×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

El moviment feminista convoca una vaga de dones: “Aquest 8 de Març anem a parar-ho tot”

Durant el passat cap de setmana es va celebrar la II Trobada estatal cap a la vaga de dones. En aquesta van participar més de 400 dones de tot l'Estat espanyol i més de cent col·lectius feministes.

Silvia Ponti

dimarts 16 de gener de 2018
Facebook Twitter

La II Trobada Estatal cap a la vaga feminista que tindrà lloc el pròxim 8 de Març es va realitzar el passat cap de setmana a Saragossa. El centre social Luis Buñuel va albergar a més de 400 dones que van participar durant els dos dies d’intensos debats.

El dissabte es van discutir profundament els quatre eixos en els que s’organitza la vaga: laboral, estudiantil, de cures i consum. Entre els punts més importants van destacar la discussió sobre les accions comuns i l’aprovació del manifest de la vaga feminista.

Durant les primeres hores del matí es van formar grups de debat entorn als quatre eixos. A la comissió estudiantil es van arribar a reunir més de 60 joves provinents de diferents universitats del conjunt de l’Estat Espanyol, entre elles des de Madrid, Saragossa, Barcelona, Santiago de Compostela, Múrcia, Cadis i València per a discutir sobre els objectius generals que el moviment estudiantil reivindica a la vaga del pròxim 8M.

Entre els punts més importants, destacava la vinculació de les demandes històriques per les que la joventut ve lluitant des de fa anys i les demandes concretes del moviment feminista i de dones, així com les accions coordinades que es proposen cap al 8 de Març, que es preveu una gran jornada de lluita.

En els dos grups que es van conformar per a discutir l’eix estudiantil, va destacar la necessitar de seguir lluitant en defensa d’una educació pública de qualitat, feminista i laica, així com per la baixada de taxes universitàries, la importància d’implementar mesures per a les dones treballadores, les mares solteres i les joves precàries per a que no es vegin obligades a deixar els estudis, així com el dret d’una educació sexual no heteronormativa o la lluita per salaris iguals entre homes i dones del sector educatiu.

"Com venim dient en diverses intervencions, la pujada de taxes, així com la precarietat que colpeja a la joventut i a les dones es converteix en un dels principals problemes dels i les estudiants amb menys recursos. Per això mateix, Marta Clar de Pan y Rosas de Barcelona va plantejar que "No només és important seguir lluitant per la baixada de taxes, sinó també per una educació gratuïta i per la implementació de beques-salari per a la joventut treballadora i amb menys recursos".

La proposta que va ser recolzada per moltes participants del debat, s’inclourà al manifest final. Un altre dels punts que va causar més debat en l’eix estudiantil va ser el de la violència masclista a la Universitat i com afecta a les més joves.

Per a fer front a la violència cap a les dones en els centres d’estudi es va parlar de la necessitat de la creació de protocols antiassetjament en les escoles, instituts i universitats, així com la importància de que les Universitats es pronuncien contra les agressions sexuals que es produeixen i que moltes vegades són el resultat de l’abús de poder i la violència masclista de professors, i que la majoria de cops, són silenciades.

En la mateixa línia, diverses intervencions van destacar la necessitat d’ "implementar cursos de formació i sensibilizació contra la violència cap a les dones en tots els centres d’estudi, per a professores i alumnes, així com la introducció d’una assignatura de gènere en els plans d’estudi".

En aquesta direcció, Clara Mallo, companya de l’agrupació Pan y Rosas de Madrid va destacar la necessitat de la creació de comissions de dones i LGTBI realment independents de la casta universitària i la patronal, és a dir, "independents de tot aquest gran aparell burocràtic de catedràtics, que cobren milers d’euros i estan completament allunyats de la realitat que sofreixen milers d’estudiants."

Comissions independents també de les grans empreses i bancs i que estiguin formades per estudiants i treballadores, ja siguin personal docent, incloses les professores associades precaritzades, com les treballadores no docents, com són les treballadores dels serveis externalitzats en les universitats".

Sílvia Navarro, de Pan y Rosas de Barcelona, va evidenciar la necessitat de plantejar una crítica no només a l’androcentrisme present a l’educació sinó també al racisme i l’islamofòbia present en les institucions educatives i en el seus plans d’estudi, fent referència a les triples opressions que viuen les dones àrabs-musulmanes. I va plantejar la necessitat de lluitar per un lliure accés de la joventut immigrant a les institucions educatives i per uns plans d’estudi anti imperialistes.

En quant a accions coordinades a nivell de tot l’Estat, es va arribar a l’acord de que el moviment estudiantil organitzi macroassemblees en les que participi el conjunt de la comunitat educativa en tots els territoris de l’Estat espanyol durant el dia 11 de Febrer, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona a la Ciència, amb l’objectiu de visibilitzar i preparar la vaga del 8 de Març en els centres d’estudi.

Altres importants debats van tenir lloc a la comissió laboral. Entre els més destacats va ser la importància de que el 8 de Març es converteixi en una gran jornada de vaga general contra la violència masclista i pels drets de les dones.

