Mitjançant un comunicat publicat a Twitter per Katherine Tai, representant de comerç exterior, l’administració de Biden va anunciar aquest dimecres que els Estats Units donarà suport a l’exempció de les patents dels vaccins contra la COVID-19. Aquest anunci apareix quan la venda dels vaccins ha deixat de ser un negoci als Estats Units, ja que els alts índexs de vaccinació al país han produït una baixada en la demanda de vaccins. Després de l’anunci les accions de les principals companyies farmacèutiques productores de vaccins, incloent Moderna, BioNtech i Pfizer, van caure abruptament.
Aquest dijous, la proposta de Biden va sumar nous suports. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va dir que “La UE està llesta per a conversar sobre qualsevol proposta que respongui a la crisi de manera efectiva i pragmàtica. I per això estem llestos per a parlar sobre com l’aixecament de la propietat intel·lectual pot ajudar a aconseguir aquest objectiu”. Dues setmanes enrere, von der Leyen havia dit al diari estatunidenc The New York Times que no era "amiga de l’alliberament de patents", argumentant que la indústria farmacèutica ha de ser recompensada per la seva innovació.
Tant el pressident de Rússia, Vladimir Putin, com el de França, Emmanuel Macron, van donar suport a la idea. Aquest últim, va passar d’oposar-se a la mesura perquè "descoratjava la innovació", a plantejar que és necessari "convertir aquest vaccí en un bé públic global", encara que va aclarir que a curt termini s’ha de donar prioritat "a la donació de dosi" i a "la producció en col·laboració amb els països més pobres". Per part seva, el president de l’Organització Mundial de la Salut, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va qualificar l’anunci com quelcom “històric" i va piular que "és un exemple poderós de lideratge nord-americà per a abordar els desafiaments sanitaris globals" (sic).
This is a monumental moment in the fight against #COVID19. The commitment by @POTUS Joe Biden & @USTradeRep @AmbassadorTai to support the waiver of IP protections on vaccines is a powerful example of 🇺🇸 leadership to address global health challenges. pic.twitter.com/3iBt3jfdEr
— Tedros Adhanom Ghebreyesus (@DrTedros) May 5, 2021
No obstant, aquesta "disposició a discutir" l’alliberament de les patents arriba tard: fa mesos que organitzacions com a Metges Sense Fronteres (MSF) i la Xarxa Llatinoamericana per l’accés a medicaments, reclamen aquesta mesura, que ja havia estat exigida per l’Índia i Sud-àfrica davant l’Organització Mundial de Comerç (OMC) a l’octubre de l’any passat: els Estats Units, la Unió Europea i altres països, es van oposar, i van prioritzar la protecció dels interessos corporatius i econòmics de les farmacèutiques.
Mentrestant, el virus va continuar –i continua– circulant, generant noves variants més perilloses, i milions de morts es podrien haver evitat. Com va afirmar Lorena Di Giano, coordinadora de la Xarxa Llatinoamericana per l’accés a medicaments, en una entrevista amb el programa Alerta Spoiler de La Izquierda Diario, "quan es va començar a discutir la suspensió de patents en l’OMC hi havia 1 milió de morts a nivell mundial, ara n’hi ha 3,2 i continua dilatant-se". Una anàlisi conduïda per científics de l’Institut de Mètrica i Avaluació Sanitària de la Universitat de Washington suggereix que els nombres oficials de morts podrien estar subestimats, arribant a les 6,9 milions de morts per Covid-19 a nivell global.
D’altra banda, organitzacions per l’accés als vaccins, com The poples´s vaccines, van insistir en que no n’hi ha prou amb donar suport a l’aixecament d’alliberament de drets de propietat intel·lectual i patents, sinó que ha d’anar acompanyat amb la transferència tecnològica necessària per a produir-les a l’escala i amb la urgència necessària: "El govern dels EUA ha de combinar el suport a la suspensió de propietat intel·lectual amb la insistència urgent sobre la transferència de tecnologies per mitjà del fons d’Accés Tecnològic de l’OMS per a Covid-19, i invertir estratègicament en la fabricació al llarg del món en desenvolupament", va tuitar la coalició global en el seu compte.
Tai va advertir que prendria temps aconseguir el "consens" global requerit per a renunciar a les proteccions sota les regles de l’OMC, encara que resulta dubtós que pugui haver-hi "consens" possible amb laboratoris que fins al moment han prioritzat enriquir-se a costa de la salut de la població. Aquest dijous, la Federació Europea de la Indústria Farmacèutica (EFPIA) que conforma la Federació Internacional de Fabricants de Productor Farmacèutics (IFPMA), va publicar un comunicat a Twitter on afirma que la propietat intel·lectual fomenta la innovació mèdica i sosté que l’alliberament de les patents "faria la lluita contra el coronavirus encara més difícil".
