Aquest cap de setmana el President Rajoy va deixar molt clar, novament, que l’aplicació del 155 no s’acabarà amb la constitució d’un nou govern. En un acte de campanya del PP català, M punt Rajoy va amenaçar dient que "El 155 ha deixat de ser un fantasma jurídic, tots saben el que és i el que cal fer perquè s’activi i el que no cal fer perquè no s’activi". En síntesi, que passi el que passi el 21D hi haurà 155.
La vicepresidenta Soraya Sáez de Santamaría, per a no ser menys, es va despatxar a gust. En una cita amb els militants del PP de Girona es va preguntar i va contestar "Qui ha fet que ara per ara ERC, Junts per Catalunya i la resta d’independentistes no tinguin líders perquè estan escapçats? Mariano Rajoy i el PP. Està clar, com han denunciat molts, que el poder judicial és un annexe del poder executiu.
El ministre d’interior, Juan I. Zoido ha anunciat que les institucions penitenciàries han obert un expedient a Oriol Junqueras i a Jordi Sánchez per haver fet declaracions públiques de cara a les eleccions del 21D. Una altra demostració de que la "presó preventiva" és per a aïllar i privar de participar a alguns polítics independentistes. Si això no és un judici polític què és?
Josep Borrell, qui va ser candidat pel PSOE a finals del s.XX, es va encarregar d’ensenyar-nos com s’han de netejar les ferides que hi ha a Catalunya. En un míting del PSC a l’Hospitalet de Llobregat va aconsellar a Miquel Iceta que "està bé això de cosir ferides, però abans s’han de desinfectar. Perquè si les coseixes sense curar després es podreixen". Es veu que Borrell també sap quina part de la societat està podrida o no és normal i com apartar-la.
Els partits que defensen la Monarquia parlamentària i una homogeneïtat espanyola que no és tal, s’han pronunciat amb un odi bestial cap als adversiaris polítics. Totes les principals institucions del Règim del 78 amb el monarca al capdavant s’han jurat derrotar al poble català i han llençat una ofensiva ultra reaccionària amb reformes "democràtiques" amb les formes d’una "democràcia blindada".
La reacció "democràtica" del Règim del 78 es presenta en forma d’article 155, d’eleccions del 21D, d’onada de judicis polítics contra dirigents i persones que lluiten per l’independència, amb la presència de milers de policies, amb la intervenció econòmica dels comptes catalans i com a cessament del Govern i el Parlament, amb citacions a directores i mestres per "adoctrinar" a alumnes, l’amenaça a l’immersió lingüística i un etcètera que no s’acaba ni a l’horitzó.
La reacció democràtica s’expressa també en que les "forces de seguretat" van deixar anar als seus gossos feixistes. Tant és així que no només hi ha pintades, sinó intimidacions i batalles campals a plena llum del dia per "ultres" identificats. Fins i tot, alguns que ja han sigut condemnats, com els que van destrossar les intstal·lacions de Blanquera a Madrid i que van evitar la presó gràcies al Tribunal Constitucional. Són aquests grups de feixistes els que agredeixen una i altra vegada als militants de grups d’esquerra i independentistes als barris.
Enfrontar la reacció democràtica del Règim del 78
Una de les pedres nodals per a que el moviment democràtic per l’alliberament de Catalunya pugui avançar en fer complir la voluntat de l’1-O, consisteix en enfrontar aquesta ofensiva reaccionària de Madrid. Guanyat les eleccions del 21D o perdre-les afectarà en certa mesura la situació política. No obstant, el moviment per la república catalana no podrà avançar sense enfrontar al Règim del 78.
A Esquerra Diari ja s’ha dit en múltiples ocacions que és impossible la República catalana sense derrotar el reaccionàri Règim del 78. La hipotètica victòria del 21D, com es pot entendre clarament de les manifestacions del President Rajoy, no garantiran una hipotètica República catalana. El poder executiu, amb el suport del Monarca, del poder legislatiu i de gran part de l’oposició aplicaran el 155 si les institucions catalanes no respecten l’estretíssima legalitat espanyola.
Per això és clau, que les forces que es diuen anticapitalistes, revolucionàries, d’esquerra i dels treballadors unim forces per a enfrontar als carrers, amb movilitzacions massives com les del 3O i el 8N, amb vagues, amb assemblees en els llocs de treball i d’estudis. I així reorganitzar el moviment democràtic i social per la república i pels greus problemes socials, com l’atur, la precaritat, el mileurisme, etc.
No enfrontarem la democràcia de "M punt Rajoy" abandonant la república que es va declarar, ni fugint a un altre país, ni acceptant el 155 i la Constitució per a evitar dies a la presó. Són els integrants dels CDRs i del poble català amb les accions del referèndum de l’1O, la vaga i les movilitzacions del 3O i els talls del 8N. Aquest és el camí per a acabar amb el 155 i el Règim del 78.
La gran burgesia catalana va començar a fugir com les rates del vaixell que s’enfonsa, quan va veure que la classe obrera i el poble català sortien massivament als carrers i paraven el país. La qual cosa demostra que mai van pensar en resoldre els problemes del poble.
Per això, la clau passa per aixecar un programa polític i social que acabi amb les penúries socials, per a que la classe obrera es posi en peu i així pugui sentir la República catalana com a pròpia i construir una república dels treballadors a Catalunya amb la perspectiva d’una Federació de Repúbliques Socialistes de la Península Ibèrica.
Et pot interessar:
Les “garanties democràtiques” del 21D: presos polítics, querelles i prohibició del groc
