democràtica dels treballadors apareix com un gran exemple de lluita.
El dijous 21 de gener, els sindicats de Bridgestone van acceptar, sense haver liderat la resistència, el tancament de la planta en Béthune, una ciutat al nord-est de França, i l’eliminació de 863 llocs de treball a canvi d’una indemnització. Des del 4 de gener, els treballadors del gegant del petroli Total, de la refineria de Grandpuits, estan en vaga contra 700 acomiadaments. Dos exemples diferents que obren el debat sobre com respondre als acomiadaments i retallades que intenten aplicar els empresaris francesos aprofitant la pandèmia.
Grandpuits obre una alternativa de lluita després de la derrota en Bridgestone?
“No enviem als empleats a manifestar-se fora, però endins, els sindicats van lluitar com a lleons per a arrabassar a la patronal aquests bons. Estem en nivells mai aconseguits en termes superiors als determinats per les lleis i sense cremar un pneumàtic!". El 21 de gener, les declaracions de Stéphane Ducroq, advocat de la intersindical (CGT, Sud Chimie, FO, CFDT, UNSA, CFTC, CFE-CGC) de Bridgestone al diari La Voix du Nord, expressaven com van concloure diversos mesos de negociacions. La direcció del segon grup productor de pneumàtics més gran del món es va felicitar per un “diàleg social continu i constructiu, que permet establir les bases d’un PSA exemplar".
L’alegria empresarial té una bona raó; des de l’anunci del tancament el 16 de setembre de 2020 i malgrat la forta exposició mediàtica pels acomiadaments, els sindicats de l’empresa han fet tot el possible per a extingir qualsevol perspectiva de lluita. Símbols d’aquesta política: la signatura des de l’inici d’un acord de mètode encotillant el marge de maniobra dels sindicats en la lluita, la confiança dipositada en el govern o la lúgubre marxa silenciosa del 4 d’octubre, que es va mobilitzar sense banderes dels sindicats, fins i tot si això va impedir a altres companyies en vaga unir-se.
Aquest procés de conciliació i la negativa a lluitar contra els acomiadaments ha estat, per part de les direccions sindicals, un reflex de molts conflictes des de l’inici de la pandèmia. Com va assenyalar Le Monde al desembre: “els empleats, que han assumit la duresa de la recessió, semblen paralitzats, malgrat l’onada d’acomiadaments”. No obstant això, contràriament al que suggereixen els analistes, els qui veurien una tendència inevitable en aquesta situació, aquesta dinàmica també és producte d’una elecció, la dels sindicats i la seva direcció de negar-se a liderar la batalla. Com a tal, si Bridgestone pogués aparèixer com un paradigma en aquesta dinàmica desesperada, la lluita en curs en la refineria Grandpuits mostra que existeix una altra forma.
Una lluita decidida contra els acomiadaments
Des del 4 de gener, les refineries de Grandpuits es troben en vaga. Estan lluitant contra la pèrdua de 700 llocs de treball com a part del tancament de les activitats de refinació i el pla de reconversió de la refineria. També denuncien l’intent de l’empresa de presentar el tancament com una “reconversió ecològica”, que s’amaga darrere d’arguments ecològics per a justificar el seu atac a l’ocupació.
Des de l’inici del conflicte, els treballadors de la refineria han optat explícitament per lluitar pels seus llocs de treball. Si bé per a la multinacional és una línia vermella que es nega a discutir, preferint invertir en altes indemnitzacions que mantenir l’ocupació, els vaguistes el veuen com un tema fonamental. De fet, per a les refineries el que està en joc són, abans de res, les seves condicions laborals i de seguretat dels treballadors. “Tenen un pla per a eliminar 200 llocs de treball en Total i 500 en subcontractistes. Això va generar molta ira, sobretot perquè en el futur projecte hi ha forats en l’organigrama i en les condicions de treball”, assegura Adrien Cornet, delegat de CGT Grandpuits.
A més d’aquesta preocupació per les condicions laborals futures, existeix una preocupació pel futur de la regió i la seva joventut. “Són els nostres treballs, però també tots els treballs que ens envolten. Subcontractistes, però també treballs indirectes: petites empreses, tabaquerías, fleques. Lluitem per nosaltres mateixos però també per tota la zona d’ús de Seine-*et-*Marne i tot el que l’envolta”, explica Mathieu, refinador i vaguista. Una preocupació que va en contra del retraïment individualista que pot generar la crisi actual, i en el qual les empreses se secunden per a dividir als vaguistes.
Assemblea General sobirana i comitè de vaga: l’autoorganització en el centre
Més enllà de la lluita per l’ocupació, i precisament perquè hi ha molt en joc en la lluita, els vaguistes de Grandpuits es van organitzar des de molt primerenc en Assemblea General (AG) perquè "la vaga sigui dels vaguistes", una paraula d’ordre que s’ha tornat central per als treballadors involucrats. A partir del 4 de gener es va iniciar així de manera espontània la vaga renovable [N. de E.: cosa que significa que mitjançant assemblea, cada determinat temps decidit pels treballadors, van definint la continuïtat de la vaga] després de la negativa a iniciar les operacions de desmantellament de les instal·lacions i una assemblea general que va votar per la mesura de lluita. Al final de la primera setmana de mobilització, els vaguistes finalment van decidir col·lectivament sotmetre les decisions dels sindicats al vot de l’AG.
