Política Estat espanyol

XIV LEGISLATURA

El consens que ve: Felip VI i el govern PSOE-UP defensen que la Constitució està escrita en pedra

Un acte que fa olor de naftalina però que il·lustra alguna de les claus que marcaran aquesta legislatura: el govern “progressista” serà el govern de Sa Majestat. Podemos i IU ja són règim i la Corona manté viva la seva crisi.

Santiago Lupe

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

dilluns 3 de febrer| edició del dia

Si una estampa corrobora que el del 78 és un règim hereu de la dictadura i una tradició reaccionària, aquesta és la que s’ha vist avui a Madrid. Un Cap de l’Estat al que ningú ha votat ni votarà, rebut pels diferents cossos de l’Exèrcit, amb el president del Govern a la seva esquena i les diputades, diputats, senadors i senadores passant d’un en un i tribuntant genuflexions al rei.

Però més enllà d’aquesta ostentació medieval, si val la pena parlar de la cerimònia d’obertura de la XIV Legislatura és perquè, malgrat la caspa que tot ho cobreix, ens permet constatar algunes de les claus per als pròxims mesos o anys. Vegem les tres principals.

Una Constitució escrita en pedra

Com les Taules de la Llei de Moisès. Així és la Constitució del 78 tant per al monarca que li deu el càrrec, com per al govern del PSOE, Podemos i IU, que ha parlat avui per mitjà de la presidenta del Congreso, Meritxell Batet.

La que fora cap de llista pel PSC ha tingut al·lusions directes a les paraules de Felip VI quatre anys enrere. En la inauguració de la XII Legislatura, que seria la segona i última amb Rajoy com a president, la Corona va venir a beneir llavors l’abstenció del PSOE i animar que s’enfortís la concertació entre el bipartidisme enfront de l’amenaça independentista. Ara sembla que el PSOE demana a la Zarzuela que intercedeixi en el mateix sentit per a “cridar a l’ordre” a l’oposició de la dreta. Però el monarca no ha anat més enllà de generalitats.

En el que sí s’han expressat una comunió de voluntats entre la Corona i l’anomenat govern “progressista” ha estat a remarcar que res és possible més enllà de la Constitució del 78 i els seus cadenats. Batet ha parlat de desenvolupar-la, abordar “objectius pendents” i “nous consensos propis del nostre temps”. El rei ha parlat de com la Carta Magna és “el lloc de trobada de les diferents maneres de sentir Espanya” i ha recordat que aquesta consagra en la seva figura ni més ni menys que la "unitat i permanència" del poble espanyol.

Un missatge enviat directament als independentistes i a tots aquells sectors que mantenen aspiracions democràtiques com el dret a decidir, acabar amb la Corona o amb totes les restes de la dictadura encarnats en els diferents aparells de l’Estat. Però també que posa clar que tot el que se surti d’una democràcia al servei de les grans empreses i famílies, no serà permès ni per Sa Majestat ni pel seu Govern i ministres.

Els nous ministres de Sa Majestat

L’altra estampa de la jornada ha estat la dels ministres i ministres d’Unidas Podemos en peus i aplaudint la presència i les paraules del monarca. Com bé ha assenyalat Lucía Nistral, portaveu del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores, Iglesias, Montero o Garzón ja són ministres de Sa Majestat. Han fet el mateix les diputades amb càrrec en el nou Executiu, i la resta del grup parlamentari en general s’ha mantingut simplement en peus en les ovacions a Felip VI.

L’entrada al govern de la cinquena potència imperialista d’Europa és la via per la qual tant IU com Podemos han fet un salt qualitatiu en la integració en el Règim del 78. Així com el PCE de Carrillo va acceptar la Corona i la rojigualda com a peatge per a ser un dels Pares de la Constitució del 78, avui, els qui reivindiquen aquesta experiència i tradició política han de jurar lleialtat a aquesta institució com a corroboració de que ja no vénen ni a “assaltar els cels” ni a “trencar els cadenats”.

Avui Unidas Podemos és part dels grans consensos, com que la Corona és inqüestionable, el dret a decidir queda per fora del possible, la defensa dels interessos de les multinacionals espanyoles a l’estranger un deure de tot representant públic i les polítiques econòmiques i socials no poden tocar els interessos i privilegis de la CEOE, la banca i l’IBEX35.

“No tenim Rei”, els 50 que s’han quedat fora

Finalment la sessió inaugural ha batut el rècord d’absències. Una cinquantena de diputats, diputades, senadors i senadores d’ERC, JxCat, Bildu, CUP i BNG, s’han negat a participar i han fet públic un manifest amb el títol de “No tenim Rei. Democràcia, llibertat, repúbliques”, en el qual neguen la legitimitat democràtica de la institució monàrquica i denuncien el seu rol al capdavant de l’escalada repressiva contra el moviment independentista català.

Un gest que és expressió de que la crisi de la Monarquia està lluny de tancar-se. No només per la permanència de l’aspiració democràtica d’exercir el dret d’autodeterminació a Catalunya, Euskal Herria o Galiza, sinó perquè per a milions, especialment de les generacions més joves, la Corona és una institució caduca, anti-democràtica i lligada a la defensa del statu quo que condemna a les majories obreres i populars a un futur de precarietat i misèria.

Així es va expressar fa ara un any en el moviment de les consultes sobre la Monarquia que es va estendre per barris, ciutats i més de 30 universitats, i que va recollir més de 100.000 vots en contra en d’aquesta institució. El rei “està nu” encara que al gremi de sastres que pretén revestir-lo s’hagin sumat ara Iglesias i Garzón.

Molts dels absents en la Cambra avui són, no obstant això, les sustentacions parlamentàries del nou govern de Sa Majestat, com és el cas del BNG, EH-Bildu o ERC. Uns altres, com JxCat, s’han fet republicans a la calor del procés català, però al mateix temps s’esforcen per reconduir aquest moviment democràtic pel camí de la desmobilització i la tornada a l’autonomia. L’única força conseqüent amb el seu rebuig a la monarquia era la CUP, que s’ha plantat en una posició correcta de “bloquejar el règim”, no brindar suport al govern de coalició i denunciar els plans de restauració que encarna.

Perquè a l’Estat espanyol no hi hagi més genuflexions al monarca, els pobles puguin decidir el seu futur, puguem acabar amb una institució medieval o resoldre la resta de demandes democràtiques i socials pendents sense respectar els interessos i privilegis dels grans capitalistes, serà doncs necessari construir una esquerra diferent. Que aixequi un programa anticapitalista, contra el règim, independent tant de tots els seus partits i institucions, com dels partits que com JxCat o ERC ja han demostrat que s’oposaran sempre a impulsar les forces socials necessàries per a aconseguir aquestes demandes.

La CUP, amb la seva veu a les Corts, juntament amb altres forces de l’esquerra anticapitalista de tot l’Estat, té avui l’oportunitat i responsabilitat de proposar un agrupament en aquesta direcció que es dirigeixi a acabar amb el Règim del 78 i poder imposar amb la mobilització social processos constituents on poder decidir i canviar-ho tot.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    CUP   /    Unidas Podemos   /    Rei Felip VI   /    Política Estat espanyol   /    Règim del ’78   /    Izquierda Unida   /    Podemos   /    PSOE

Comentaris

Comentar