A 19 dies de l’inici de l’Estat d’alarma, no han sigut pocs els lemes i consignes que focalitzen la responsabilitat de la crisis del coronavirus en l’individu. Aquesta vegada ha sigut el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. “Per cada respirador que necessita un jove, se li ha de treure a una persona més gran”, “hi ha moltes vides en joc, i si, depenen de tu”. Aquestes son algunes frases que s’han utilitzat per intentar responsabilitzar als joves de la precària situació que s’està vivint.

?￯ﾸﾏ "A tu, igual que a mi, també se’t pot girar la truita."

El ? #coronavirus també afecta als joves ?

? Per cada respirador que necessita un jove, se li ha de treure a una persona més gran.

Queda’t a casa? Si no ho fas per tu, fes-ho pels pares i pels avis‼️#JoActuo pic.twitter.com/uo1x0rHvWm

— Salut (@salutcat) March 29, 2020

El confinament generalitzat, imposat sense estar integrat a un pla que contempli altres mesures i sense tenir en compte la realitat social de milions, no resol en si mateix el problema, com diu la mateixa OMS. A més, molts treballadors no han tingut la opció de confinar-se les dues prmeres setmanes. Contradictòriament, fins el dia 30 de març, les mesures de confinament han sigut totalment hipòcrites. Milions de treballadors han seguit sent obligats a treballar en sectors no essencials, posant en risc la seva salut, sense les mesures sanitàries requerides o aglutinats en els llocs de feina.

Et pot interessar: I la sanitat privada al servei de la pública, per a quan? confiscació efectiva de tots els recursos ja!

Venim de 10 anys de brutals retallades en els serveis públics, especialment al sector sanitari. Una dècada de retallades des de la crisi on l’Estat Espanyol capitalista va salvar als bancs i les empreses a costa del poble treballador. Es calcula que en aquest període la inversió a la sanitat pública ha baixat uns 21 mil milions d’euros. A més, els dos epicentres de infecció, Barcelona i Madrid, han estat al capdavant de les retallades en sanitat, quelcom que ha suposat la pèrdua de milers de llits i de efectius sanitaris. A Catalunya en particular la xifra es la pitjor, gairebé 8.000 milions d’euros desinvertits de la sanitat pública des de el 2010. És una de les regions, a més, amb la sanitat més privatitzada i amb més de la meitat dels llits sota gestió privada. Caure malalt o tenir un accident avui a l’Estat espanyol és molt arriscat com a resultat directe de més d’una dècada de precarització.

Per això, no podem caure en un discurs que responsabilitza a la joventut. És el capitalisme, les seves institucions i els partits els vertaders responsables d’aquesta situació. En una situació crítica com la que estem vivint, és necessari aglutinar tot el coneixement i els recursos sanitaris, científics i tècnics; donem-li la “volta a la truita” i posem tots els recursos de la universitat al capdavant de la lluita contra la epidèmia.

Et pot interessar: Els estudiants de Medicina i Infermeria podrien ser part de la solució

Els estudiants també volem ser part de la solució. Per això, es necessari que les universitats facin públic el nombre de docents, científics, laboratoris, equips i àrees d’interès per la fabricació dels materials necessari, com gel desinfectant, mascaretes, etc. També demanem la capacitació d’estudiants, docents i investigadors per respondre a les necessitats socials derivades d’aquesta crisi sanitàries amb les garanties de condicions dignes de feina i seguretat.

Les facultats de Dret podrien proporcionar assessorament jurídic a totes aquelles persones que han sigut acomiadades, els han aplicat un ERTO o les han fet treballar sense les mesures de seguretat adequades.

Tot això hauria d’estar acompanyar de un augment pressupostari d’emergència per a les universitats, la investigació i el sistema sanitari. Només amb un impost del 20% a les 100 majors fortunes, un del 50% als beneficis del IBEX35 i un impost a la banca per que tornin els 42.200 milions del rescat bancari, es podrien obtenir de forma immediata 95.000 milions. Si a més es confisca la fortuna de la casa reial, es podrien sumar uns altres 2.000 milions.

Davant de la resignació y el conformisme al que ens volen condemnar, aixequem un programa anticapitalista i revolucionari on la joventut juntament amb la classe treballadora sigui la punta de llança en la gestió i la solució d’aquesta crisi.