Política Estat espanyol

REPRESSIÓ

Demanen cinc anys i mig de presó i més de 100.000€ de fiança als detinguts del 1-O a Madrid

Sis detinguts després de la manifestació contra la repressió del 1-O a Madrid el 4 d'octubre de 2017 s'enfronten a la petició de cinc anys i mig de presó i una suma superior als 100.000€ sota l'acusació de delictes de lesions amb agreujant d'odi i desordres públics.

dimarts 2 d’abril| edició del dia

D’aquells fangs, aquests llots. En la tardor de 2017 el Règim del 78 va començar a escriure un nou capítol en el seu historial de repressió a les llibertats democràtiques amb l’esperit del “per ells” contra el 1-O. Avui, després de superar l’episodi 155, ja és una sèrie completa de càrregues policials i judicials contra el dret a decidir, d’expressió o de manifestació. I com veiem, no només se cern sobre els presos polítics catalans, sinó també sobre qui gosi trencar la pau social sostinguda a cop de porra i tribunal.

El 4 d’octubre, entre altres ciutats, Madrid acolliria una concentració de 8.000 persones a la Porta del Sol contra la repressió al 1-O. Grups neonazis apareixerien per a increpar i intimidar als manifestants al mateix temps que la policia començava a realitzar identificacions. Per descomptat, als manifestants. Les detencions a Madrid arribarien un mes després, traient de les seves cases a les sis del matí a 8 persones, dues d’elles menors d’edat, per a portar-les a la comissaria de Moratalaz.

Ara els 6 joves majors d’edat s’enfronten a una petició de 17.000€ de fiança i 5 anys i mig de presó cadascun, acusats d’uns delictes que consideren un “muntatge policial” realitzat un mes després de la seva identificació en una mobilització autoritzada per Delegació de Govern.

El 1-O seria una històrica jornada en la qual més de dos milions de catalans van emetre el seu vot. Diverses desenes de milers es van encarregar de protegir les escoles on s’anava a votar. Molts d’elles i ells estaven dempeus a les cinc del matí esperant les urnes. Molts d’ells i elles es van posar davant de la policia per a defensar el seu vot i els seus drets. I, malgrat tot 2,3 milions de vots sense contar els que van ser arrencats per les forces de repressió. Va ser una jornada que va canviar Catalunya.

L’1-O s’aconsegueix votar en molts col·legis malgrat la repressió estatal i el tancament de 450 centres de votació per part dels Mossos d’Esquadra. Les escenes de la brutal intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra ciutadans indefensos, ancians, dones i nens, defensant els col·legis electorals, van recórrer les portades dels diaris i les xarxes socials de tot el món. Més de mil ferits de diferent consideració en més de 50 càrregues policials repartides per tota Catalunya, tan sols a la ciutat de Barcelona la xifra ascendeix a més de 340 i a Girona són 229. A més, en els dies posteriors es produeixen nombroses detencions de persones que van participar del referèndum.

Avui dia, els joves detinguts a Madrid per mostrar la seva solidaritat amb l’1-O se sumen als presos polítics empresonats, que porten més d’un any de pressió preventiva, mentre empresonen i reprimeixen a centenars de sindicalistes com els companys del SAT, a joves com els d’Altsasu, a milers de migrants en la pobresa producte de la seva racista Llei d’Estrangeria o milers de joves i dones precaritzades per les seves reformes laborals.

Després de gairebé un any i mig de l’inici de l’agudització del conflicte català, queda clar que l’objectiu és posar fi a les aspiracions democràtiques de milions de catalans i establir les bases per a aprofundir en l’ofensiva de persecució cap a tot aquell que s’oposi al Règim espanyol i qüestioni l’ordre establert.




temes relacionats

Repressió policial   /    Llibertats democràtiques   /    Política Estat espanyol   /    Repressió   /    Referèndum a Catalunya   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Madrid   /    Catalunya

Comentaris

Comentar