Política Estado Español

JORNADES CONTRA LA REPRESSIÓ

Familiars d’Altsasu: “La justícia està sent utilitzada com una eina de repressió”

En el transcurs de les jornades contra la repressió realitzades a Barcelona el cap de setmana passat, entrevistem a Isabel Pozueta i Antxon Ramírez de Alda, pares d'un dels joves d'Altsasu.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

Àngels Vilaseca

Barcelona / Pan y Rosas, empleada doméstica

Miércoles 11 de julio | 11:38

Foto: Esquerra Diari

En el transcurs de les Jornades contra la repressió realitzades a Barcelona el cap de setmana passat, entrevistem a Isabel Pozueta i Antxon Ramírez de Alda, pares d’un dels joves d’Altsasu. Ens expliquen com viuen la seva experiència de lluita per la llibertat d’aquests joves, alguns dels quals ja porten més d’un any i mitjà a la presó.

Per què esteu avui en aquestes jornades? Què creieu que poden aportar davant la lluita contra els tants casos de repressió que hi ha actualment?

Isabel:
Doncs estem aquí perquè des del principi vèiem que era important socialitzar el nostre cas, explicar el nostre relat, perquè des dels principals mitjans, des de la justícia només hi ha hagut un únic relat.

És per això que és necessari compartir els relats dels diferents casos de repressió que s’estan sofrint, per possibilitar un pensament crític. Veiem que igual que en altres casos, en el nostre el que ha faltat és la possibilitat de contrastar i de poder explicar.

I el més important, poder compartir, compartir i compartir, perquè és així com anem unint les diferents lluites i generant una unitat per construir una xarxa de suport, perquè al final una gota és poc, però si juntes totes les gotes és quan generes un corrent.

Antxon:
Exacte, i també adonar-nos que la injustícia té múltiples cares i que està en molts llocs, nosaltres la gent D’Altsasu, som conscients que són molts més col·lectius els que estan sofrint aquesta repressió.

Actualment, com està el procés dels joves d’Altsasu?

Isabel: Doncs ara estem a l’espera del recurs. S’ha fet un recurs a la sala de l’Audiència Nacional, del com n’esperem poc o res... a part, la resolució d’aquest recurs no es produirà fins a passats uns 6 mesos més o menys. I després és quan ja plantegem el recurs al Tribunal Suprem.

Els juristes ens diuen que el Suprem pot llimar, però per llavors els nostres fills portaran ja 3 o 4 anys a la presó. I per molt que vulguin llimar, en aquest moment no es pot parlar ni tan sols de proporcionalitat, perquè ja és una barbaritat el que estem vivint, i el que han viscut els nostres fills. Haurien d’estar lliures ja, des d’ara.

Antxon: Sí, a més fins ara han estat en un règim especial, tractats com a terroristes, o més aviat el que ells nomenen com a terroristes. Ara els han tret aquest règim, però segueixen a centenars de quilòmetres de la seva casa. Ara estem esperant el trasllat a Iruña, ja fa temps que haurien d’estar aquí. Però sense dubtes, exigim la seva llibertat!

Vosaltres com esteu vivint tot aquest procés?

Isabel: A nosaltres ens ha canviat la vida totalment. Porten ja un any i 7 mesos presos. Nosaltres ja d’abans érem persones amb inquietuds, però ara la nostra inquietud està en aquesta lluita. I el que sempre diem és que no solament lluitem per la llibertat dels nostres fills, aquesta és una història en què ens enfrontem al poder, això és una lluita per la dignitat i la llibertat de tot el món. No és que el nostre cas se soluciona i ens anem a casa.

Antxon: Nosaltres sempre ho diem, és un escàndol que una baralla en un bar s’hagi convertit en això, amb unes penes de presó extremadament elevades, amb una desigualtat total davant altres coses, totalment injust. I pensem que la societat ho ha vist molt clarament, perquè això es demostra en les grans mobilitzacions de solidaritat que estan havent-hi, sobretot a Euskal Herria on hi ha una consciència que és una injustícia claríssima.

Isabel: I aquí a Catalunya, al·lucinem. Al carrer, també notem molta empatia i solidaritat. Perquè realment el que ens va ocórrer, li podria haver ocorregut a qualsevol. Bé no sé si a qualsevol, ens preguntem per què ens va tocar a nosaltres, què passa que la justícia funciona en funció del codi postal? Segons el codi postal on vius, tu ets terrorista, i fent el mateix en un altre lloc no et passa el mateix.

