Política Estat espanyol

CATALUNYA

Diada 2019: La sentència, la repressió i l’hegemonia

La Diada d'aquest any està marcada per la repressió a l'independentisme amb la sentència del Judici de la vergonya i les múltiples causes judicials i per la divisió entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dimarts 10 de setembre| edició del dia

L’Estat espanyol continua amb la seva labor repressiva cap al moviment per l’autodeterminació catalana. Estem a poques setmanes d’una sentència que resultarà històrica. D’una banda pels anys de presó amb els quals seran condemnats els líders procesisstes. Per l’altre perquè el Suprem haurà de “quadrar” la violència necessària perquè hi hagi rebel·lió i/o sedició amb unes manifestacions clarament pacifistes. La qual cosa és una forta amenaça contra el dret de manifestació.

El Govern en funcions de Pedro Sánchez que pretén ser govern efectiu en els pròxims dies ha deixat bé clar la seva postura respecte al judici: deixar fer a la “justícia” ja que en l’Estat espanyol hi ha divisió de poders. Mentrestant la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat demanen revenja contra Junqueras i els altres líders catalans.

El judici és tan sols la punta de l’iceberg de la repressió judicial i policial contra el moviment independentista català. Està envoltat de múltiples causes contra altres dirigents (Josep Lluís Trapero, Quim Torra, etc.) i, sobretot contra el flanc esquerre del moviment com són els activistes i militants dels CDRs (Comitès de Defensa de la República) i de la CUP.

L’organització juvenil Arran ha denunciat que tenen 67 membres de la seva agrupació encausats en els últims tres anys. Diversos membres dels CDRs han estat identificats i posteriorment multats per talls de carretera i mobilitzacions pacífiques. Per no parlar del cas de Tamara i d’Adrià a Viladecans. En la repressió participen totes les forces de “seguretat”: Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil.

La lluita per l’hegemonia processista

El Govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana mai ha estat tan enfrontat com en aquests temps. Encara malgrat la imatge d’unitat que van donar Carles Puigdemont i Marta Rovira. La divisió és tal que fins i tot està en qüestió la possibilitat d’aprovar pressupostos per a 2020. De fet, els pressupostos actuals són els de 2017 que han sofert diferents pròrrogues fins a l’actualitat.

A més dels pressupostos, la dupla que està al capdavant de la Generalitat, també discrepa en relació a què fer davant els intents d’investidura de Pedro Sánchez. Esquerra Republicana ha demostrat que farà tot el possible per a aplanar el camí al PSOE per a arribar a la Moncloa. ERC davant la possibilitat d’un “trifachito” ens “convida” a encastellar la pota “esquerra” del 155. Mentre que JxCat planteja un vot negatiu que només canviaria davant un impossible suport del PSOE al fet que Catalunya pugui votar en un referèndum d’autodeterminació.

També demostren diferències substancials al voltant de què fer davant una sentència que serà condemnatòria als presos polítics catalans. Totes dues formacions fan càlculs sobre la base d’enquestes. D’una banda, JxCat ha sofert el "mitjà sorpasso" d’ERC i es nega a parlar d’eleccions anticipades. I Esquerra que es veu més fort, planteja que davant la sentència judicial condemnatòria cal convocar-les. Encara que no s’entén què té veure la sentència amb el fet de convocar eleccions.

La clau d’aquestes diferències passa essencialment per guanyar l’hegemonia entre les formacions catalanistes i així disposar del poder de la Comunitat catalana per a poder administrar milers de milions d’euros i ésser l’"intermediari" davant el poder centralista de l’Estat espanyol. Res a veure amb el 1-O, ni les aspiracions socials i democràtiques del poble català.

En el que sí que estan d’acord tant Esquerra com JxCat és en desmobilitzar a les àmplies masses el màxim possible. Com a molt poden admetre la mobilització sol els dies de festa, però controlada. Fins i tot en això tenen algunes diferències. Alguns dirigents d’ERC van fer públic recentment que no participessin en la Diada o han manifestat la seva incomoditat per no poder ser part de la “Zona VIP”.

En el que també estan d’acord és a copejar a la joventut i els treballadors amb més precarietat i misèria. Mostra d’això és la Llei Aragonès com ja anunciem en Esquerra Diari. Els estudiants doctorands, becaris i PAS van rebre al President Torra amb una forta protesta a la Universitat Pompeu Fabra. Al cap i a la fi, el Govern de JxCat i Esquerra fan el mateix que l’antiga Convergència de Pujol.

La Diada serà una manifestació massiva més que demostrarà que el moviment d’autodeterminació català encara està viu. Viu malgrat la repressió de l’Estat espanyol. Viu a pesar que els líders de JxCat i Esquerra han circumscrit a les Diades. No obstant això, la direcció processista porta gairebé dos anys de desmobilització i marejant la perdiu. Com dèiem en la declaració de la CRT, és necessari reprendre la lluita per l’autodeterminació des d’una perspectiva anticapitalista i de classe, és a dir, completament independent de Junts per Catalunya i d’Esquerra Republicana de Catalunya.




temes relacionats

Llibertats democràtiques   /    Política Estat espanyol   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Independència de Catalunya   /    JxCat   /    ERC   /    Diada   /    Catalunya

Comentaris

Comentar