Política Estat espanyol

CATALUNYA

Des de l’1-O fins a l’actualitat: tota la repressió a Catalunya al cop de "a por ellos"

A pocs dies de l'inici del judici contra els líders sobiranistes, tirem la vista enrere per a repassar la repressió que ha sofert el poble català des de la celebració de l'1-O.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

divendres 8 de febrer| edició del dia

Aquest dimarts 12 de febrer s’inicia el judici contra els líders sobiranistes. Un procés judicial que atenta contra el conjunt de les aspiracions pel dret a decidir de milions de catalans.

Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Joaquim Forn, a més de Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila estan citats aquest 12 de febrer pel Tribunal Suprem per tot allò relacionat amb la celebració de l’1-O en una macro causa que vol deixar-se "llesta per a sentència" abans de les eleccions municipals i europees de maig.

A més, els membres de la Mesa del Parlament, Anna Simó, Joan Josep Nuet, Ramona Barrufet, Lluís Guinó, Lluís María Coromines i l’ex diputada de la CUP, Mireia Boia, estan també citats davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En total són 18 els dirigents independentistes que seran jutjats.

No obstant això, en aquest article deixarem a part per uns instants el judici als líders, que és en la pràctica el colofó a l’ofensiva reaccionària que des del bloc espanyolista es ve aixecant per a escapçar definitivament a l’independentisme català.

Posem el focus en la resta del "iceberg" i vegem com el Règim de l’Estat espanyol no ha cessat en el seu afany repressor per aixafar d’arrel el moviment democràtic català. Presentem a continuació un repàs d’aquesta ofensiva contra el poble català en el seu conjunt a cop de 155, poder judicial i forces de seguretat des dels dies previs a l’1-O fins a l’actualitat.

Esclata el conflicte

El 6 i 7 de setembre de 2017 s’aproven al Parlament les lleis de Referèndum i de Transitorietat respectivament. Durant les setmanes següents i fins a arribar a l’1-O, Guàrdia Civil i Policia Nacional comencen les primeres recerques i registres en diferents impremtes per a buscar i requisar les paperetes. Es clausuren i inhabiliten webs i dominis relacionats amb l’1-O. Al mateix temps comencen també les prohibicions d’actes de campanya pel referèndum i en defensa del dret a decidir en tot el territori català i altres ciutats de l’Estat espanyol.

El 13 de setembre, José Manuel Maza, en aquells dies Fiscal General de l’Estat, amenaça amb cridar a declarar als més de 700 alcaldes que donen suport al referèndum per delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. En total, tan sols 74 han estat citats i només 4 estan en curs judicial. La Fiscalia presenta també una querella contra la Sindicatura Electoral de Catalunya, òrgan encarregat d’assegurar el funcionament del referèndum. Dies després comencen les primeres identificacions policials. Quatre joves militants de la CUP són detinguts i passen la nit en diferents comissaries de Catalunya.

Arriba el 20 de setembre i amb ell un nou salt en la repressió. 14 alts càrrecs de la Generalitat són detinguts per estar relacionats amb els preparatius de l’1-O. Milers de persones es congreguen davant la Conselleria d’Economia i la seu de la CUP en defensa del referèndum i contra la repressió en el que acaba sent una mobilització permanent durant hores. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez es posen al capdavant de les mobilitzacions per a tractar de "controlar-les". Un mes després seran detinguts com a responsables civils de cridar a mobilitzar-se i impedir que les forces de seguretat acatessin les ordenis judicials. Avui dia porten més d’un any a la presó preventiva.

El mateix 20 de setembre, tres bucs arriben a Barcelona i Tarragona per a allotjar fins a nova ordre als milers d’agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil amb l’objectiu de reprimir a cop de porra la defensa del referèndum. Comença a conèixer-se l’"Operació Copèrnic".

La brutal repressió de l’1-O

L’1-O s’aconsegueix votar en molts col·legis malgrat la repressió estatal i el tancament de 450 centres de votació per part dels Mossos d’Esquadra. Les escenes de la brutal intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra ciutadans indefensos, ancians, dones i nens, defensant els col·legis electorals, van recórrer les portades dels diaris i les xarxes socials de tot el món. Més de mil ferits de diferent consideració en més de 50 càrregues policials repartides per tota Catalunya. Tan sols a la ciutat de Barcelona la xifra ascendeix a més de 340 i a Girona són 229. A més, en els dies posteriors es produeixen nombroses detencions de persones que van participar del referèndum.

