Els quatre vicepresidents i els 18 ministres i ministres del nou gabinet van prometre els seus càrrecs en el Palau de la Zarzuela, residència oficial del monarca.

El líder d’Unidas Podemos, Pablo Iglesias, vicepresident i ministre de Drets Socials va assumir la cartera d’Assumptes Socials i Agenda 2030; l’actual vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, va mantenir aquest càrrec assumint competències de memòria històrica i laïcisme; Nadia Calviño com a vicepresidenta i ministra d’Economia; i Teresa Ribera com a vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

La resta del consell de ministre es compon per María Jesús Montero (Hisenda) que també serà la portaveu de l’Executiu, Grande-Marlaska (Interior), Robles (Defensa), Ábalos (Transport, Mobilitat i Agenda Urbana), Duc (Ciència), Celáa (Educació i FP), Maroto (Indústria) i Planas (Agricultura), que repeteixen el càrrec.

A part de la vicepresidència segona de Pablo Iglesias, en el nou gabinet de Sánchez hi ha quatre ministres d’Unidas Podemos: La portaveu d’Unidas Podemos, Irene Montero (Igualtat); la parlamentària de Galícia En comú, Yolanda Díaz (Treball i Economia Social); el sociòleg Manuel Castells (Universitats) i el líder d’IU, Alberto Garzón (Consum).

Finalment, dins de la quota del PSOE, completen el gabinet Arancha González Laya (Exteriors), José Luis Escrivá (Seguretat Social, Inclusió i Migracions), Salvador Illa (Sanitat), Carolina Darias (Política Territorial i Funció Pública), José Manuel Rodríguez Uribes (Cultura i Esports) i Juan Carlos Campo (Justícia).

Els ministres i ministres d’Unides Podemos entusiasmats per “treballar amb els companys del PSOE”

"Aquest Govern parlarà amb diverses veus però sempre amb una mateixa paraula", va dir Pedro Sánchez aquest diumenge en la presentació del nou gabinet. Iglesias va agafar el guant en assegurar que seria un honor "treballar amb els companys del PSOE, en un Govern que, com va dir el president del Govern, que tindrà moltes veus, però estarà regit pels principis de companyerisme i treball en equip. Dono les gràcies a Sánchez per la seva generositat i visió per un govern plural".

"Farem un tàndem important per les polítiques progressistes. La democràcia¡ se la juga en la solidaritat", ha agregat Iglesias, que ha començat la seva intervenció ironitzant amb la seu en la qual se celebra: l’antic sindicat vertical.

En el mateix sentit, Alberto Garzón, va dir: "Demostrarem que és el Govern del sí que es pot". El líder d’IU, al costat de Yolanda Díaz, s’han convertit en els primers militants del Partit Comunista d’Espanya que formen part d’un Executiu des de la Transició. Sense considerar als mateixos Pablo Iglesias i Irene Montero, que també van militar en la Unió de Joventuts Comunistes d’Espanya (UJCE), ni òbviament els ex militants del PCE durant el franquisme i part de la Transició que després van trencar i van integrar governs del PSOE, entre ells José Luis Ábalos (actual Ministre de Foment) o María Jesús Montero (actual Ministra d’Hisenda i portaveu del govern), tots dos amb passat militant en el PCE.

L’optimisme dels ministres i ministres d’Unidas Podemos, no obstant això, contrasta amb el pedigrí dels seus “companys” i “companyes” de Govern, en la seva àmplia majoria representants del continuisme neoliberal i tecnocràtic que ha caracteritzat al PSOE en les ultimes dècades. Entre ells, Nadia Calviño (vicepresidenta d’Economia), fidel representant de les polítiques neoliberals de la UE; José Luis Escrivá (Seguretat Social, Inclusió i Migracions), un home del Banc Mundial i a càrrec de la reforma del sistema de pensions; Arancha González Laya (Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació) que va treballar com a assessora de grans empreses capitalistes, defensant les polítiques imperialistes de l’OMC; o el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, qüestionat per no investigar casos de tortures policials mentre era jutge i gran defensor de la repressió de la Policia Nacional i els Mossos contra la joventut i el moviment democràtic català.

Mentre la dreta i la ultradreta construeixen el relat d’un “govern extremista de complicitat amb comunistes i independentistes per a trencar Espanya”, des d’amplis sectors de la intel·lectualitat reformista se celebra una altra ficció. Com si el nou govern, hegemonitzat pels social liberals del PSOE, pogués representar els interessos dels treballadors, democratitzar les reaccionàries institucions de l’Estat, o recuperar de manera perdurable alguns drets perduts.

