El Supremo ha conclòs aquest dijous que la sentència ferma del 14 d’octubre implica l’exclusió de la seva condició d’eurodiputat, malgrat la sentència del TJUE que va determinar que el líder d’ERC era immune des de la proclamació dels resultats electorals. Poc abans la Sala del Contenciós mantenia la decisió de la Junta Electoral Central de no reconèixer-lo com a membre de l’Eurocambra.

La Sala penal conclou que no procedeix la llibertat del líder d’ERC ni demanar el seu suplicatori al Parlament Europeu. La seva condemna a 13 anys de presó comporta l’exclusió de la condició d’eurodiputat que li va reconèixer el TJUE. La immunitat de desplaçament reconeguda pel Tribunal Europeu no era un ‘blindatge’ enfront de la sentència que va posar terme al procés, resa un de les actuacions donades a conèixer per la sala que presideix Manuel Marchena.

Oriol Junqueras ha perdut segons l’alt tribunal la seva condició d’eurodiputat i no podrà sortir de la presó ni viatjar a Estrasburg i prendre possessió del seu escó com a eurodiputat aquest dilluns, aconseguit en les eleccions del 26 de maig. En dues actuacions donades a conèixer aquest dijous, la Sala penal del Tribunal Suprem rebutja la seva excarceració i també la nul·litat de la sentència per la qual va ser condemnat a 13 anys de presó per sedició i malversació.

El Tribunal Suprem considera que en estar ja condemnat en sentència ferma no gaudeix d’immunitat i és inelegible. Tampoc procedeix, en conseqüència, demanar permís al Parlament Europeu per a procedir penalment contra ell, un tràmit formal que es coneix amb el nom de suplicatori. El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha dirigit una carta al de l’Eurocambra, David Maria Sassoli, per a comunicar-li aquesta decisió.

Així la Sala penal ha respost aquest dijous a les peticions formulades a les acusacions del judici del procés i la defensa del exvicepresident després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va determinar que Junqueras hauria d’haver estat reconegut com a eurodiputat de ple dret, amb immunitat, des de la proclamació dels resultats electorals de les europees el passat 13 de juny. El judici del procés va acabar un dia abans, el 12 de juny.

La decisió de la Junta Electoral Central

La resolució de la Sala Penal és paral·lela a la que poc abans ha pres aquest mateix dijous la Sala del Contenciós de l’Alt Tribunal, la qual ha rebutjat les mesures cautelarísimes sol·licitades pel líder d’ERC mantenint la decisió de la Junta Electoral Central.

Per al Tribunal Suprem la decisió de la Junta Electoral Central que fa menys d’una setmana retirava l’acta d’eurodiputat a Oriol Junqueras és plenament vàlida. Per a la sala contenciosa de l’alt tribunal Junqueras està condemnat amb sentència ferma del 14 d’octubre i per això tramitarà per la via ordinària la comanda de Junqueras i no de manera urgent com va demanar el líder independentista.

L’acte, del qual ha estat ponent el magistrat Jorge Rodríguez-Zapata Pérez, conclou que la "prevalença obligada" a la jurisdicció de l’ordre penal impedeix a la Sala del Contenciós adoptar decisions que "poguessin interferir" en l’execució d’una sentència ferma o "entorpir l’eficàcia dels seus pronunciaments". És a dir, que no procedeix adoptar les mesures cautelarisimes sol·licitades en existir una sentència penal que és ferma i que va condemnar a Junqueras a 13 anys de presó i inhabilitació.

També sostenen que aquest rebuig a la mesura cautelarísima "no vulnera els drets fonamentals invocats per Junqueras ni el dret de la Unió a la llum de la pròpia sentència del TJUE". Per això aquesta mateixa sala tramitarà l’incident com a mesura cautelar ordinària de suspensió i dóna cinc dies a la Junta Electoral Central per a presentar al·legacions abans de prendre una decisió.

Recordem que divendres passat, abans del debat d’investidura, la JEC va decidir treure-li l’escó com a eurodiputat al líder d’ERC, així com inhabilitar al president Quim Torra en una jornada que va constituir un veritable “cop institucional”.

L’acord de la Junta Electoral va comptar amb el vot particular de cinc membres, que consideraven que abans s’havia de pronunciar el Tribunal Suprem sobre l’abast de la sentència del TJUE.

Les decisions de totes dues sales del Suprem no han donat cap sorpresa i s’han cenyit al guió de la judicatura davant la qüestió catalana. Són en efecte una nova demostració de la determinació del poder judicial, i del conjunt dels poders fàctics del règim espanyol, d’aixafar al moviment democràtic català. Si és necessari, prenent mesures completament antidemocràtiques com és el virtual desconeixement de la sentència del TJUE i la vulneració de drets fonamentals dels presos polítics.

Aquestes mesures són només un avançament de la vacuïtat de la famosa “taula de diàleg” acordada per ERC amb el PSOE a canvi de l’abstenció en la sessió d’investidura del passat dimarts. Una taula en la que les dues principals demandes del moviment independentista català (el dret a decidir i l’amnistia als presos polítics) estan vetades per endavant.