CATALUNYA

El Règim del 78 “batasunitza” Catalunya

El Règim del 78 s'arma en diferents fronts contra la reacció popular a Catalunya que pugui produir-se per la sentència als líders polítics i socials del procés. La “batasunització” de Catalunya busca armar-se amb un discurs que justifiqui la possible repressió al moviment.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dimecres 25 de setembre| edició del dia

L’operatiu de la Guàrdia Civil i Policia Nacional, amb el suport de Mossos d’Esquadra, d’aquest dilluns que va concloure amb la detenció de 9 persones en primera instància, continua aportant novetats. Si bé els grans mitjans afins al Règim no van trigar a posar a tot color la paraula “terrorista” en les seves portades dilluns passat, passades les hores la versió policial i judicial es torna més feble.

Després de la denúncia de “grup terrorista separatista”, pel que sembla el que realment s’amaga són membres d’un grup de correfocs i activistes de CDRs.

Les xarxes socials tampoc no han estat alienes a aquest operatiu, i des de primera hora del matí del dilluns, una vegada coneguda la notícia, Twitter es va omplir de comentaris i denúncies a un accionar policial que recordava molt a uns altres que van acabar sent destapats com a muntatges policials.

En les últimes hores ha tingut especial impacte un vídeo que reflecteix la brutalitat amb la qual la Guàrdia Civil va entrar en el domicili d’un dels acusats.

Aquest cas de detenció dels activistes dels CDRs recorda molt al cas de Támara i Adri, al cas Pandora contra el moviment anarquista o al cas del jove Alfón a Madrid. Tots ells són exemples clars de l’ús que el Règim del 78 fa de la Justícia i de les forces policials. Per no citar per descomptat la quantitat de muntatges als quals ha hagut de fer front l’esquerra abertzale i el moviment independentista basc.

I és que en última instància aquest és l’objectiu del Règim del 78, “batasunitzar” Catalunya. És a dir, criminalitzar als dissidents. A més, tal com denunciaven advocats dels acusats en les xarxes, amb tot tipus de vulneracions de drets humans emparats en la reaccionària Llei Antiterrorista, que encara que formalment no s’ha aplicat, si s’ha fet ús de molts dels seus mecanismes.

Darrere del judici als líders polítics i socials del procés hi ha una llista de milers d’activistes acusats, condemnats, amb multes econòmiques i alguns exiliats. Una persecució en tota regla del moviment democràtic català.

Davant aquesta situació que és una constant en els últims anys i intensificada des del passat 1 d’octubre del 2017, la denúncia per terrorisme és una volta de rosca més del Règim del 78 per a acabar de preparar discursivament a l’opinió pública per a una repressió encara major a Catalunya.

En aquest marc de repressió les direccions polítiques del procés ja han demostrat que no faran absolutament res més que consignes al Parlament i algun tuit. Si no han tingut la voluntat d’aixecar cap campanya seriosa per la llibertat dels seus líders polítics menys ho faran pels milers d’activistes anònims.

No només això, sinó que al mateix temps reforça a la seva policia autonòmica, els Mossos d’Esquadra, amb nou material repressiu a les portes de la sentència.

D’altra banda, Pablo Iglesias i Unidas Podemos ja estan complint el seu compromís d’"estabilitat", al no sortir-se del marcat pel Govern i el Règim pel que fa a Catalunya. Un absolut silenci ha estat la resposta des de la formació lila davant aquest atac repressiu.

És necessari que es teixeixi una xarxa antirrepressiva, una coordinadora capaç d’aglutinar tots els casos, que permeti donar resposta unitària als carrers i ajudar a sostenir els processos judicials, moltes vegades molt costosos.

Des de les organitzacions antirrepressives, organitzacions d’esquerra, sindicats i CDRs, hem d’apostar per aquesta unitat, bàsica per a fer front a la criminalització i el terror que intenta imposar el Règim del 78 al moviment democràtic català i a qualsevol moviment dissident.

És necessari, al mateix temps, que les organitzacions sindicals, tant les majoritàries com les alternatives, facin un pas al capdavant.

Es proposin així organitzar assemblees en els centres de treball per a discutir un pla de lluita sostingut que s’iniciï amb una vaga general a Catalunya per a respondre als carrers a aquests atacs.




Comentaris

Comentar