María ens explica com començarà: “La plataforma complirà tres anys ja. Actualment tenim portaveus oficials a Madrid Castella-la Manxa i Castella i Lleó i a València. Tenim grups en altres comunitats, però sense portaveu encara.” En relació amb els sindicats… “Si bé és cert que els sindicats han realitzat intents per a millorar la situació també és veritat que aquests han estat infructuosos, a causa del silenci administratiu”. No obstant això, “en els últims 2-3 anys, la pressió tant de plataformes sanitàries, com d’associacions, han fet més visible la problemàtica...”

La problemàtica central consisteix en el reconeixement del grup professional en el qual treballen que hauria de ser la C1 i no la C2 que de fet li està adjudicant actualment l’administració. Així ens ho explica el seu portaveu: “El grup professional C1 és aquell que un treballador té, en funció dels estudis formatius realitzats. En el cas d’un tècnic són els de Formació Professional de grau I. L’administració porta durant quinze anys fent un estalvi econòmic substancial amb nosaltres en mantenir-nos en aquest grup professional.”

ED: Esteu fent una campanya de recollida de signatures, explica’ns en què consisteix aquesta campanya
La campanya de recollida de signatures està realitzada amb OSOIGO, al qual agraïm la seva col·laboració, perquè la situació del col·lectiu sigui escoltada en el Congrés i es prenguin mesures urgents, i que els nostres problemes siguin a la fi escoltats per l’Administració. Volem que el ciutadà s’adoni que el nostre treball és tan important com el d’altres grups professionals, com a Infermeria o Medicina. Per això fem una crida i demanem que signin un Manifest tan necessari com aquest. Fa més de quinze anys que amb el problema del C1 i 25 amb el problema de les nostres funcions. És vital que la gent s’impliqui per la seva Sanitat i les persones menys visibles que la conformen.

ED: Heu tingut problemes amb les EPIs durant la pandèmia?, quina és la situació ara?
Efectivament a l’inici de pandèmia les EPIs eren bàsicament, bosses d’escombraries, especialment amb les TCAE i TFAR (tècnics en residències i farmàcies). En residències la situació era escandalosa, i si eren centres privats encara més. Si bé ara ha millorat, encara hi ha sectors com en el cas dels TES (els tècnics d’emergències), on la falta d’equip encara no s’ha solucionat. En les Farmàcies les TFAR ni tan sols tenien. En comparació amb la primera onada, estem millor però no al 100%. Animo al ciutadà a veure el nostre vídeo “Que és un TCAE?” on vam mostrar la realitat d’aquests primers moments.

ED: “La situació a Madrid és insostenible” dieu en un twitter del 18 de gener…

Cert, “La situació a Madrid és insostenible” té relació amb el tuit d’una companya, que narrava l’experiència dels trasllats forçosos als quals estaven sent sotmesos els companys al nou hospital construït en Madrid “Isabel Zendal”.

Vam dir que la situació era insostenible, perquè en realitzar els trasllats a aquest hospital es desproveïa de personal qualificat als hospitals de la província, més assotats pel Covid. Hospitals que ja tenien una plantilla de baixa per malaltia a causa del Coronavirus, de fins a un 20% sense cobrir en alguns d’ells.

Una situació insostenible per la falta manifesta de companys que s’emportaven amb arguments de coacció de retirada de les bosses (de feina) dels centres mèdics. Com a tècnics encara no entenem les mesures preses, amb la construcció d’un hospital com aquest, podent-se haver rehabilitat sales buides i plantes d’altres hospitals ja dissenyades i sense utilitzar des que es van crear.

ED: Com us afecta la precarietat laboral, la contractació, salaris en els vostres àmbits de treball?

La precarietat laboral està molt present en un sector com el nostre, on les retallades administratives de les últimes dècades ha fet que les ràtios del personal siguin tan baixos, que la qualitat assistencial hagi estat minvada gradualment a causa de la sobrecàrrega. Una sobrecàrrega que afecta psíquica i físicament al treballador i fa que es cometin errors que podien haver estat fàcilment solucionats amb més plantilla.

Un exemple clar ha estat el negoci de la privatització en augment del sector sanitari. On el treball del tècnic no sols ha estat vulnerat amb menys salari, sinó que a més estan fent tasques que pertanyen a altres grups professionals com a infermeria. Això ho fan per a tenir menys costos en personal, però que, en cas d’accident, danyen la imatge del tècnic, per una cosa a la qual ha estat obligat i per al que no estava preparat.

Un exemple, el tenim en el cas d’una companya a la qual la va contractar en un centre privat per a assistir directament al metge en una operació, tasca per a la qual no sols no es permet, sinó que està prohibida per als Tècnics (excepte cas d’emergència, si no hi ha un professional d’Infermeria). La necessitat de treball fa que molts compañer@s desesperats realitzin aquest tipus de funcions que no són seves.

Altres exemples obvis els tenim en les residències, on la càrrega és tan alta, que la mitjana de pacient pot ser de 12 residents per a un TCAE. També estan els casos d’amenaça al treballador si es queixa de les seves condicions de contractació o funcions i fins i tot per les condicions dels residents, per part del superior d’aquest, creant-se situació d’assetjament psicològic o burnout (cremar al treballador) on acaba o donant-se de baixa laboral, sent acomiadat posteriorment o deixant el treball.

Vull aprofitar també per a explicar que a part de l’aplicació del nostre grup laboral C1, també estem realitzant accions per al canvi de les nostres funcions, obsoletes i desactualitzades des de l’any 1973. I que ja no tenen res a veure amb el treball que realitzem en el dia a dia, ni amb les noves tecnologies que van apareixent en el sector sanitari. Una altra qüestió fonamental per a nosaltres és la Creació d’un Col·legi professional de Tècnics Sanitaris per a estar representats en les taules sanitàries i que a nivell Administratiu siguem tinguts en compte legalment com a col·lectiu professional.