Gènere i sexualitats

VIOLÈNCIA MASCLISTA

El 25N: Les seves violències, la nostra lluita!

Aquest 25N, Dia Internacional contra la Violència Masclista, tornarem a omplir als carrers per lluitar contra tot tipus de violència masclista. Una batalla que lliurem diàriament contra un sistema patriarcal que oprimeix a les dones i a les persones LGTBI. I que actua en aliança amb el sistema capitalista per legitimar l'explotació a les dones treballadores, precàries, joves i immigrants.

Pan y Rosas Estado español

Estado español | @PanyRosasEE

Miércoles 21 de noviembre | 07:23

En un moment en el qual les dones som el blanc d’una ofensiva de les institucions que han demostrat ser profundament patriarcals com la judicatura, l’Església, la policia o la pròpia educació, aquest 25 de novembre tornem als carrers a cridar contra la violència masclista i patriarcal. Així ho venim fent en un any en el qual les dones no hem abandonat els carrers, en el qual deixem clara la nostra lluita contra la Justícia patriarcal davant casos tan escandalosos com el de la Manada o les temporeres de la maduixa. Un any en què les dones vam ser protagonistes de la gran vaga feminista del 8M que va organitzar i va mobilitzar a milions a tot el món. Incansable ha estat el nostre crit contra les institucions i mitjans de comunicació que criminalitzen a les dones víctimes d’agressions masclistes i exculpen als agressors.

La immensa força del moviment de dones expressa el nostre cabreig amb la violència feminicida, amb la precarietat laboral que ens condemna a una vida miserable, amb la desigualtat que busca mantenir-nos subordinades en tots els àmbits.

L’enorme moviment de dones que va tenir la seva gran expressió el passat 8 de març va omplir els carrers en múltiples ocasions donant resposta a tots els cops que rebíem les dones per part de la judicatura, per part de les patronals i per part de l’Estat. Això demostra que, encara que alguns encara segueixen afirmant que les dones “ja tenim tots els drets” la realitat és que enfront de la crisi capitalista en curs, és cada vegada més forta la contradicció entre l’ampliació formal de drets conquistada i la materialitat de la vida quotidiana de la majoria de les dones.

Les dones de Pan i Rosas creiem que aquesta “ampliació de drets” o “igualtat davant la llei” no significa “igualtat davant la vida”. Nosaltres ens organitzem per la igualtat davant la vida. I és per això que venim impulsant una campanya contra les violències, que parteix de la idea que el feminicidi, -en el que va de 2018 s’han produït 89 assassinats en l’Estat espanyol-, és l’última baula d’una llarga cadena de violències que són estructurals. Una cosa que desemmascara que, sota el capitalisme, les conquestes arrencades són parcials i estan constantment sotmeses a retallades.

L’Estat solament reconeix fins ara 41 assassinats. La limitació de les xifres oficials té a veure amb una estreta concepció de la violència masclista, reduint-la a casos aïllats en els quals existeix o ha existit una relació sentimental. No obstant això, la violència que sofrim les dones és estructural i ens afecta en tots els àmbits de la nostra vida.

Els feminicidis: l’última baula d’una llarga cadena de violències de l’aliança criminal “patriarcat i capital”

Els feminicidis no són morts aïllades. Són la cara més brutal i visible de tota la violència masclista que patim i que en moltes ocasions passa desapercebuda, com són l’assetjament de carrer, en el treball o als centres d’estudi, les agressions sexuals, les restriccions en el dret a l’avortament lliure, segur i gratuït per a dones immigrants sense sanitat pública i per a les menors d’edat o la islamofòbia i el racisme.

En la precarietat laboral les dones estem sobrerepresentades i amb una bretxa salarial que arriba al 23% en l’Estat espanyol segons les dades més recents. També existeix la bretxa de les pensions que arriba a ser d’un 34% si comparem les pensions contributives. A més, són milers les dones que empeses per la precarietat i la pobresa, es troben en situació de prostitució. Avui, la prostitució segueix sent un dels negocis més rendibles del món a nivell internacional, mentre que les xarxes de tracta es troben en contínua expansió. Tot això ocorre amb la complicitat de l’Estat capitalista i les seves institucions, com la policia i el sistema judicial.

