Política Estat espanyol

ELECCIONS ANDALUSES

El proper 2D marcarà el futur polític espanyol

Aquest diumenge es dilucidarà com encararà Sánchez la seva legislatura, què passarà en la lluita per l'hegemonia de la dreta, si entra el grup feixista Vox i si Podemos entra al centre de l'escena.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Martes 27 de noviembre de 2018 | 14:58

Anem per la meitat de la campanya electoral a Andalusia i hi ha un ball d’enquestes amb les quals tots els mitjans i partits polítics impulsen la seva pròpia campanya. Tots apuren en l’últim tram per tal de millorar la seva posició i així quedar millor plantat per al proper període electoral i, per descomptat, per a les presidencials que es preveuen per 2019.

Després d’un enfrontament polític a “matar o morir”, Susana Díaz i Pedro Sánchez lluiten units per guanyar el 2D. El que els uneix és l’espanto al fet que el PSOE perdi cotes de poder. Al cap i a la fi, les diferències que tenien no eren tant polítiques i molt menys ideològiques. Més aviat eren sobre qui ocupava la butaca. Van ser a punt d’incinerar el partit i ara es debaten per veure si poden guanyar la “pole” per quan Sánchez convoqui les eleccions.

Les enquestes els auguren una primera posició, encara que amb cert desgast. Difícilment, les forces de Díaz puguin superar els resultats de les autonòmiques passades, que van ser les pitjors del PSA des de la Transició. Sembla mentida, però el PSOE obtindria un resultat digne, en les seves pitjors eleccions i amb prou feines perdria 2 escons. La qual cosa parla de com es troben els seus adversaris polítics.

El PP andalús s’enfronta a la formació taronja per veure qui es queda al capdavant de l’espai de dreta. Les últimes enquestes pronostiquen que el PP perd manxa però que podria evitar el sorpasso. Però ho fa amb l’enorme cost de quedar molt per sota de Susana Díaz. Deu punts percentuals separarien a Moreno Bonilla de la líder andalusa. Resultats dolents que li permetrien evitar perdre l’hegemonia, ara com ara clar.

La formació taronja que estrenyia amb el seu discurs contra l’independentisme (igual que els de Casado) sembla perdre pistonada. De totes maneres, serà una de les forces que més creixi. Passarà del 9% al 15% i estaria prop de duplicar els seus escons. Així i tot, aquest creixement no serà suficient per donar el sorpasso al PP. Els de Rivera seguiran xisclant per veure qui és més dretà, juntament amb Casado per una bona estona més.

Per la seva banda, Adelante Andalucía, conformada per la unió de Podemos i Izquierda Unida, està rebent un suport superior al que tenien per separat en 2015. Les enquestes vaticinen que tindran entre 3 i 5 diputats més al Parlament andalús. I, de ser certes estaria mà a mà amb el PP, disputant el segon lloc. La qual cosa, comparat amb les enquestes de tot l’Estat seria nou pels de Teresa Rodríguez.

Un element també nou és el nou espai que s’obriria cap a la ultradreta. En general, les enquestes indiquen que entraria la formació semi feixista de Vox. El grup extremista s’obriria pas entre un sector de votants disconformes amb el PP i Ciutadans. Aquest element, sens dubte, és un dels més preocupants, ja que integra a l’Estat espanyol dins del grup de països en els quals l’extrema dreta apareix en les institucions parlamentàries.

En síntesi, Andalusia mostra el que ara com ara és una suau caiguda dels dos partits majoritaris, un debilitament del bipartidisme. Creixen cap a l’esquerra reformista Podemos i cap a la dreta Ciutadans i Vox amb un discurs extrem. La qual cosa mostra certa polarització de la societat, encara que encara molt feble.

Com serà el post 2D?

Serà molt interessant què passarà després de les eleccions, quines aliances es formaran. Susana Díaz ha estat investida gràcies a un pacte amb Ciutadans. No obstant això, els naranjitos que es deien socialdemòcrates, han virat a la dreta del PP amb els esdeveniments de Catalunya, com s’entendria revalidar aquesta aliança? No tindria repercussions sobre la resta de l’Estat, i, per descomptat, en la carrera presidencial de Sánchez?

Rivera està més escorat a la dreta que quan li va donar el suport a la fallida investidura de Pedro Sánchez. De fet, el aliat prioritari seria Podemos. Iglesias va signar un projecte de pressupostos (que no se sap què passarà) i, en relació als presos polítics catalans i les formacions polítiques del Principat és qui més tracta d’atreure’ls per sostenir al PSOE (els mateixos que van votar el 155, amb el PP i Cs).

Ara, una aliança o pacte d’investidura entre el PSA i AA no serà gratuït per Podemos. No solament per quedar sempre segons. Sinó, sobretot, perquè avalarien la gestió que va fer Susana Díaz en aquests anys al capdavant de la Comunitat. “Gestió” que va tenir punts desastrosos com l’intent de privatització d’hospitals a Granada, el suport a la venda d’armes a la dictadura saudita, o l’alt percentatge de desocupació que condemna a la joventut andalusa.

Lamentablement, la qual cosa quedarà clar és que el 2D la classe treballadora no tindrà una opció de vot que acabi amb l’atur i la precarietat laboral atacant a les empreses lladres de l’Ibex35, no hi ha una alternativa que plantegi tornar enrere totes les retallades augmentant els impostos a les grans fortunes. Encara falta construir una opció dels treballadors, anticapitalista i de lluita als carrers. Tant a Andalusia com en la resta de l’Estat.







Temas relacionados

Eleccions Andalusia   /    Andalusia   /    Eleccions   /    Política Estat espanyol   /    En Català   /    Susana Díaz   /    Pedro Sánchez

Comentarios

DEJAR COMENTARIO