Com cada estiu, arriba el mes d’agost i amb ell a Barcelona s’incrementa de forma exponencial la campanya mediàtica contra els venedors ambulants. I aquest any encara més si cap.
Dimecres passat, segons expliquen tots els grans mitjans de comunicació a nivell estatal, un venedor ambulant agredia a un turista de nacionalitat nord-americana que suposadament estava defensant a una altra dona increpada pels manters.
A més, les imatges captades de la baralla donaven la volta al món i arribaven fins i tot al país d’origen del turista. Antena 3 (en l’actualitat Grupo Atresmedia, anteriorment sota la direcció de Grupo Planeta, Telefónica o Grupo Zeta) obria durant tota la setmana els seus informatius amb la notícia d’aquesta i altres suposades agressions que s’estan duent a terme a Barcelona i altres ciutats de Catalunya; LaVanguardia (Grupo Godó) feia un seguiment exhaustiu diàriament de la "radicalització" d’aquest col·lectiu.
Aquests, són solament alguns exemples de com es ve mediatitzant la criminalització d’un sector perseguit fins a la sacietat i que porta anys lluitant per sobreviure i sortir de la pobresa. Vegeu també el biaix mediàtic fet de la notícia de la suposada agressió d’un altre manter a Salou, ciutat, cal recordar, on fa tres anys va morir un venedor ambulant davant la persecució policial que estava sofrint.
Lamine Sarr, portaveu del Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona, assenyalava, en una de les poques entrevistes que s’ha concedit al col·lectiu de manters, que el vídeo difós sobre l’agressió "no mostra la realitat, sempre es busca atacar als manters". A més, Sarr va explicar també que "tot va començar per dos cops d’ampolla que li van donar a un company nostre. A partir d’aquí va arribar una senyora i després el turista a pegar-nos. Nosaltres fins i tot podem aguantar que ens insultin, però no que ens peguin".
L’augment de dispositius policials, les reiterades agressions, confiscacions i els registres en domicilis, a més del racisme institucional i les detencions i enviaments al CIE de Zona Franca són cada estiu una estampa quotidiana als carrers de Barcelona i altres grans ciutats de l’Estat espanyol.
Per a això, la campanya mediàtica com veiem, d’una banda, serveix com a teló d’acer per ocultar tota aquesta persecució. En aquest sentit, Lamine Sarr denunciava també que després de la mort de Mmame Mbage a Madrid, cap mitjà hagi difós cap imatge de la persecució policial que va acabar amb la seva vida.
Però a més, i com a principal objectiu, la campanya mediàtica es ve a sumar a la pròpia criminalització cap als treballadors del Top Manta, amplificant-la a nivells extrems i alhora ajudant a generar un discurs racista cap als immigrants.
Però, a qui serveix en realitat tota aquesta campanya mediàtica contra els venedors ambulants?
Són moltes les associacions de comerciants de Barcelona que vénen incrementant des de fa anys la pressió per demandar encara més “mà dura”. I és que, sense anar més lluny, durant la setmana passada no van ser pocs els propietaris que van sortir en els mateixos mitjans de comunicació exigint a l’Ajuntament de Barcelona que s’elimini d’una vegada la venda ambulant que suposadament tant afecta als comerços.
Sens dubte, com repassàvem fa dos estius (excepcionalment prolix, com veurem, quant a la persecució i criminalització institucional) en aquest article, molts d’aquests comerciants formen part d’un autèntic lobby com és el turístic de Barcelona que, encara que es vulgui disfressar de “comerç de proximitat”, representa a grans magnats del comerç de la ciutat de les dues cares. La Barcelona cosmopolita dedicada al turisme i a les grans fortunes i la Barcelona que persegueix a tots els altres i de forma exponencial als immigrants.
Per la seva banda, des de l’arribada de Barcelona en Comú al consistori, els venedors ambulants no han deixat ni un instant d’estar al centre de la repressió policial, en molts casos, a més, sense precedents.
Sense anar més lluny, fa dos estius, la campanya de criminalització institucional i persecució cap als “manters” es va encebar, especialment, contra els portaveus del Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes. El propi Sarr, va ser detingut i empresonat a la Model de Barcelona al costat d’altres quatre companys. Aziz Faye, un altre portaveu i una de les cares més visibles del Sindicat Popular, va ser detingut durant unes hores quan es disposava a visitar a Issa Seye, un company internat en el CIE de Zona Franca. I Pape Diop, també fundador del Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes era copejat per la policia secreta de la Guàrdia Urbana.
A partir d’aquí, l’"Ajuntament del canvi" de BeC ha mantingut una guerra de baixa intensitat però sense descans contra els manters basada en persecucions i agressions físiques gairebé diàries en les sortides de metro; registres de domicilis, identificacions, sancions i la confiscació sistemàtica dels productes que venen per subsistir. Tot això sota el mantell de taules de negociació o cooperatives que no porten a cap lloc quan no es disposa de "papers".
Aquest és el saldo de l’equip municipal d’Ada Colau, l’"alcaldessa del canvi", que es presenta com una ciutat d’acolliment para milers de refugiats. I és que com deia Aziz Faye en aquesta entrevista, “no hi ha diferència entre la repressió que sofríem amb l’anterior alcalde i l’actual situació amb Barcelona en Comú”.
Així que, lluny de posar solució a la situació d’un dels sectors més desprotegits de la societat com són els manters, i els immigrants en general, l’Ajuntament ha seguit mantenint durant aquests anys el grup especial de la Guàrdia Urbana dedicat a perseguir la venda ambulant per acontentar els designis econòmics d’aquest lobby comercial. Perquè des de sempre, BeC ha manat a la Guàrdia Urbana a fer el “treball brut”, encara que ara s’exigeixi més contundència des dels grans senyors del comerç amagats rere les seves tendes "de barri".
