Foto: EFE/ Quique García
El jutge Llarena va decretar la prohibició perquè Jordi Sánchez pugui ser investit com a president de la Generalitat. Sense esperar al fet que s’esgoti el termini de presentació de recursos, es va pronunciar, no solament en contra de concedir la llibertat, sinó també un permís per sortir temporalment de presó. Amb prou feines la fiscalia va presentar el seu escrit argumentant la denegació de llibertat per risc de reiteració delictiva, el jutge Llarena es va pronunciar públicament.
Era gairebé un fet consumat que el Règim del 78 evitaria la investidura. El tàndem que formen gobierno-poder judicial vol tallar d’arrel l’experiència que el poble català va realitzar amb el referèndum de l’1-O i les vagues amb mobilitzacions als carrers el 3-O i el 8-N. Rajoy i Llarena i tot el Règim creuen que podran fer-ho invalidant a tots els dirigents que han participat de l’anterior gabinet de Puigdemont.
L’argument esgrimit per Llarena i la fiscalia és que Jordi Sànchez, segons ells, va liderar una rebel·lió (quan i on és una incògnita). I, que des de la presidència de la Generalitat tindrà moltes més possibilitats de reprendre-la. El programa de JxCat, les declaracions de Sánchez i els principals dirigents d’aquesta formació cridant al pacte amb Rajoy i a l’acord amb el Règim del 78 no serveixen.
El que és impressionant és que “un jutge” prengui una decisió que va en contra de la voluntat de més de 2 milions de persones que volen restituir al “seu” president. També sorprèn que el partit amb menys representació en el Parlament i amb més casos de corrupció a Europa, sigui el que prengui les decisions importants a Catalunya. L’Estat espanyol es blinda contra Catalunya i contra els treballadors i els pobles.
Els campions de l’Ibex35 (BBVA, La Caixa, Gas Natural, Acciona, etc.), les 30 grans fortunes del Forbes (Ortega, les Koplowitz, Calvo Sotelo, els reis, etc.) i les reaccionàries institucions del “Regne d’Espanya” tenen entre cella i cella aixafar el poble català, guanyar per golejada. Per a això pretenen que tots els dirigents no solament s’agenollin davant el jutge, com ve passant, sinó que ho facin per escrit i en les mateixes institucions catalanes per aconseguir la desmoralització de més de dos milions de persones que es van mobilitzar l’1-O.
Torrent “ajorna” el ple del Parlament
La decisió de Llarena ha obligat al President del Parlament, Roger Torrent, a suspendre novament el ple d’investidura davant la impossibilitat de poder realitzar-ho. Aquesta vegada sine die. La defensa de Jordi Sànchez presentarà una apel·lació al Tribunal d’Estrasburg de Drets Humans dilluns que ve. Torrent queda a l’espera de la resolució del TEDH, el qual disposa de 48hs per prendre mesures cautelars.
Al mateix temps Junts pel Cat i Esquerra estan buscant el vot positiu dels diputats de la CUP per a la investidura de Sànchez. Durant la setmana, la CUP es va pronunciar en contra d’aquest acord a causa de la falta d’“acció republicana”. El dijous van presentar un altre acord a la formació cupaire, el qual va rebre la mateixa resposta negativa.
La jerarquia de JxC i ERC estan duent a terme una altra campanya de “Pressing CUP” com ja fes Artur Mas o el mateix Puigdemont. Ara es tracta que la CUP ha d’acceptar l’estratègia pactista i del “peix al cove” dels dirigents de l’antiga Convergència. Els diputats cupaires porten més de cinc anys col·laborant amb els representants de la burgesia catalana. I, ara té el dilema de tallar aquesta col·laboració, ja que els dirigents sobiranistes abandonen la voluntat popular de l’1-O.
El problema és que la campanya “Pressing CUP” és una campanya per passar per la pedra els interesos de Rajoy i Llarena de voler sotmetre al poble català. És la campanya del “Jo no vaig desobeir al Constitucional”. És la campanya de “la República simbòlica de Catalunya”. És la campanya de les estructures d’estat que no es van construir. És la campanya de la “no declaració” del 27O. En síntesi, és la campanya anti referèndum de l’1-O.
Si la CUP continua amb la seva estratègia de la mà estesa correrà el perill de continuar lliscant-se cap a l’estratègia de Puigdemont-Junqueras o simplement de deixar la seva mà penjada i a l’espera.
No obstant això, si es tracta d’ampliar la base social, del puny tancat a les retallades i de fer valer la voluntat del poble, cal reprendre la senda de les vagues del 3-O i el 8-N però de manera independent dels representants de la burgesia catalana. I les massives mobilitzacions de pensionistes i del 8M demostren que es pot lluitar de manera independent del Govern i les patronals.
