Món obrer

ENTREVISTA

"El 8M anem a la vaga. No hi ha polítiques feministes si no es deroguen les reformes laborals”

Entrevistem a l'Àngels, jove treballadora dels sectors precaris de l'educació de Pan y Rosas de Barcelona. Ens parla de les condicions de precarietat en un dels sectors amb pitjors condicions laborals, majoritàriament externalitzats.

dilluns 20 de gener| edició del dia

En general es desconeix o no està molt visibilitzada la situació dels sectors més precaris com la de les educadores socials, vetlladores, monitors i monitores del lleure, etc. Podries explicar-me com també es viu la precarietat en aquestes àrees de l’educació?

Així és, el sector social i educatiu és dels més invisibilitzats, on no sols no interessa invertir recursos sinó tot el contrari, són dels sectors que més han sofert les conseqüències de les retallades en els últims anys. Unes retallades que han suposat no sols un greu deteriorament dels serveis públics, sinó també una major precarietat pels seus treballadors i treballadores. Una de les principals raons d’això és l’augment de la subcontractació d’aquests serveis per empreses privades. És el que va passar amb les vetlladores o els monitors i monitores del lleure a les escoles públiques. Ja que per exemple, els serveis de menjador escolar actualment són gestionats per empreses externes que contracten als seus treballadors per sous irrisoris -molts amb pagament en ‘espècie’ considerant el menjar com a part del salari- i condicions molt precàries. A més moltes vegades es contracten empreses de servei de catering o empreses multiserveis que poc tenen a veure amb l’àmbit educatiu.

Com a educadora social, com ho vius tu?

Actualment estic treballant com a educadora en l’àmbit de persones amb diversitat funcional i intel·lectual. Un àmbit que també ha estat greument afectat per les retallades. Mostra d’això és que dins del conveni de residències, llars residencies i centres de dia per a persones amb discapacitat, tenim el sou congelat des de l’any 2009. A part en molts centres ha augmentat la sobrecàrrega laboral a causa de l’augment de ràtios imposat per la Generalitat. Això sense tenir en compte que ja de per si les condicions en aquest àmbit són molt precàries, amb sous molt baixos, en alguns casos treballant en torns de moltes hores seguides, també en caps de setmana, festius, etc. A més de que moltes vegades et contracten amb perfils professionals amb convenis molt més baixos, com el de monitor, auxiliars educatius, cuidadors, entre altres, malgrat tenir titulació universitària.

En general en el sector social passa el mateix que he comentat amb els monitors del lleure a les escoles públiques. I és que la gran majoria dels serveis socials i de l’educació estan externalitzats a entitats privades. I aquí està el gran engany del “Tercer Sector Social”, que suposadament estaria format per entitats sense ànim de lucre. Ho venen com una ‘cara amable’ del capitalisme, però contràriament ens mostra un dels seus rostres més crus. Perquè la realitat és que s’han privatitzat la gran majoria dels serveis socials que haurien de ser 100% públics i moltes empreses estan fent negocis de les necessitats d’aquells sectors de la societat més exclosos: menors d’edat en situació de risc social i menors immigrants, persones grans, persones amb discapacitat, persones sense llar, dones víctimes de violència de gènere, etc

És a dir, que aquests serveis que haurien de ser públics i de qualitat, és el mateix Estat qui contracta empreses privades i els externalitza. La llei Aragonès que volen implementar ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) és un exemple d’això...

Exacte. Entre la gran majoria d’entitats que estan gestionant aquests serveis, trobem tant a grans fundacions que funcionen com veritables empreses capitalistes, suposades cooperatives socials i educatives que també exploten i precaritzen com SUARA o EDUVIC, aquesta última també acusada de pràctiques antisindicals. Així com grans empreses com Accent Social (antiga CLECE) propietat, ni més ni menys, que de Florentino Pérez, que també és president d’ACS, una de les principals empreses de l’IBEX 35.

