×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Dos manifestants morts en la tercera nit de protestes per demanar justícia per a Jacob Blake

Almenys dos manifestants han sigut assassinats en la tercera nit de protestes a Wisconsin després de l'atac de civils armats amb pistoles i metralladores. Abans de l'atac els manifestants havien estat reprimits per la Policia i la Guàrdia Nacional amb gasos lacrimògens i bales de goma. Denuncien un accionar comú entre la Policia i les milícies supremacistes.

Juan Andrés Gallardo

dijous 27 d’agost de 2020
Facebook Twitter

Almenys dos manifestants han sigut assassinats i un ha quedat greument ferit durant la tercera nit de protestes per demanar justícia per a Jabcob Blake a la ciutat de Kenosha, Wisconsin.

Un grup de civils armats va atacar als manifestants amb pistoles i metralladores després que les protestes fossin reprimides per la Policia i la Guàrdia Nacional que va ser desplegada pel governador demòcrata de Wisconsin.

No és la primera vegada que civils armats i grups supremacistes blancs apareixen en les protestes contra la brutalitat policial racista. Ja ho van fer en altres ocaciones amb l’excusa de defensar la propietat i els negocis, amenaçant als manifestants de Black Lives Matter, quelcom que va ser festejat i promogut pel president Donald Trump.

Pot interessar-te: Set trets per l’esquena: fúria a Wisconsin després de brutalitat policial racista

La ciutat de Kenosha, va viure dimarts la tercera nit de protestes malgrat l’estat de setge i l’arribada de la Guàrdia Nacional decretades pel governador, després del brutal atac de la policia al jove afroamericà Jacob Blake al qual li van disparar set tirs per l’esquena i es troba hospitalitzat i amb paràlisi de la cintura cap a baix.

Alguns manifestants denuncien a través de les xarxes socials l’acció conjunta de la Policia i milícies armades contra les protestes.

A l’inici de les protestes la policia va reprimir amb gasos lacrimògens i bales de goma, i va advertir als manifestants que estaven violant el toc de queda que havia començat a les 8 de la nit. Després de diverses càrregues de gasos la policia va dispersar als manifestants pels carrers de la ciutat.

Alguns manifestants es van dirigir a una estació de servei, on van veure a un grup de civils armats amb pistoles i metralladores, que els van amenaçar i els van dir que marxesin perque ells protegirien el lloc.

Quan la situació ja era tibant, va arribar la policia amb camions blindats, instant els manifestants que abandonessin el lloc i embravint als grups armats que després van acabar disparant contra els que encara es trobaven en el lloc assassinant a dos d’ells i ferint a un tercer.

Moltes persones van identificar a un dels agressors. Seria Kyle Rittenhouse, un jove que en les xarxes socials té fotos amb la llegenda "Blue Lives Matter" (la vida dels policies importa) i que segons vídeos registrats en la matinada d’aquest dimecres se’l veu acostant-se a un grup de policies amb absoluta confiança.

Aquest accionar comú entre milícies de blancs supremacistes i membres de les policies locals s’ha convertit en quelcom absolutament natural i està recolzada per les accions dels governadors, molts d’ells demòcrates com en el cas de Wisconsin, que ordenen el toc de queda, despleguen la Guàrdia Nacional i militaritzen el lloc. També tenen el suport del mateix president Trump que en els últims anys no només ha justificat l’accionar de grups supremacistes com a Charloteville, sinó que acusa els manifestants de Black Lives Matter de radicalitzats i en la Convenció Republicana que ha començat aquest dilluns per a nominar-lo com a candidat a les eleccions de novembre, va ser present una parella que havia amenaçat a manifestants anti-racistes amb pistoles i metralladores a la porta de casa seva durant les protestes que van seguir a l’assassinat de George Floyd.

Però aquesta acció comuna entre les milícies i la Policia té encara arrels més profundes. Es troben en la pròpia naturalesa racista del capitalisme i l’Estat estatunidenc. Des de la fundació de les primeres policies locals a l’ordre dels terratinents i del Ku Klux Klan per a acoquinar i perseguir esclaus primer, segregar als afroamericans després i finalment mantenir una política punitivista cap a la seva comunitat. Això últim inclou l’empresonament massiu d’afroamericans com l’estigmatització mitjançant la desigualtat social i econòmica permanent. Aquesta política va ser sostinguda i recolzada tant per demòcrates com per republicans.

La potència del moviment Black Lives Matter que ha resorgit després de l’assassinat de George Floyd i ara després de l’atac a Jacob Blake ve a qüestionar aquest profund racisme estatal, i ho fa enmig de la campanya electoral que està per començar. Trump ja va demostrar que la seva jugada és la de polaritzar a la seva base social i apostar a una política de "llei i ordre" que atia encara més a les bandes supremacistes i l’actuació descontrolada de les policies contra els manifestants. Mentrestant el demòcrata Joe Biden, només ha demanat una recerca transparent, quelcom que està molt per darrere d’un moviment que no només ha arribat a exigir en alguns casos el desfinançament i l’abolició de la policia, sinó que ha posat en qüestió les pròpies bases racistes del capitalisme estatunidenc.


Facebook Twitter

Juan Andrés Gallardo

Segueix-lo a Twitter

@juanagallardo1

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d'armes a Ucraïna

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d’armes a Ucraïna

Qui s'enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%

Qui s’enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%

El govern defensa augmentar l'armament i la indústria de guerra de la Unió Europea

El govern defensa augmentar l’armament i la indústria de guerra de la Unió Europea