El passat dimecres 7 d’octubre, Montero ha anunciat una modificació en la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la Interrupció Voluntària de l’Embaràs que inclourà una ampliació dels mètodes anticonceptius i la incentivació de la educació sexual i reproductiva. En aquesta reforma també s’inclou el dret de les joves de 16 i 17 anys a interrompre un embaràs sense la necessitat del permís patern.
La controvertida llei contra l’avortament impulsada per Gallardón i aprovada pel Consell de Ministres a finals del 2013, incloïa uns nous terminis i condicions més estrictes que quan l’avortament va ser despenalitzat al 1985(com la impossibilitat d’interrompre l’embaràs per una malformació en el fetus) i va trobar oposició i crítica no només dins les seves pròpies trinxeres del PP, com Celia Villalobos, qui va votar a favor de la retirada de la llei, sinó també per sectors que la qüestionaven per ser poc restrictiva, que lluiten en contra “del genocidi de l’avortament”, com els Pro-Vida o la Conferència Episcopal Espanyola.
Finalment, després de nou llargs mesos de lluita als carrers amb manifestacions i protestes on organitzacions de dones i organitzacions polítiques i socials exigien el dret a l’avortament lliure i gratuït, van aconseguir tirar cap enrere la contrareforma de Gallardón. Tot i així, al 2015 el PP acorda en aprovar la prohibició de les menors d’edat a avortar sense el permís patern. Aquesta votació definitiva va respondre a la constant ofensiva contra els drets fonamentals de les dones per part de la dreta i dels sectors ultracatòlics i pro-vida, que insistien en prohibir l’avortament després del fracàs de la Llei abans esmentada i que va acabar amb la dimissió del Ministre Gallardón.
És cert que la legislació referent a la interrupció de l’embaràs és més laxa que en molts altres països, i que si s’hagués aprovat la contrareforma, hauria representat un retrocés brutal en els nostres drets. Tot i així, al 2015 es va excloure a milers de joves del dret a decidir sobre la seva pròpia maternitat, ja que requereixen de l’autorització d’un familiar o del tutor legal.
L’ampliació d’edat de les joves de 16 a 18 anys a l’accés a l’avortament suposa un avenç en els drets de les joves, però per assolir una completa sobirania sobre els nostres cossos és necessari també fer un qüestionament més ampli, que impliqui abolir la reaccionaria llei d’estrangeria que considera a les dones migrants com “il·legals” es veuen obligades a realitzar avortament clandestins o en clíniques privades, ja que no tenen accés a la Sanitat Pública; és necessari lluitar contra les idees i la moral conservadora i les imposicions religioses que sotmeten i instrumentalitzen la capacitat reproductiva al servei del capital, ja que històricament les dones hem sigut les que han d’assegurar la força de treball futura.
Els dret conquerits sota el capitalisme, com la reforma que vol impulsar Montero, son limitats. Els constants atacs cap als nostres drets i el qüestionament d’aquets son una mostra de que no podem esperar una conquesta evolutiva i permanent, ja que poden retrocedir en qualsevol moment en un altre ofensiva de la dreta, a part de que exclouen a part de la població.
Per tant, és necessari que el moviment feminista defensi el dret a l’avortament universal, gratuït i segur per a totes, independentment de la procedència, la situació econòmica o la edat. Hem de lluitar per una educació sexual des de la infantesa, la separació total de l’església en l’educació i la separació d’aquesta de l’Estat, i s’ha de posar al servei de la població recursos i mesures per garantir una vida sexual segura. Per que les dones no som màquines de parir ni màquines de treballar explotades per els beneficis d’uns pocs.