En aquest punt, la discussió sobre la importància del suport dels sindicats a la vaga va ser de les més acalorades de la trobada, i per això es va parlar de la necessitat d’exigir als sindicats per a que tots cridin a la vaga, com va plantejar Cynthia Lub de Pan y Rosas de Barcelona. Com es va plantejar a la roda de premsa davant dels mitjans de comunicació "invitem a tots els sindicats a que es sumin, si és que realment ens estan donant suport a les dones". "I si no recolzen la teva vaga, llavors desafilia’t!", van cridar diverses dones durant les seves intervencions.

En aquest eix, des de l’agrupació Pan y Rosas es va remarcar la necessitat de realitzar assemblees en tots els centres de treball per a informar i organitzar la vaga del 8 de Març en tots els centres de treball, així com la necessitat de lluitar per llars d’infants i residències gratuïtes en totes les fàbriques i els establiments laborals a càrrec de la patronal i l’Estat "perquè les dones estem sotmeses a una doble opressió com a dones davant l’explotació, per part de la feina i per haver-nos d’encarregar de les tasques domèstiques i de cures dels familiars", com va plantejar la companya Nuria de Pan y Rosas de Saragossa.

L’eix de cures, va ser un altre dels més concorreguts de la trobada, amb la participació de desenes de dones, que van acordar la necessitat de visibilitzar "el treball de cures que recau sobre les dones, i a totes les dones del treball de la llar i de les cures que han viscut invisibilitzades, sense veu, que han sigut considerades dones de segona categoria per condició de raça i classe".

Una altra de les principals denúncies que va travessar el debat en aquesta comissió va ser la violència masclista que pateixen moltes dones cuidadores per part de l’ocupador o del propi pacient, "dones que la majoria de les vegades són immigrants, moltes d’elles no tenen papers i no tenen mecanismes per a encarar aquesta violència, que es perpetua dins de les llars i que s’aprofita de la situació de precarietat que patim".

Sobre aquest punt, la companya Rita de Pan y Rosas de Barelona, immigrant paraguaiana i treballadora domèstica va parlar de la necessitat de "lluitar per acabar amb el treball d’interna, que és la nova esclavitud moderna i es nodreix principalment de les dones immigrants, principalment sense papers. Però també, s’ha de lluitar contra la llei d’estrangeria que discrimina a la població immigrant."

Diverses intervencions, van remarcar la necessitat de que el moviment feminista i de dones lluiti "contra les fronteres i pel tancament dels CIEs -centres d’internament d’estrangers- perquè són veritables presons racistes, i pel cessament del racisme institucional i l’islamofòbia".

Tots aquests punts, que reflectien la necessitat de que el moviment feminista prengui les demandes de les dones immigrants per a construir una veritable aliança i un moviment feminista i de dones veritablement anti racista i anti imperialista, van ser recollits per aclamació durant la redacció del manifest, com va tornar a proposar Rita.

Durant la tarde de dissabte, es van posar en comú les principals reivindicacions que es van discutir en els diferents eixos i es va aprovar un manifest de convocatòria cap a la vaga del 8 de Març, que incloïen propostes i punts més generals que no s’havien debatut en cap de les quatre comissions. Com "la necessitat de lluitar pel dret a l’avortament lliure, segur i gratuït per a totes les dones, incloses les dones joves, menors i immigrants, que es veuen excloses d’aquest dret, discriminades per la xenòfoba llei d’estrangeria que les deixa sense dret a l’atenció mèdica".

En aquest punt, la companya Silvia de Barcelona va reivindicar la necessitat d’incloure "la separació efectiva de l’Església i l’Estat, prou privilegis per a l’Església. Aquesta reivindicació que és històrica en el moviment de dones encara està lluny de conquistar-se, però aconseguir-ho és indispensable per a garantir el nostre dret a decidir sobre el nostre cos, el nostre desig i per una sexualitat veritablement lliure." Moltes hem parlat de la necessitat d’una educació sexual no heteronormativa, però això és impossible mentre es segueixi tenint la ingerència de l’Esglèsia en els plans d’estudi".

Es van aprovar també diverses accions coordinades per a assegurar que aquest dia es converteixi en una gran jornada de lluita, com la convocatòria d’assemblees informatives en tots els centres d’estudi, de treball i en tots els barris, per a cridar a cada territori a "les dones joves, grans, estudiants, pensionistes, treballadores, lesbianes, trans, immigrants, a les que estan a casa seva, a parar el món en la gran vaga del 8 de Març".

El dia diumenge va començar amb una taula rodona protagonitzada per les dones treballadores que van protagonitzar vagues com les de les residències de Bizcaia, immigrants treballadores del servei domèstic, de la Universitat de Saragossa i activistes del moviment feminista d’Itàlia.

La convocatòria de la vaga de dones i els seus objectius van quedar plasmats en una roda de premsa el diumenge al finalitzar aquesta gran jornada, en la que diverses dones van remarcar que "el 8 de Març no és cap punt i final, és el principi d’un gran moviment. Perquè exigim tots els nostres drets, si parem totes, el món es para".


Facebook Twitter

Silvia Ponti

Barcelona

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d'armes a Ucraïna

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d’armes a Ucraïna

Qui s'enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%

Qui s’enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%

El govern defensa augmentar l'armament i la indústria de guerra de la Unió Europea

El govern defensa augmentar l’armament i la indústria de guerra de la Unió Europea