De fet l’actual “Ajuntament del canvi” d’Ada Colau ha continuat renovant el contracte amb Accent Social per la gestió d’una gran part del servei d’Atenció Domiciliària (SAD) per a persones grans i dependents de la ciutat, oferint beneficis milionaris a l’empresa de Florentino Perez. A més a més Accent Social també té la gestió d’altres serveis de la ciutat com albergs socials per a persones en situació de sense llar.

La privatització d’aquests serveis ha precaritzat enormement les condicions de les seves treballadores i treballadors. Per exemple, es pot veure en les diferències salarials i de condicions laborals abismals entre els educadors i educadores que treballen en centres públics i els que treballen en centres gestionats per empreses o fundacions privades. Quelcom que també afecta greument al tipus d’atenció que s’ofereix cap als usuaris.

I sí, per si no fos poc, aquesta situació pot empitjorar amb l’aprovació de la Llei Aragonés, proposada pel Govern de la Generalitat i impulsada per ERC i el vicepresident i conseller d’Economia Pere Aragonès. La mateixa pretén regularitzar i facilitar, encara més, les externalitzacions i la privatització dels serveis públics.

A més, estem parlant dels sectors més feminitzats, que al costat de Las Kellys i altres sectors estan lluitant contra la precarietat de manera molt lligada a la lluita per la derogació de les Reformes laborals del PP i del PSOE. Per quin motiu?

Exacte, igual que Las Kellys, el nostre sector està àmpliament feminitzat. De les persones que treballem en els serveis socials, ja siguem educadores o integradores socials, treballadores familiars i de les cures, auxiliars, treballadores socials, etc., en més d’un 75% som dones.

I un altre factor que tenim en comú amb Les Kellys és la lluita contra les externalitzacions, que va intrínsecament lligada a la lluita per la derogació de les consecutives reformes laborals, tant la del PSOE com la del PP. Després de la reforma laboral del 2012 veiem com es van aprofundir les terribles conseqüències de les externalitzacions amb el creixement d’empreses multiserveis que ofereixen condicions laborals nefastes, i salaris molt més baixos.

Tenint en compte que les dones som una gran part d’aquests sectors més precaris, veiem com la Reforma laboral ens ha atacat amb més força i ha intensificat la desigualtat salarial. A més de que han augmentat els acomiadaments, els treballs temporals i els treballs a temps parcial, així com les dificultats per la conciliació de la vida laboral i familiar.

Si bé el nou Govern “progressista” del PSOE i Unidas Podemos va anunciar que derogaria la Reforma laboral del 2012, la realitat és totalment diferent. El que no diuen és que només proposa modificar alguns punts menors, i aquesta es mantindrà en la seva essència

De la mateixa manera, tampoc es proposa eliminar les externalitzacions, sinó només limitar-les. Alhora que serà un govern que imposarà totes les retallades socials que exigeixi la Unió Europea. Les treballadores del sector social i educatiu no podem confiar en les falses il·lusions que està generant el nou govern, sinó que hem de mobilitzar-nos de manera independent al costat de les Kellys, les treballadores del SAD i amb la resta de dones i de la classe treballadora per acabar contra la precarietat laboral, contra les externalitzacions i les retallades, i per acabar, a la fi, amb un sistema que es nodreix de l’explotació i l’opressió.

És per això que amb més raó, el 8M anem a la vaga. No hi ha "polítiques feministes” si no es deroguen les reformes laborals del PP i el PSOE. L’assemblea feminista de Barcelona ja va decidir convocar una gran vaga feminista general el pròxim 8 i 9 de març!. Els sindicats majoritaris de CCOO i UGT encara no s’han pronunciat i diuen fer costat a aquest govern. Nosaltres, la majoria, les treballadores, les precàries i joves, sabem que res ens vindrà de dalt, que la nostra lluita no és només antipatriarcal, també anticapitalista i antirracista.




temes relacionats

#DerogacióReformesLaborals   /    #VagaGeneral   /    Món obrer   /    Entrevista   /    Gènere i sexualitats   /    #8M

Comentaris

Comentar