La paradoxa és que, mentre VOX i el PP acusen el nou govern de ser “comunista”, els supòsits “comunistes” en el govern reiteren els seus compromisos amb la moderació política, les regles austericides de la UE i els “compromisos internacionals” amb els mercats financers.

Et pot interessar: Ministres “comunistes” en els governs capitalistes? El marxisme contra el “ministerialisme”

Gestos i realitat

Pablo Iglesias i Alberto Garzón, van prendre possessió dels seus càrrecs aquest dilluns portant en la solapa de les seves jaquetes un pin del triangle vermell invertit. Es tracta d’un símbol de la lluita antifeixista. Aquest triangle era la marca amb la qual els nazis identificaven als presos polítics en els camps de concentració. Explica la història que Largo Caballero ho va portar mentre va estar presoner en el camp de concentració nazi de Sachsenhausen al 1943.

Si bé és habitual que Alberto Garzón i alguns membres d’IU ho llueixin en tots els seus actes públics, Pablo Iglesias no obstant això ho ha portat per primera vegada aquest dilluns en l’acte de presa de possessió davant Felip VI en el Palau de la Zarzuela.

El gest va cridar l’atenció dels espectadors i ha estat reivindicat per sectors d’esquerra en les xarxes socials com una demostració dels valors d’ “esquerres” del nou vicepresident segon i del ministre de Consum del govern. Com també ho han estat les paraules de Pablo Iglesias a l’inici del seu discurs en l’intercanvi de carteres amb Carmen Calvo, dient que era “una ironia que aquest acte sigui en l’antiga seu del sindicat vertical”.

Una lectura exagerada i conformista que contrasta amb el fet que totes i tots els membres del Gabinet, inclosos els d’Unidas Podemos, van respectar la fórmula habitual de promesa o jura dels seus càrrecs, en el qual s’inclou el seu compromís de lleialtat al rei i de guardar i fer guardar la Constitució. Ni tan sols van expressar l’habitual “per imperatiu legal” per a diferenciar-se.

El rei, després de finalitzar l’acte, va donar als nous ministres l’ "enhorabona" i els va desitjar "molta sort" en l’exercici de les seves noves funcions. Postureig antifeixista i lleialtat a la corona.

Et pot interessar: Unides Podemos, un trosset en el cel de l’Estat capitalista espanyol

Un govern feble i un programa moderat

Demà se celebrarà luna reunió del Consell de Ministres extraordinària i divendres que ve 16 de gener se celebrarà l’habitual reunió del gabinet.

El nou Executiu s’enfronta a dos reptes principals: d’una banda, la qüestió catalana. Recordem que si hi ha govern és perquè Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), principal formació de l’independentisme català, es va abstenir en la votació d’investidura a canvi de la formació d’una “taula de diàleg” sobre la qüestió territorial. ERC ja ha advertit que el seu suport estarà condicionat pels avanços d’aquesta taula. Un camí que ja s’anuncia ple de dificultats, mentre una desena de líders catalans -entre ells el principal líder d’ERC, Oriol Junqueras- es mantenen com a presos polítics.

D’altra banda, la coalició ha de conjugar el discurs de “govern progressista” amb el manteniment de l’ortodòxia econòmica neoliberal que exigeix la Unió Europea que el PSOE ja ha deixat clar que seguirà rigorosament, amb la plena acceptació d’Unidas Podemos.

Com va dir la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, durant la seva presa de possessió, el pròxim Executiu es guiarà per una “política econòmica prudent”, com ha fet el Govern fins ara. “Comptem amb un full de ruta econòmic coherent, moderada i progressista”.

El programa signat per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, que el mateix reconeix com a “moderat”, demostra a les clares quin tipus de govern tindrem. Un govern amb rostre progre, però que continuarà garantint els bons negocis de l’IBEX35 i les polítiques neoliberals i imperialistes de la Unió europea.

Et pot interessar: El programa de govern PSOE-Podemos: els límits del social-liberalisme progre

Però fins i tot mesures moderades són impossibles d’aconseguir -i molt menys de mantenir- sense atacar els interessis capitalistes i enfrontar a l’Estat, més quan hi ha una recessió econòmica en cerns. L’alternativa és enfrontar-los mitjançant la lluita de classes, o sotmetre’s als dictats del capital. Hi ha cada vegada menys espai per a alternatives intermèdies.