Arran d’aquests fets els sindicats convoquen vaga general a Catalunya per al 3-O. Milers de persones surten als carrers contra la repressió de l’Estat espanyol. Aquest mateix dia Felipe VI envia un missatge de suport per a una sortida autoritària per part del govern de Rajoy i el conjunt del Règim del ’78, anunciant i donant suport a un increment dels atacs contra el poble català.

El 27 d’octubre, el Parlament de Catalunya declara la República catalana. No obstant, 24 hores abans Puigdemont havia considerat novament fer marxa enrere i convocar eleccions al Parlament. Mentrestant, milers d’estudiants en vaga i els diferents CDR repartits per tota Catalunya pressionen per a seguir endavant amb la declaració. Al mateix temps que es declara la independència, el Senat aprova l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.

Amb el 155 es deslliga la reacció del poder judicial

Les primeres mesures després del cop institucional que suposa el 155 són el cessament del Govern de la Generalitat i l’ingrés a la presó de la meitat dels seus membres, així com la dissolució del Parlament i la convocatòria a eleccions autonòmiques per al 21 de desembre de 2017. Carles Puigdemont i els ex consellers Antoni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig s’exilien a Bèlgica, més tard Marta Rovira d’ERC i Anna Gabriel de la CUP faran el mateix a Suïssa.

Es deslliga llavors per complet l’ofensiva autoritària via poder judicial. Durant els següents dies comencen les causes per rebel·lió i sedició cap als membres del Govern i de la Mesa del Parlament, primer per part de l’Audiència Nacional i més tard el Tribunal Suprem amb el jutge Pablo Llarena al capdavant i a les "ordres" del Govern del PP.

El 8 de novembre se celebra una nova jornada de vaga a Catalunya, aquesta vegada convocada per la Intersindical-CSC i motoritzada pels CDR i l’esquerra independentista. Des de primera hora del matí s’efectuen múltiples talls de carretera i vies de trens per la llibertat dels presos polítics i en defensa del mandat de l’1-O. Els estudiants també se sumen a la vaga des de primera hora i es convoca a una gran manifestació pel centre de Barcelona. En els dies esdevenidors comencen les detencions i s’obren nombroses causes contra molts dels joves que participen d’aquesta jornada de lluita.

A més de les causes contra els 18 líders independentistes citats, existeix també una peça separada que preveu jutjar als líders exiliats. D’altra banda, la cúpula dels Mossos d’Esquadra durant l’1-O amb el major Josep Lluís Trapero, l’ex director Pere Soler, la intendent Teresa Laplana i l’ex secretari general d’Interior, César Puig, estan també a l’espera que se’ls obri la vista oral davant l’Audiència Nacional.

El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona segueix fins a dia d’avui amb la recerca de nombroses persones i càrrecs polítics vinculats a la realització del referèndum de l’1-O. Més de 40 persones formen part d’una causa que, si bé no ha tingut tanta repercusió com la del Suprem, ha comptat amb nombroses irregularitats com l’us indegut de escoltes telefòniques o recerques a aforats.

I en un altre sentit, després de la victòria del bloc independentista el 21D, el jutge Pablo Llarena es convertia en el veritable rostre reaccionari a ulls del poble català. Des d’inicis de 2018 prohibeix la investidura primer de Carles Puigdemont, després la de Jordi Sánchez (fins a dues ocasions) i finalment la de Jordi Turull tan sols un dia abans que aquest sigui processat per delicte de rebel·lió i lposat novament en règim de presó provisional juntament amb els altres ex consellers.

El 25 de març Carles Puigdemont és detingut a Alemanya després de l’alerta dels serveis secrets espanyols a les autoritats alemanyes. El 5 d’abril queda en llibertat sota fiança i el 8 del mateix mes el tribunal alemany anuncia que no admet l’extradició a l’Estat espanyol al no apreciar violència en el suposat delicte de rebel·lió. Durant aquestes setmanes irromp amb força la primavera catalana amb els CDR cridant a diferents jornades de lluita contra la repressió i per la llibertat dels presos. Setmanes després comencen a arribar les primeres detencions per suposats talls de carretera i accions en els peatges.