Una decisió que no deixa de xocar amb els reflexos d’alguns sindicalistes. El dimecres 27 de gener té lloc un sorprenent intercanvi. “Són les direccions dels sindicats les que negocien, els que signen, no els empleats. Som els que decidim. Des del principi, això és el que hem estat dient”. Comença explicant Jérôme, delegat de CFDT. Un comunicat que fa reaccionar a la gent en l’assemblea: "No són les organitzacions sindicals les que ens diran què fer. Les organitzacions sindicals són una ajuda, perquè són aquí per a això, van ser triats per a això. L’eina de treball és nostra, els vaguistes, som nosaltres els que portem els diners, així que si demà decidim posar el cul aquí, perquè no tenim el que volem, perquè no tenim treball, i bo, posem el cul i ens quedem en vaga fins al final. La vaga de vaguistes és com va en Grandpuits i així ha d’ocórrer a tot arreu de França, a tot el món del treball”, respon Sébastien, membre del comitè de vaga, davant l’aplaudiment dels vaguistes.
I per una bona raó, el comitè de vaga, integrat per delegats triats dins dels diferents equips de producció encarna, amb l’assemblea general, el desig de donar als vaguistes el control de la seva lluita. En conjunt amb la AG, aquest comitè reflexiona diàriament sobre el conflicte, proposa accions per a visibilitzar i ampliar i estendre la vaga, i coordina suports. Un retorn a una tradició del moviment obrer que impacta enormement als sindicalistes i activistes polítics que vénen a visitar els Grandpuits en la seva línia de piquet. “En Grandpuits reafirmen valors que a alguns els agradaria enterrar. Orgull i solidaritat dels treballadors, comitès de vaga. Estic orgullós del que fan” diu Alexis Antonioli, delegat de CGT, als empleats de la refineria Gonfreville-L’*Orcher amb motiu d’una visita als vaguistes de Grandpuits.
Però l’ús del comitè de vaga i la sobirania de la AG no és una cosa folklòrica per als treballadors Grandpuits. Des del principi, ha permès sobretot superar moltes dificultats durant la vaga. A més del control sobre els dirigents sindicals, que podrien veure’s temptats a signar elements sense l’acord dels vaguistes, és en la AG on els treballadors van aconseguir superar col·lectivament la maniobra de l’empresa sobre els subcontractistes. Mentre Manu, un empleat de Siemo, va acudir a la AG per a explicar la situació dins d’una empresa subcontractista que Total va amenaçar amb acomiadar si els vaguistes no tornaven al treball, l’intercanvi en la AG denunciat per Mahdí Adi relatiu al xantatge de la multinacional, és eloqüent sobre les virtuts de l’autoorganització:
Una veu esclata en l’assemblea: “És culpa de la direcció si bloquegem l’obra! Hi ha una solució, n’hi ha prou que la direcció respongui a les demandes de l’ocupació. Té els mitjans per a pagar als subcontractistes”. Un altre va suggerir que els subcontractistes podrien reprendre el treball desmantellant primer les bastides obsoletes, en lloc d’instal·lar-los per al treball de desmantellament. “No hi ha suficients”, replica Manu. Els debats continuen fins que un vaguista acaba proposant: "Deixem entrar a Siemo, perquè els nois han d’omplir la geladora i entenem el seu malestar. Però a canvi, no es permet que cap gota surti de la refineria”. Aquesta és la solució que adoptarà l’assemblea general. És un alleujament per als subcontractistes".
Una lògica d’autoorganització que s’estén fins i tot a les famílies dels vaguistes. En la primera setmana de la vaga, es va crear un grup per a discutir la vaga i donar-se suport mútuament, però també per a sondejar als comerciants locals, subministrar aliments als vaguistes i organitzar el suport per a la seva lluita. “El nostre objectiu primordial era crear un grup per a qualsevol dona dels vaguistes que necessités parlar, però també participar del que està succeint en el piquet, en l’organització, en el bosc. Som aquí per a tu, per a animar-te”, diu Amélie, una de les impulsores d’aquest projecte que encarna simbòlicament la profunditat del conflicte i el compromís dels vaguistes i els seus familiars.
Nombrosos suports i una aliança sense precedents amb ecologistes
La lluita exemplar dels Grandpuits va generar un ampli suport. En el piquet ens trobem amb treballadors ferroviaris, ex vaguistes de la RATP que s’han unit per a fer costat als Grandpuits, treballadors de l’energia, Correus, Monoprix, Renault Lardy, TUI França, però també altres refineries de tota França per a fer costat als seus col·legues en vaga. Frédéric Lordon (és un economista i filòsof francès, director de recerca del CNRS en el Centre Europeu de Sociologia i Ciència Política de París) va dedicar una commovedora intervenció als vaguistes, les paraules dels quals encara ressonen en el piquet on el filòsof va prometre tornar: “som plenament conscients que lluitant per vostès, també estan lluitant per nosaltres. I com estan lluitant per nosaltres, lluitarem amb vostès".
