En una sessió escandalosa de més de 16 hores, el reaccionari Senat argentí va acabar votant en contra de milions de dones que ja havien aconseguit arrencar la mitja sanció de l’avortament legal en Diputats, fa gairebé dos me
Llavors ja alertàvem que per a "la batalla del Senat" calia redoblar la lluita; aquest recinte és territori dels governadors de Cambiemos, el PJ i els partits provincials, que actuen com a veritables senyors feudals. I com en l’Edat Mitjana, són fidels amics de l’obscurantisme clerical.
L’Església que va sofrir el revés de la mitja sanció, no va escatimar en esforços, negociacions i pressions, amb amenaces incloses, per evitar que la marea verda que va satisfer els carrers obtingués un triomf contundent. Amb les milionàries partides pressupostàries que obté de l’Estat, l’Església no va dubtar a organitzar una veritable operació misógina, patriarcal i contra els drets per aconseguir que l’avortament seguís sent clandestí.
La marea verda va ser clarament majoritària als carrers. Encara que el cos policial hagi volgut -una altra vegada- mostrar una plaça dividida per meitats, la convocatòria dels mocadors verds i taronges va superar per lluny a la dels defensors de l’avortament clandestí.
La primera conclusió que aquest moviment de dones als carrers avui ja ha tret, sense dubtes, és que si volem avançar en els nostres drets, hem de lluitar per la separació de l’Església de l’Estat, tal com es cantava als carrers i els bars dels voltants del Congrés.
Però l’Església no va actuar sola. Tots els partits tradicionals que sostenen aquest putrefacte règim social i polític tenen les seves aliances amb el Vaticà. Tots van aportar els seus vots contra les dones, des de Cabiemos fins al PJ, incloent el Frente por la Victoria que s’havia compromès a votar unànimament a favor de l’avortament legal i li va donar el tir de gràcia al projecte de llei, amb la panquequeada dels últims dies de la senadora García Larraburu.
Les dones, res li devem a aquesta casta de polítics al servei dels interessos dels poderosos. Tot el que guanyem ho conquistem amb la nostra lluita. Hem arribat fins a aquí sense el suport, i de vegades amb el boicot obert, dels dirigents dels nostres sindicats i organitzacions. Però vam fer aturades i mobilitzacions, perquè sabem que mai aconseguim res sense lluitar.
La "batalla del Senat" era difícil. Es va demostrar que no podem dipositar expectatives en les maniobres i el lobby parlamentari, que la nostra destinació no l deixarem en mans d’experts negociadors ni molt menys al fortuït càlcul de probabilitats. La nostra força radica només en la nostra organització. Per això redoblarem les nostres forces, organitzant-nos novament a cada escola, en cada facultat, en cada oficina, en cada taller, hospital, empresa, barri. Seguirem mobilitzant-nos pel nostre dret a l’avortament segur i gratuït. Perquè ja hem aconseguit que sigui legítim i, tard o d’hora imposarem que finalment es faci llei.