També enfrontem una educació sexista, heteropatriarcal i clarament marcada per la moral religiosa. Que oculta i discrimina a milers de joves gais, lesbianes, bisexuals i transexuals que han d’enfrontar-se a un camí ple de discriminacions i a la violència quotidiana que suposa la LGTBIfobia.

Enfrontem també la repressió de l’Estat, com la que es ve exercint sobre dones que es van manifestar el 8M, sobre periodistes i activistes i sobre el poble català i els seus dirigents. També la que reben totes i tots els lluitadors que enfronten al règim del 78 i qüestionen algun dels seus pilars com la monarquia.

Per un moviment de dones i feminista independent de l’Estat als carrers

Aquest any assistim a l’arribada d’un govern que es presenta com a “feminista”, una resposta d’un partit del règim davant l’enorme moviment de dones.

Però les dones no confiem en el feminisme liberal del govern del PSOE que no és més que una escenificació simbòlica, amb gestos tremendament limitats cap al moviment de dones però que és incapaç de donar resposta a les seves profundes reivindicacions. Un govern que després de la seva retòrica de feminisme de la igualtat duu a terme polítiques que no fan més que aprofundir la nostra desigualtat. Un govern que manté els acords amb l’Església, que expulsa a les i els immigrants, que reprimeix a les i els lluitadors, que sosté la precarietat laboral cap a les dones i aplica les polítiques neoliberals de la UE no defensa a la majoria de les dones: les que no tenen habitatges, les immigrants, les precàries, les pensionistes, les estudiants i les treballadores.

Però la nostra lluita no és des d’una posició victimista, esperant passivament alguna cosa de l’Estat i dels mateixos governs, funcionaris polítics, legisladors i jutges que neguen llibertats i drets elementals a les dones. Per això, denunciem la hipocresia que s’amaga darrere de el ‘Pacte d’Estat contra la violència masclista’ impulsat per tots els partits, que lluny de plantejar una veritable alternativa per enfrontar la violència masclista, tracta d’embellir el rostre misogin de les institucions de l’Estat i els seus principals partits.

Estem convençudes que tan sol la mobilització independent de milers de dones als carrers ha estat capaç d’imposar en l’agenda política la discussió sobre els drets de les dones. I per això aquest 25 de novembre tornem a mobilitzar-nos, per exigir totes les mesures necessàries, mentre continuem assenyalant la complicitat entre l’Estat capitalista i el patriarcat.

En l’últim període hem estat testimonis de com en diversos països el moviment feminista i de dones va sortir als carrers a cridar amb tota la ràbia ‘Ni una menys’. El 8 de març passat es va convertir en una jornada històrica en defensa dels drets de les dones, contra el feminicidi, contra les agressions sexuals, contra el racisme i pels drets de les dones treballadores no solament a l’Estat espanyol sinó a tot el món. Aquest any a més vam veure com les dones argentines lluitaven als carrers per la legalitat de l’avortament en un país en el més de 70000 dones són hospitalitzades a l’any a causa de practicar-se avortaments clandestins. També hem vist en l’últim període a les dones i LGTBI posar-se al capdavant de la lluita contra l’ultradretà Bolsonaro a Brasil a través del moviment #EleNao: exemples en els quals la ràbia es converteix en organització i lluita.

Perquè som internacionalistes i antiimperialistes, reivindiquem les lluites de les dones, les joves i les dones treballadores del món. La lluita de les dones immigrants, triplement oprimides, exposades a les xarxes de tracta i les situacions de prostitució, tancades en els CIEs, discriminades per la xenòfoba llei d’estrangeria. Per això, també denunciem les polítiques guerreristes dels països imperialistes. Denunciem que sota els postulats de “xoc de civilitzacions” fomenten les ideologies més racistes i islamofóbiques.

Quins són les nostres reivindicacions contra la violència masclista?

