Algú se’n recorda de com va començar el mandat de Barcelona en Comú fa ja 4 anys? El fracàs del "compromís de les escales" amb els treballadors de la túnica blau de Movistar va guanyar les eleccions municipals i el consegüent carpet vermell per seguir fent el Mobile World Congress a Barcelona va ser el primer avís que poc o res va ser un canvi respecte a la gestió capitalista de la ciutat, a l’estil dels anys de PSC i PP.
Després arribaria el manteniment dels sous i les portes giratòries dels directius de TMB o les concessions dels serveis socials a grans empreses com Clece o Suara. El drama dels perdons, per la seva part, no va fer més que augmentar. I això només en els primers mesos de govern municipal de BeC.
No obstant això, si hi ha alguna cosa que ha caracteritzat a l’equip d’Ada Colau en aquests 4 anys, alguna cosa en el que han estat més que constants, és en la repressió als venedors ambulants, un dels sectors més desprotegits de la ciutat.
Uns mesos de la llegada de BeC a l’Ajuntament es va presentar el codi d’actuació policial Víctor Alfa, augmentant la presència i les intervencions policials en determinades "zones calentes" de la ciutat.
Més tard, l’autoorganització i la formació del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona davant la persecució i criminalització per part de la Guàrdia Urbana, va portar al moment d’una major agudització del conflicte. Es van intensificar els registres i confiscacions; les persecucions, intimidacions i baralles als portaveus del sindicat es van convertir en una constant i van arribar els primers presoners socials d’Ada Colau.
Avui, 4 anys després, tot segueix igual. Aquesta setmana es va fer efectiu un nou dispositiu de seguretat per desallotjar als venedors de "top manta" de la plaça Catalunya, un dels punts de major venda.
En aquest cas, el dispositiu permanent, és càrrec de la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i personal de seguretat del mateix metro (TMB) i les rodalies (Renfe). L’objectiu, segons l’Ajuntament mateix és que després de fer-se efectiu l’operatiu, els venedors ambulants "no tornen a ocupar l’espai públic".
És a dir, que després de les redades policials, es mantingui un departament que impedeixi de nou l’aproximació dels "manters". A més, el Comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, va declarar fa pocs dies que des de l’operatiu "intervindrà amb la força necessària perquè deixin de fer l’activitat".
El mateix Recasens, que com a principal autoritat policial del govern municipal de BeC, va afirmar que res més ocupar el càrrec que "dissoldre totalment els antidisturbis de la policia municipal de Barcelona no és una tasca fàcil", deixant així en paper mullat una altra de les principals mesures que proposa l’equip de Colau en el seu programa electoral.
Sin embargo, d’un temps ençà, el conflicte amb els "manters" va entrar en una guerra de baixa intensitat però sense cap manca, tal com es van manifestar des de l’Ajuntament mateix quan es va anunciar el Codi Victor Alfa, "el conflicte deu estar centrat en una major intervenció social i laboral per una part, mentre que per l’altra reforçar la seguretat", incrementant així una persecució quotidiana de menor magnitud però permanent en el temps. Tot això sota el mantell de les taules socials de negociació o cooperatives que no porten a cap lloc quan no es disposa de "papers".
Sin embargo, per als grans mitjans, el lobby turístic i l’oposició a l’Ajuntament, la repressió exercida per part de BeC cap als "manters" ha estat insuficient durant aquests 4 anys.
I és que són moltes les associacions de comerciants de Barcelona que han anat incrementant des de fa anys la pressió per exigir encara més "mà dura". Els comerciants que, encara que es vulguin disfressar de "comerç de proximitat", formen part d’un autèntic vestíbul com és el turístic de Barcelona. O cosa que és el mateix, els grans magnats del comerç de la Barcelona cosmopolita dedicada al turisme i als adinerats.
No és casualitat tampoc que, uns pocs mesos de les eleccions municipals, Ada Colau i Barcelona en Comú decideixen fer un nou salt en la criminalització d’un sector com el de la venda ambulant. "Escombrant" la ciutat com ja ho he fet en innombrables ocasions al servei dels negocis capitalistes.
Sense dubte, la política de Barcelona en Comú, durant aquests 4 anys, s’oposa als límits del neorreformisme de Podemos i les seves confluències de la il·lusió que es pot gestionar les institucions d’aquesta democràcia per als rics i posar-les "al servei de la gent".
