BREXIT

Crisi constitucional al Regne Unit: Johnson suspèn el Parlament

El primer ministre britànic ha posat en marxa un procediment legal que li permetria frenar els intents d'evitar un Hard Brexit.

Alejandra Ríos

Londres | @ally_jericho

divendres 30 d’agost| edició del dia

1 / 1

La mesura de suspendre el Parlament va ser confirmada pel primer ministre aquest dimecres després d’haver-se reunit amb la reina a la seva residència de Balmoral (Escòcia) en un consell privat amb un selecte grup de ministres. Definit pels opositors com un atropellament constitucional, el pla del primer ministre britànic Boris Johnson, és suspendre el parlament des del 10 de setembre fins al 14 d’octubre. En aquesta data la reina Elizabeth II presidirà la cerimònia que marcarà el nou període de sessions i indicarà les línies d’actuació del nou Govern.

La pròrroga de les sessions parlamentària és un procediment constitucional i usualment dura tres o quatre dies. Que el parlament sigui re convocat tant sols 15 dies abans del 31 d’octubre, el termini definitiu de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, ha estat vist com una maniobra política contra els intents de parar una sortida de la UE sense algun acord (conegut com a Hard Brexit).

L’insòlit anunci podria considerar-se una de les crisis polítiques més grans des de la segona guerra mundial. Per això ha generat una varietat de reaccions en diferents cercles polítics en tot el país, des dels mateixos conservadors en el govern fins al laborisme en l’oposició.

D’una banda, la moguda legal de Johnson dificulta la labor dels diputats britànics que s’oposen a un Brexit salvatge, ja que no els deixa temps suficient per a evitar que el 31 d’octubre es concreti una sortida brusca. El líder de l’oposició, el laborista Jeremy Corbyn, va declarar que estava "consternat per la imprudència amb la qual el govern havia actuat". La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, va declarar amb duresa extrema que Johnson actuava com un "dictador menyspreable" i el va acusar d’estar jugant amb els votants. El ministre d’afers exteriors de la República d’Irlanda, Simon Coveney, va expressar que en suspendre el parlament Johnson volia fer "creu i ratlla" al tema de la clàusula per a Irlanda. I així es podria continuar i fer una llarga llista de declaracions que defineixen la moguda com un cop per a "evitar el funcionament de la democràcia".

També han arribat dures crítiques des de la mateixa formació política del primer mandatari. L’exministre d’Economia, Philip Hammond va expressar que "Seria profundament antidemocràtic evitar que la Cambra exerceixi la seva funció de control al Govern durant una situació de crisi nacional com l’actual". Hammond és un ferri opositor al fet que hi hagi un Hard Brexit. El president de la Cambra dels Comuns (la Cambra Baixa Britànica) va dir que es tractava d’un "atropellament constitucional" i "un delicte en el procés democràtic". Així mateix, la líder del partit conservador escocès estava a punt de presentar la seva renúncia.

D’altra banda, la mesura va ser rebuda favorablement pels seguidors de Johnson, l’ala euroescèptica, i el nou Brexit Party els qui tracten de presentar la mesura com un procediment normal. No obstant això, una respectada politòloga ha menyspreat aquesta valoració dient que era una observació sense sentit. "La pròrroga més extensa que hem tingut en els últims 40 anys ha estat de tres setmanes, i es va deure a circumstàncies molt concretes" va fitar l’analista.

D’altra banda, hi ha grups d’experts que consideren que la Cambra dels Comuns podria trobar alguna oportunitat perquè es consideri una moció de censura contra el govern. En cas de guanyar-se, desencadenaria la convocatòria a eleccions.

Ja s’han sentit els primers efectes econòmics després que Johnson va anunciar la suspensió del Parlament: la lliura britànica, que ja està depreciada arran de la incertesa del Brexit, es va desplomar aquest dimecres.

Sota la consigna #Stopthecoup (Parem el cop) s’han convocat protestes a través de les xarxes socials en diverses ciutats del país. En una d’elles hi havia un manifestant disfressat de Boris Johnson cavant una fossa al costat d’una làpida on es llegia "Que en pau descansis, democràcia". També estan previstes concentracions a Manchester i Edimburg.

L’oposició a la decisió de Johnson no és uniforme: els que no volen un govern liderat per Jeremy Corbyn —a qui com a líder de l’oposició li correspon formar un govern alternatiu si s’aprova una moció de censura contra Johnson— apel·len a processos i instàncies constitucionals per a canviar el rumb. Mentrestant, l’activisme del Partit Laborista, els que es referencien en Momentum (ala esquerra del laborisme), els activistes lligats als moviments contra els ajustos, l’activisme sindical i pels drets dels migrants, plantegen que les eleccions generals podrien ser una plataforma des de la qual aixecar un programa contra les retallades i l’austeritat, amb un pla de nacionalitzacions sota la direcció de Jeremy Corbyn.

Pocs dies abans del seu mandat, Johnson va efectuar una jugada populista amb la qual pretén enfrontar la "democràcia del poble" expressada en el referèndum, minoritàriament a favor del Brexit, contra la "democràcia del parlament". És molt difícil anticipar la dinàmica que prendrà l’actual crisi.




temes relacionats

Brexit   /    Jeremy Corbyn

Comentaris

Comentar