Only medical innovation can stem the devastating cost of #COVID19. Fostering a research eco-system that can deliver innovation rather than undermining it through challenges to IP is the best way to protect people.
Read our statement: https://t.co/H7CFCQjegk #WeWontRest pic.twitter.com/qOVBxT1URo— EFPIA (@EFPIA) May 6, 2021
Si el govern dels Estats Units busqués realment enfrontar la pandèmia a nivell global, llavors una mesura possible apuntaria a declarar d’utilitat pública els laboratoris que operen al país, tal és el cas dels laboratoris Pfizer i Moderna.
La declaració de Doha i el dret a protegir la salut publica
La veritat és que la mateixa Organització Mundial de Comerç (OMC) ja reconeix als Estats membres la possibilitat d’alliberar les patents com a “mesura excepcional”. Després d’instal·lar el sistema de patents en la indústria farmacèutica en els ´90 per mitjà de la signatura de l’acord "Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC)", l’OMC va celebrar la Declaració de Doha al novembre de 2001 a la ciutat de Doha, Qatar.
Aquesta Declaració va configurar el marc normatiu del sistema de propietat intel·lectual en l’esfera de la salut, incloent opcions concretes que tenen a disposició els governs per a atendre necessitats de salut pública, denominades també "flexibilitats". Reconeixent “els problemes que afronten en particular els països en desenvolupament en relació amb l’aplicació dels actuals Acords” i a “els problemes de salut pública que afligeixen als països en desenvolupament i menys avançats”, l’OMC va incloure la possibilitat d’aplicar “llicències obligatòries”.
En el seu article 4° s’estableix que l’acord sobre els ADPIC, "pot i haurà de ser interpretat i aplicat d’una manera que doni suport al dret dels Membres de l’OMC de protegir la salut pública i, en particular, de promoure l’accés als medicaments per a tots”. A més, reconeix a les epidèmies i l’emergència sanitària derivada d’ella, com una situació “excepcional” que donaria lloc a l’ús d’aquesta “flexibilitat”: “cada Membre té el dret de determinar el que constitueix una emergència nacional o altres circumstàncies d’extrema urgència, quedant entès que les crisis de salut pública, incloses les relacionades amb el VIH/SIDA, la tuberculosi, el paludisme i altres epidèmies, poden representar una emergència nacional o altres circumstàncies d’extrema urgència”.
Lorena Di Giano, directora executiva del Grup Efecte Positiu (GEP) i advocada especialista en drets de propietat intel·lectual, i coordinadora de la Xarxa Llatinoamericana per l’accés a medicaments, va afirmar el caràcter "reparador" d’aquesta mesura perquè limita els drets exclusius que atorguen les patents, i va recalcar que el sistema de patents "està beneficiant més a les multinacionals que a la Salut Pública”.
No obstant, cap país fins al moment ha exigit l’ús d’aquesta potestat en el marc de la pandèmia generada pel Covid-19, mentre la monopolització de la producció dels vaccins en mans de pocs laboratoris no va fer més que agreujar “la guerra dels vaccins”, i així reforçar la defensa i protecció de les patents.
Són els seus guanys milionaris o la vida de milions
Les farmacèutiques han resistit l’alliberament de patents, perquè la mesura xoca contra els seus interessos: en plena pandèmia el laboratori Pzifer va guanyar US$ 4900 milions amb la producció dels seu vaccí contra la Covid-19. Les farmacèutiques han arribat al punt de baixar estrepitosament el preu dels seus medicaments perquè els Estats no facin ús de la llicència obligatòria. Per a això, van implementar dues estratègies. D’una banda, la concessió de llicències a empreses locals. D’altra banda, el sistema de “doble preu” per mitjà del qual les farmacèutiques venen a països pobres tractaments específics a un preu molt més baix. Així, eviten la competència d’altres fabricants de genèrics.
Enmig d’una emergència sanitària, i tractant-se de projectes finançats en gran manera amb fons públics, els guanys de les farmacèutiques no poden ser la prioritat dels governs que diuen "triar la salut". És per això que des de la Xarxa Llatinoamericana per l’accés a medicaments impulsen una campanya a nivell internacional per a alliberar les patents, i criden els diferents països a discutir la suspensió de la propietat intel·lectual de manera temporal mentre duri la pandèmia, no solament de les patents, sinó també del copyright, informació no divulgada, tecnologia per a Covid-19,i un altre tipus de drets de Propietat Intel·lectual contemplats en l’acord internacional.
Els mateixos que avui fan demagògia amb el suport per a alliberar les patents -com els EUA i la UE-, van ser els artífexs i primers defensors dels interessos dels grans laboratoris: entre el dret a la vida i la salut de les grans majories populars, i la defensa de la propietat privada de la indústria farmacèutica, van triar a la segona. Mentre continuen negociant, la vida de milions corre perill. És urgent: alliberin les patents ja.