Des de Clémentine Autain de la França Insubmisa (LFI) a Julien Bayou –Europa Ecologia Els Verds (EELV)–, passant per Fabien Gai del Partit Comunista Francès i Olivier Besancenot, del Nou Partit Anticapitalista (NPA), els polítics també han respost a l’anomenat, encara que els vaguistes deploren el silenci de gran part de l’espectre polític. “Candidats regionals com Valérie Pécresse –Els Republicans (LR)– o Audrey Pulvar del Partit Socialista (PS), i polítics que ens parlen constantment de la indústria com Montebourg, han optat per ignorar la vaga... ", lamenta Adrien Cornet.
Als suports sindicals i polítics se suma el de la joventut. En el piquet o en la manifestació, els cascos de vaguistes personalitzats per estudiants d’art causen una forta impressió, mentre que dimarts passat els militants del NPA Jeunes van mostrar el seu suport als vaguistes repintant en verd el logo de la multinacional, a més d’haver participat activament en les recaptacions per al fons de vaga.
Entre tots aquests suports, el de les organitzacions ambientals va marcar especialment als observadors del conflicte. "En Grandpuits, els sindicats i els ambientalistes estan donant forma al futur de la indústria", va publicar la setmana passada L’Humanité. Per a Cécile Marchand d’Amics de la Terra, fer costat als vaguistes va ser natural: “Pot semblar paradoxal que els ambientalistes estiguin al costat dels empleats en el tancament d’una refineria. Però té sentit absolutament per a nosaltres, perquè el pla de Total no és verd ni just. Total està fent una rentada verda a un nivell social injust!”, va afirmar a Revolució Permanent. Enemics històrics de Total, les organitzacions ambientalistes també han posat els seus coneixements al servei de la vaga elaborant un informe que ressalta la realitat darrere dels discursos de l’empresa sobre el projecte de reconversió Grandpuits, denunciat des de fa mesos pels sindicalistes.
Consultat per la revista GQ sobre aquest suport, Adrien Cornet dóna la benvinguda a la posició dels ecologistes: “La posició de Greenpeace és a dir que estem al costat dels treballadors de Grandpuits, fins i tot si hem de lluitar per a continuar refinant fins que trobem una alternativa als combustibles fòssils, lluitarem al costat d’ells. És una mostra de la forta consciència del moviment ecologista”. Però lluny de ser una coincidència, aquests amplis suports són producte d’una estratègia conscient i pensada per a mirar cap a fora i evitar per complet l’aïllament d’una lluita que planteja profunds problemes socials. Una estratègia que continua ja que, per iniciativa del comitè de vaga, els vaguistes han visitat diversos llocs de Total en els últims dies (dipòsit de Gennevilliers, refineria de Gonfreville-L’*Orcher, refineria de Feyzin) per a portar una convocatòria de vaga els dies 3 de febrer i 4 en suport a la seva lluita, també per convocatòria de la Federació Nacional de la Indústria Química de la CGT.
La victòria no és segura, però el mètode Grandpuits deixa una gran lliçó
Després d’un mes de vaga, la multinacional encara es nega de moment a discutir l’ocupació i practica un xantatge a les mesures socials d’acompanyament en exigir que els sindicats aprovin el “Pla de Salvaguarda de l’Ocupació” (PSE) [1] sota pena de revisar a la baixa les condicions de la sortida dels treballadors. Per a la multinacional, el tema de la signatura del PSE és fonamental ja que, mancant signatura, el govern haurà de dur a terme un control en profunditat del projecte de Total que exposaria els problemes denunciats pels sindicats, és a dir, l’impacte de la nova organització del treball sobre la salut i la vida dels empleats, riscos psicosocials i riscos per a la seguretat.
En aquest context, la CGT i Force Ouvriere (FO) mantenen una línia intransigent, la de subordinar la qüestió de la Seguretat Social Agrícola (MSA) als avanços en l’àmbit laboral, i deixar en mans dels vaguistes i de la AG la conducta i qualsevol decisió que incumbeixi el resultat del conflicte.
El comitè de vaga i la AG són conscients dels problemes i romanen atents al fet que cap organització sindical es permeti trair la voluntat dels vaguistes. Un ingredient fonamental que mostra tota la força del “mètode Grandpuits”.
Dimarts passat 2 de febrer van renovar l’atur per unanimitat fins a l’11 de febrer. El 9 de febrer, dia en què el CSE [N. de l’E.: Consell Social i Econòmic, establert a partir de la reforma laboral de Macrón posada en vigència a partir del 1° de gener de 2020] es pronunciarà sobre el projecte de sanejament, es va convocar a una gran concentració enfront de la Torre Total en La Défense, per a mantenir la pressió contra la multinacional.
