Política Estado Español

CLAVEGUERES DE L'ESTAT

L’àudio de les clavegueres: corrupció i extorsió des de l’aparell de l’Estat

Un àudio publicat en exclusiva pel diari Públic saca a la llum més negocis de l'agent Villarejo, ara a la presó, fent ús de la seva influència i la seva posició en la Policia. Clavegueres de corrupció que recorren tot el Règim del 78.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

Viernes 26 de octubre | 15:39

El diari Público ha tret a la llum uns enregistraments entre José Manuel Villarejo i Enrique García Castany. En la conversa entre els dos veterans policies i principals acusats de comandar una xarxa d’extorsió i corrupció, surt a la llum la relació d’aquests amb Francisco Paesa, l’espia espanyol que va lliurar a l’ex director de la Guàrdia Civil, Luis Roldán.

Es cita també a l’actual Ministra de Defensa Margarita Robles, Ángel Olivares, actual Secretari d’Estat de Defensa, o Rafael Vera, Ministre de l’Interior i imputat en el cas GAL.

L’eix de la conversa es centra en les explicacions que Villarejo ofereix a García Castany de com va ser ell mateix qui “va passar” els diners de Paesa a Andorra i com li van deixar a deure 80 milions de l’època.

Un entramat cosit a força de soborns i pagaments amb diners públics, conegut per múltiples membres de la Policia, la Judicatura i l’Executiu, que va poder campar, i segueix campant, a pler.

De fet solament cal recordar la publicació del mateix mitjà el passat 21 de juny del 2016. Es tractava d’una conversa gravada en el despatx oficial del Ministre de l’Interior de llavors, Jorge Fernández Díaz, amb el responsable de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel d’Alfonso.

En la mateixa, tots dos conspiraven com treure informació, veritable o “inventada”, sobre polítics catalans independentistes. La informació es faria pública a través dels mitjans policials, judicials, mitjans de comunicació, periodistes i “afins”, just poques setmanes abans de la consulta independentista celebrada el 9 de novembre de 2014 a Catalunya. És el que es va denominar “Operació Catalunya”.

Més que clavegueres, bastides

Semblés amb aquesta metàfora (encertada), extreta precisament del documental de Público, que per trobar corrupció en el Règim del 78 un hagués d’endinsar-se en les profunditats i gratar. I després de molta recerca llavors sí, surt a la llum la corrupció.

Però la veritat és que la corrupció està tan en l’ADN del Règim del 78 que gairebé més que clavegueres, parlem de bastides.

I és que en l’Estat espanyol i malgrat l’esforç de tots els interessats, policies, polítics, jutges i empresaris, des de l’any 2.000 s’han comptabilitzat més de 2.000 casos de corrupció.

Sense anar més lluny, en el material on es troba l’àudio que aquest dimecres sortia a la llum a Público, el propi Villarejo reconeix haver negociat vendes d’armes a Aràbia Saudita i Síria al marge del Ministeri de Defensa. Això succeïa en 2005, menys d’un any després de l’11-M a Madrid. Quanta relació guarda aquesta informació amb els sabuts tractes de favor i negocis entre la família reial dels Borbó i el Règim de Riad.

Però per descomptat dins d’aquests entramats de corrupció els que ostenten les primeres posicions són els relacionats amb el saqueig de fons públics. Els casos Púnica, Gürtel o Palau donen bon compte del gust que polítics i empresaris tenen per enriquir-se amb els diners públics.

També hi ha altres activitats menys “lucratives” però igual de vergonyoses que demostren l’hipòcrita d’aquest Règim i la classe social que ho sustenta, com són els recents casos de “Màsters” regalats a dit.

El règim polític respon als interessos de la classe social que ho sustenta i ho defensa. La burgesia, amb els seus jutges, policies i polítics, cerca constantment el lucre, el guany i la riquesa. I aquest és en última instància l’objectiu de l’Estat burgès, engreixa l’entramat que permet a aquesta classe social seguir omplint les seves butxaques a força de l’explotació així com fer negocis bruts amb els diners públics.

Tots compleixen aquesta funció, i com a tal, volen treure la seva part. Solament la competència entre ells per porcions més grans del pastís fa treure de vegades a la llum un percentatge mínim de la corrupció que l’aparell Estatal tutela.

Apostar al fet que els seus responsables, independentment que vinguin de Gènova o Ferraz, iniciar qualsevol tipus de recerca seria en qualsevol de les causes de corrupció actual, és poc menys que beure’s la poció de la ingenuïtat.El mateix si confiem en investigacions policials o judicials.

Enfront de tota impossibilitat que el propi Règim faci un “autojudici”, no queda més sortida que, com ja es cridava en el 15M, deixem de costat a tota aquesta casta corrupta que viu gràcies a la nostra suor i treball.

Per això això solament serà possible a través de veritables processos constituents lliures i sobirans, que permetin discutir i decidir absolutament de tot. Entre altres qüestions per establir que els polítics cobrin igual que un obrer qualificat, per acabar amb la casta judicial i policial, que viuen en condicions materials molt per sobre de la gran majoria dels sectors populars, i tot a costa de ser els garants dels negocis de burgesos i polítics.






Temas relacionados

En Català   /   Política Estado Español   /   Corrupción y enriquecimiento   /   Corrupción

Comentarios

DEJAR COMENTARIO