L’expansió de la pandèmia del COVID-19 segueix accelerant-se cada dia. Desenes de milers de persones s’han contagiat a tot l’Estat. Una xifra que sabem que no reflecteix la realitat ja que no es fa el test a la majoria de les persones que presenten símptomes que no són greus. A data d’avui els morts es compten també per milers. I encara estem a la fase en que cada dia es bat el rècord de noves morts. I així un dia darrere l’altra.
La declaració de l’Estat d’Alarma suposa un precedent preocupant. Restringeix de manera fulminant les llibertats d’ús de l’espai públic fins el punt que els nens i nenes no poden jugar als parcs i s’ha prohibit passejar. Podem entendre que mesures tant dràstiques s’hagin pres per garantir el confinament com una de les formes per lluitar contra la pandèmia (una mesura que, recordem, no ha de substituir la necessària dotació de mitjans a la sanitat pública i als serveis socials). Però no entenem que, mentre no es deixa sortir al carrer pràcticament sota cap precepte, s’enviïn a milions de treballadors/es al conjunt de l’Estat a treballar en activitats que no són essencials. És a dir, que potser són essencial per generar beneficis però que no ho són pel conjunt de la població.
Ara més que mai és imperiós posar tota l’activitat de la nostra societat al servei de les persones. Al servei de la vida, i no dels diners. Per fer-ho, cal una intervenció pública immediata de tota l’activitat econòmica privada i enfortir també el teixit de l’economia social, de les cooperatives reals. És imprescindible que orientem tota l’activitat cap a l’esforç col·lectiu per combatre l’expansió del COVID-19. I per poder fer això, hem de prescindir i deixar de banda els interessos capitalistes que no cerquen altra cosa que obtenir rèdits de les seves empreses, encara que això suposi uns quants o molts milers de morts. Morts que són vistes com de persones prescindibles, principalment gent de més de 60 anys i malalts, en una espècie d’eugenèsia social com la que els anys 1930s defensava el nazisme.
En aquests context, la sortida social i col·lectiva a la crisi del COVID-19 passarà pels treballadors i treballadores, que som qui dia a dia fem funcionar el món, i no pas pels accionistes i empresaris. Som nosaltres qui sabem com treballar i com fer que una indústria produeixi i un servei social funcioni. Com a organització de treballadores i treballadors que som, la CGT de Catalunya ens posem al servei del conjunt de la població per contribuir a construir aquesta resposta col·lectiva i social de la crisi.
Per això, ens fixem els següents punts:
La sortida de la crisi del COVID19 no la resoldran ni els capitalistes que només miren pel seu benefici ni uns polítics que, a banda de retallar durant anys la sanitat, no volen posar en risc els interessos dels capitalistes. Conscients d’aquest fet, fem una crida al conjunt de la població a organitzar-nos per construir una solució social i col·lectiva a la pandèmia i a la crisi actual. Amb el suport mutu a pobles i barris i posant l’economia al servei de la població.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
