En una roda de premsa, el general José Manuel Santiago feia el seu informe dient “minimitzar tot aquell clima contrari a la gestió de la crisi per part del govern”. El general deixava en clar que hi havia un propòsit de combatre la “dissidència política” a les xarxes i per protegir el discurs de Pedro Sánchez sigui com sigui.

Aquestes paraules es poden relacionar també amb la pregunta que va fer a l’últim CIS. Tezanos va introduir un pregunta quilomètrica i confusa per saber si el govern central pot censurar els mitjans que critiquin al govern central. Després d’això li han caigut una pluja de crítiques al director de l’enquesta més important de l’Estat espanyol.

La persecució va quedar molt més clara amb el correu electrònic que “es va filtrar”. Un correu elaborat per la cúpula de la Guàrdia Civil i datat el 15 d’abril instava a les comandàncies a combatre les “fake news” que podrien “susceptibles de provocar estrès social i desafecció a institucions del Govern”.

Aquest correu electrònic i els papers que llegia Santiago són una prova claríssima de que no hi havia cap lapsus lingüístic com deia el ministre Grande Marlaska. El que hi ha és una persecució contra la dissidència per part d’un govern que es diu “de progrés” i que aplica la llei Mordassa feta per la dreta i utilitza les clavegueram de l’Estat.

Aquest és un greu atac contra la llibertat d’informació i d’opinió i un greu precedent que té el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. S’anomenen “govern de progrés” però fan servir les mateixes tàctiques que la dreta i la ultra dreta. I a més fan polítiques que ataquen greument a la classe treballadora i els sectors més castigats per la crisi. I així aplanen el camí a la dreta.

La dreta i la ultra van fer una forta campanya defensant el dret de crítica a les xarxes socials. Una campanya completament cínica. És que va ser el Partit Popular de Casado qui va aprovar la llei mordassa que permet fer la “caça de bruixes” contra els artistes i lluitadors socials. Llei que defensen també Vox i Ciutadans.