El "a por ellos" contra el conjunt de la societat catalana

Sens dubte, el discurs del "a por ellos" de Felipe VI durant la nit del 3-O va servir per a donar llum verda a quanta repressió fes falta per a restablir la normalitat institucional a Catalunya.

Les primeres mostres de coartar la llibertat d’expressió les trobem durant el període de campanya electoral del 21D. La junta electoral central prohibia als membres de les meses electorals portar el llaç groc en suport als presos polítics. Per part seva, la junta electoral provincial de Barcelona acceptava un recurs presentat per C’s i ordenava la retirada de qualsevol cartell o eslògan que fes referència al suport als presos en edificis municipals o governamentals. Començava la guerra contra el groc que aniria augmentant amb els mesos, i que encara avui dia continua vigent.

A això se li suma més endavant la campanya de criminalització cap als CDR i el conjunt de l’esquerra independentista, orquestrada per la Fiscalia de l’Audiència Nacional i les amenaces d’obrir accions penals contra els seus membres per “actes vandàlics que posen en perill la pau pública, l’ordre constitucional i l’essència del sistema democràtic” i amb un seguiment diari per part dels mitjans de comunicació a nivell estatal que serveixen d’altaveu per a la “batasunització” del moviment independentista. Les recerques contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco per delictes de terrorisme i rebel·lió en un primer moment són el màxim exponent d’això.

No obstant, la brutal ofensiva espanyolista a través del cop institucional del 155 es converteix en un atemptat dirigit cap a tots els àmbits de la societat. És el cas de les denúncies als professors dels instituts catalans per delictes d’odi, l’assetjament al model d’immersió lingüística i els mitjans de comunicació catalans.

Tot això, sense contar que després de la investidura de Quim Torra com a president, la corresponent desactivació del 155 i la moció de censura de Pedro Sánchez, PP i C’s han continuat exigint l’aplicació d’un nou 155 a Catalunya per un temps indefinit. Vox per part seva, va més enllà i demana la il·legalització dels partits independentistes.

La moció de censura de Sánchez, la continuïtat d’allò essencial de la repressió contra el dret a l’autodeterminació

A finals de maig prospera la moció de censura a Mariano Rajoy. Pedro Sánchez és investit president amb el suport de Podemos i tots els partits nacionalistes. No obstant això, després de les promeses de diàleg, la represa de la taula de negociació bilateral amb el Govern de la Generalitat o alguns gestos com l’acostament dels presos a presons catalanes, el que s’amaga és la mateixa política de criminalització i persecució al moviment independentista i la negació a qualsevol preu del dret a l’autodeterminació al poble català, baix amenaça d’un nou 155.

La primera gran mostra d’això va estar en els mateixos membres de l’Executiu socialista, amb Borrell i Grande-Marlaska al capdavant. Un, català i una de les principals figures de l’anti-independetisme i el mateix que encapçalés una de les primeres mobilitzacions unionistes a Barcelona. L’altre, un dels magistrats "estrella" de l’Audiència Nacional i amb un full de serveis “impol·lut” contra moviments socials i activistes. I en el mateix sentit, la provocació que va suposar la celebració d’un Consell de Ministres a Barcelona el passat 21D, a un any exacte de les eleccions imposades pel 155, i la repressió que novament es va desencadenar als carrers, són un exemple més.

Però, sens dubte, que estiguem a pocs dies de l’inici del judici als líders sobiranistes, revela el veritable caràcter reaccionari del Règim del 78 ja sigui sota el govern del PP o del PSOE. Després de gairebé un any i mig de l’inici de l’agudització del conflicte català, queda clar que l’objectiu és posar fi a les aspiracions democràtiques de milions de catalans i establir les bases per a aprofundir en l’ofensiva de persecució cap a tot aquell que s’oposi al Règim espanyol i qüestioni l’ordre establert.




temes relacionats

Presos polítics catalans   /    Política Estat espanyol   /    Repressió   /    Règim del ’78   /    Referèndum a Catalunya   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Article 155   /    Independència de Catalunya   /    En Català   /    Catalunya

Comentaris

Comentar