Com valoreu l’ofensiva repressiva que hi ha actualment? Creeu que el cop institucional del 155 imposat a Catalunya ha servit com a punt de llança per estendre aquesta ofensiva a la resta de l’Estat?

Isabel: Nosaltres moltes vegades diem que al seu moment no es va donar la ruptura. Hi ha hagut situacions en les quals hi ha hagut gent que pensava que vivia en una situació democràtica, no obstant això la realitat no era aquesta. Ara estem veient la realitat que tenim, però que no és nova.

S’està demostrant clarament que no va haver-hi ruptura amb el franquisme, que al moment de la transició, els poders, les elits han seguit tant a nivell econòmic, judicial com a nivell policial. Però ja se’ls està tret la careta i veiem que realment tenim un estat autoritari que ens oprimeix en diferents àmbits.

Anontx: Sí, de fet pensem que el que està succeint avui a Catalunya és una realitat que a Euskal Herria veníem vivint des de fa molt. I per desgràcia ara s’està desenvolupat en més llocs.

Isabel: Si, a més a Euskal Herria estem dient això des de fa moltíssims anys, la qual cosa passa és que fins ara posaven tot el focus i la manera de veure a través d’ETA. I qualsevol que era dissident, era acusat d’etarra.

I es deia aquests són etarres, els de l’esquerra abertzale són etarres, els que estan fent una crítica són etarres. I amb posar l’adjectiu etarra es justifica que se li pugui fer qualsevol cosa, ficar-lo a la presó, fins i tot torturar-li. Això ho hem viscut durant molt anys. Ara a Catalunya entenen el que dèiem nosaltres fa 10 o 20 anys.

D’altra banda, ara el que més arriba és el dels presos polítics, que de fet també de presos polítics ja n’hi havia abans, però a més hi ha tantes situacions al voltant de l’Estat que moltes vegades no arriben a conèixer-se de gent imputada o moltíssima gent que té multes, etc.

Antxon: A part, ara que ETA ja no està, volen buscar un substitutiu, volen anomer-lo terrorisme de baixa intensitat, i amb la resta volen buscar altres fenòmens per vincular-ho a alguna cosa terrorista. I unit a això també reformen el codi penal, i creen noves lleis que retallen els nostres drets, la llibertat d’expressió i les llibertats més bàsiques.

Isabel: Si, a la dissidència l’anomenen terrorisme. Però hauríem de definir què és terrorisme. Perquè, qui és qui genera un Estat de terror? Qui és el terrorista aquí?

En aquest sentit, quina opinió teniu del poder judicial, que com veiem al mateix moment que deixa en llibertat als violadors de la Manada o absol casos de corrupció, manté a la presó als joves d’Altsasu, o als presos polítics catalans?

Antxon: Aquesta és una comparativa que en la societat es comenta molt entre uns casos i uns altres. Veiem com en casos de corrupció política i en altres fenòmens on la justícia actua d’una forma, i en altres casos quan es tracta de llibertat d’expressió, o altres casos com el nostre la justícia actua d’una altra manera.

Isabel: La justícia està sent utilitzada com una eina de repressió. I nosaltres no inventem la llum, però és que tot és tan exagerat ara mateix que molta gent està començant a obrir els ulls.

Com creeu que cal combatre tota aquesta ofensiva?

Isabel: Doncs acumulant forces i teixint una xarxa de solidaritat, informant perquè la gent sigui crítica i no es quedi amb el pensament únic que ens deixa encantats. Per exemple a Navarra es veu amb la mobilització del moviment feminista, la mobilització dels pensionistes, etc.

Així com amb les mobilitzacions en solidaritat amb el nostre cas, manifestacions que van ser massives i històriques, en general s’estan desenvolupant els rebrots d’una societat crítica.

Antxon: Estem vivint moments en els quals sembla que hi ha un despertar en la mobilització i tant de bo això segueixi.






Temas relacionados

En Català   /   #Altsasukoakaske   /   Altsasu   /   Política Estado Español   /   Represión policial

Comentarios

DEJAR COMENTARIO