Política Estat espanyol

PASQUA MILITAR

El Rei i Robles enalteixen les forces armades, la bandera i la Constitució

Amb motiu de la celebració castrense, el Rei i la Ministra de defensa Margarita Robles es van encarregar de recordar-li a les Forces armades que són els “garants” de la unitat d'Espanya.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dimarts 8 de gener| edició del dia

La Pasqua militar ha estat l’escenari en el qual Felip VI i la Ministra “socialista” de Defensa van entonar la cantarella de la unitat d’Espanya i les 4 dècades de progrés que ens “va donar” la Constitució del 78. En aquest acte estaven les màximes autoritats de les forces armades, els serveis d’intel·ligència, la Guàrdia Civil, els ministeris de Defensa i Interior i el President de Govern. El Govern i el Monarca han mostrat una enorme sintonia.

La Ministra, Margarita Robles va destacar “l’orgull que sentim després de la commemoració del 40 aniversari de la Constitució”. Per a aclarir que aquesta Constitució “ha consagrat el més ampli ventall de drets i llibertats creant un marc de convivència en el qual tots tenen cabuda”. Segurament estarà pensant en la Llei Mordassa que ara ens permet una “gran llibertat d’expressió” o en la Llei de Partits amb la qual van il·legalitzar partits abertzales al País Basc.

El discurs de la Ministra ha estat un complet elogi a les forces militars, lloant la dedicació que dia a dia fan els seus membres “protegint” als espanyols. Aquesta és una clara demostració del Govern de Sánchez. Segurament és exemple de la “acció” de les “forces de seguretat” la matança de Tarajal. O, potser la Ministra pensa en la repressió del 1-O per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

No obstant això, no tots tenen cabuda en aquesta Constitució, o almenys no de la mateixa forma. La cabuda dels empresaris que s’embutxaquen enormes fortunes no té res a veure amb la joventut en atur o precària; tampoc és igual la cabuda en la Constitució per a les dones violades o assassinades, ni per als qui protesten contra les retallades socials i a les llibertats, ni per als pobles oprimits per les institucions del Règim del 78.

El Rei es va sumar als afalacs agraint a la ministra les seves paraules. Va recordar l’origen de la bandera espanyola “que simbolitza al conjunt de la nació” i la “unitat i integritat” del Regne. Una bandera que ha simbolitzat el “per ells” al costat del seu discurs del 3-O per a donar suport a repressió al poble català i afavorir la sortida dels grans empresaris catalans temorosos de l’acció popular.

Gran part del discurs de Felip VI es va centrar en “la participació en missions de manteniment de la pau i d’ajuda humanitària en l’exterior” i en la “la pròpia modernització de les forces militars” i el seu “compromís amb els valors democràtics ha estat indispensable”. El Rei va parlar sobre “el respecte als drets humans i la dignitat de les persones” per part d’aquestes institucions.

El nou Monarca va destarcar l’ “Operació Atalanta” entre les en 16 missions en les quals participen les forces armades espanyoles. Aquesta operació es fa amb l’excusa de proporcionar “escorta als bucs del Programa Mundial d’Aliments i als vaixells de la missió de l’ONU per a Somàlia” per a salvar l’acció de la “pirateria”. El que no diu Felip VI és que aquestes aigües en les quals pescaven els somalis, ara són el lloc de treball de pesquers europeus. Llavors, Qui són els pirates?

Aquesta gran sintonia entre PSOE i la monarquia espanyola no és nova. A no enganyar-se, fa moltes dècades que el PSOE va perdre la “S” i la “O”. Un partit que té en el seu discurs una república federal és el major defensor del Monarca i la monarquia i tan centralista com el que més. En això Pedro Sánchez té “bons mestres” que li han precedit en les poltrones de Ferraz.

A mitjans de desembre el Govern de Sánchez va aprovar aquesta una gran despesa amb l’objectiu de renovar l’equipament amb la incorporació de cinc fragates F-110, la compra de 348 vehicles 8x8 Drac i a l’actualització de l’avió de combat Eurofighter. Aquest és la major despesa en programes de defensa des de 1997. I, en els pocs mesos de mandat que porta el PSOE de Sánchez porten gastats més de 12.900 milions de € d’acord amb l’aprovat per l’anterior govern de Rajoy. Que ningú s’estranyi si apareix un nou partit, el PPOE.

Però quina diferència entre el discurs de nadal del Rei Felip en el qual reconeix a la joventut que té molts problemes, però no proposa gens concret; mentre que el discurs de la Pasqua militar fet per ell i la Ministra reivindicant les forces militars va acompanyat per l’aprovació d’una despesa superior als 7 mil milions d’euros.

Amb aquests 13.000 milions es podria haver creat ocupació per als joves invertint en indústries dedicades a resoldre problemes socials i no en armes que seran utilitzades en “missions humanitàries” com la de Somàlia. El PSOE és un partit d’Estat, no és part de la solució, sinó del problema. Encara que la mona es vesteixi de seda, mona queda. I pensar que Podem pretén fer un “Govern de progrés” amb el PSOE de Sánchez (tindrà menys calç?).




temes relacionats

Forces armades   /    Rei Felip VI   /    Política Estat espanyol   /    Monarquia   /    En Català

Comentaris

Comentar