Fumata blanca en el Parlament, o això sembla a tenor de les últimes declaracions i notícies publicades. Elsa Artadi torna a sonar amb força per ser la candidata a la presidència de Catalunya a poques setmanes perquè finalitzi el termini màxim i evitar així unes noves eleccions.

Si ahir va ser el seu company de files, Jordi Sánchez, qui des de Soto del Real va assegurar que Artadi “és una dona suficientment capacitada i li auguro un llarg recorregut polític, sigui o no sigui ara aspirant a la presidència” a més d’afegir que “ella sap que té tot el meu suport”, avui ha estat ERC qui ha donat benedicció per a aquesta candidatura.

Pere Aragonés, secretari d’Economia de la Generalitat i adjunt a la presidència d’ERC, ha assegurat que “aquest nom [Elsa Artadi] és el nom que tenia en ment des del principi”.

Aragonés ha insistit en la bona relació que manté amb Artadi i ha assegurat que no “seria cap problema si finalment ella és la candidata”. De fet es barreja la possibilitat que Aragonés i Artadi treballin en un futur junts, doncs el propi Aragonés podria ser triat vicepresident del futur govern.

La fumata blanca es prepara en els salons del Parlamenent, així i tot, i com no podia ser d’una altra manera, el laberint català té molts més camins.

Reunió de Puigdemont amb els seus diputats a Berlín

Mentre aquests moviments se succeeixen, Puigdemont ha convocat per a aquest proper dissabte una reunió a Berlín amb els seus diputats.

S’espera que d’aquesta reunió surti un “full de ruta” a seguir per la formació, bé sigui seguir endavant amb la seva investidura o bé sigui cedir el pas a Artadi (o el candidat que finalment es pacti entre JxCat i ERC).

L’alternativa de tornar a presentar com a candidat a un imputat o pres queda pràcticament descartada, doncs seria condemnar-se a unes noves eleccions, quelcom pel que cap formació política aposta.

El Parlament manté el pols institucional

La reunió del dia 5 a Berlín entre Puigdemont i els seus diputats tindrà com a teló de fons l’aprovació en el Parlament de la reforma de llei per a la investidura a distància.

JxCat, ERC i la CUP mantenen en l’agenda del debat la votació d’aquesta proposta de llei malgrat els advertiments del Tribunal Constitucional i del rebuig, com era d’esperar, de Ciutadans, PSC i PP.

Si be els moviments per conformar un nou govern a Catalunya no passen per votar en l’immediat a Puigdemont (a causa de la repressió del Règim del 78), des del bloc independentista busquen mantenir aquest pols legal per seguir escenificant la pugna política amb l’Estat espanyol.

Una transició cap a on?

Tant Elsa Artadi com el propi JxCat mantenen que si finalment es busca un candidat alternatiu a Puigdemont aquest serà un president “transicional”, que haurà de reconèixer en Puigdemont al president legítim.

El bloc independentista busca trobar un candidat de consens que demani trencar el bloqueig del 155 i poder engegar el que defineixen com “consell de la República”, la qual cosa vindria a ser un Executiu en l’exili amb Puigdemont i la resta de consellers que es troben fora de les fronteres de Catalunya, com a govern “real”.

Enfront d’això, l’assot repressiu del Règim del 78 es manté intacte, tant política, com a judicial i policialment. Seguir trobant dreceres que encaixin dins dels limitats marges de la Constitució no és la forma d’implementar els resultats de l’1O ni el 21D.

La repressió de l’Estat, amb els presos polítics com a aspecte més destacat, es mereix una resposta a l’altura. La candidatura de “transició” que proposen JxCat i ERC no és més que certificar el seu abandonament absolut de l’aspiració del poble català a la independència expressat de forma massiva des de l’1 octubre.

Aquest abandonament no és nou ni sorprenent. L’estratègia de JxCat i ERC és la que ha portat al moviment democràtic català a aquest carreró on l’única sortida possible s’obre si en una mà s’avança amb la Constitució i en l’altra amb la Corona.

Certament pot ser que la fumata blanca porti una candidatura de transició en els propers dies, el problema per a les aspiracions del poble català és que molt probablement sigui una transició a l’autonomisme.