Aquest 25N cridarem que ens volem vives, però també lliures. Lliures de tota explotació i opressió. I exigirem la implementació de les mesures necessàries per pal·liar les conseqüències de la violència masclista i prevenir els feminicidis:

•Més centres d’acolliment per a les dones i els seus fills i filles víctimes de violència. Garantits per l’Estat i sota l’autogestió de les organitzacions de dones i les treballadores, amb assistència professional i sense presència policial i judicial.

• Lluitem per comissions de dones i persones LGTBI als centres de treball, als centres d’estudi i en els sindicats, independents de les patronals i la casta universitària, que prenguin els casos d’assetjament sexual i laboral, i que exigeixin subsidis per a les treballadores que travessen situacions de violència.

• Separació efectiva de l’Església i l’Estat. La fi del Concordat i de la subvenció a l’educació religiosa.

•Educació sexual per decidir, anticonceptius gratuïts per no avortar i avortament legal, segur i gratuït per no morir, per a totes les dones.

• Despatologizació de la transsexualitat. Exigim que es respecti la identitat de les persones trans en col·legis, instituts, universitats i centres de treball.

• Prou precarietat laboral! La fi de la discriminació, l’assetjament i la precarietat laboral, els contractes d’obra i servei, contractes i subcontractes, això és: la passada a plantilla fixa de totes les treballadores. La prohibició dels contractes temporals i les ETTs. La prohibició del règim intern en l’àmbit del treball de serveis domèstics. El pagament de tots els drets per maternitat. A igual treball, iguals condicions, drets i salari.

•Reconeixement i permisos laborals per als símptomes físics derivats de canvis hormonals (menstruació, menopausa, etc.) i/o malalties que afecten a les dones, moltes d’elles no reconegudes per les empreses com són la fibromiàlgia o la endometriosi.

•Atenció integral a les dones en situació de prostitució que incloguin assistència jurídica, mèdica, psicològica, social i ofereixin la garantia d’un treball per a totes les persones en situació de prostitució que vulguin abandonar-la, així com l’accés gratuït a tots els nivells d’educació que les dones requereixin, a més d’habitatge i protecció per a aquestes dones i les seves famílies. No a la criminalització de les dones en situació de prostitució. Reconeixement del seu dret a autoorganizarse i contra tot intent d’il·legalitzar o prohibir l’autoorganització de les dones en situació de prostitució.

• Que la cura de nens i nenes i persones depenents sigui a càrrec de l’Estat. Guarderies gratuïtes a càrrec de les empreses i l’Estat en fàbriques, establiments laborals i centres d’estudi, que abastin tots els torns horaris. Residències per a persones depenents gratuïtes.

• Derogació de la llei d’estrangeria. El tancament dels CIEs. Accés universal i igualitari a la Sanitat Pública i a tots els serveis socials amb independència de la situació legal de cada persona, amb atenció especial de les dones immigrants víctimes de violència masclista.

• Prou de guerres imperialistes i les campanyes islamofòbiques i racistes que el seu objectiu particular són les dones immigrants i del món àrab-musulmà.
Les seves violències, la nostra lluita! Si toquen a una, ens organitzem milers! Transformem nostra ràbia en organització i lluita!

Perquè no volem ser les víctimes submisses que el patriarcat vol que siguem, ens proposem trencar les cadenes d’un ordre social que pesa sobre milions d’éssers humans en tot el planeta. Les nostres conviccions no neixen d’un odi personal, individual. És l’odi social que, com una espurna, va encendre la lluita de classes al llarg de la història.

Lluitem per l’emancipació de totes les dones al mateix temps que batallem “Per un món sense opressions i sense explotació", com deia la gran revolucionària Rosa Luxemburg.

Per a això avui és imprescindible reconstruir aliances amb tots els sectors oprimits i explotats, amb el conjunt de la classe treballadora, per portar endavant en comú la tasca d’acabar amb tota opressió i explotació.







Temas relacionados

Gènere i sexualitats   /    En Català   /    #SusViolenciasNuestraLucha   /    #25N   /    Violencia machista   /    Pan y Rosas   /    Machismo

Comentarios

DEJAR COMENTARIO