Catalunya

BARCELONA

Colau "presenta" un augment encobert del preu dels bitllets

L'Ajuntament de Barcelona, al costat de la Generalitat i l'AMB pacten un nou canvi en el sistema de tarifes del transport públic que en la pràctica continuarà encarint el bitllet mes usat (T-10) i aprofundint en una precarietat laboral per a milers de persones.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

dijous 5 de desembre de 2019| edició del dia

Es presenti com es presenti, l’anunci dels nous canvis en la tarifa dels bitllets de transport públic de Barcelona suposarà un nou increment en els preus. I ho venguin com ho venguin, encara que ara tinguin un títol més cool, aquest canvi de tarifes continuarà perjudicant als mateixos de sempre, és a dir, als joves i treballadors, i especialment a aquells i aquelles que s’hagin de desplaçar també per fora de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Després d’un any en què el preu dels bitllets s’havien mantingut congelats, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la mateixa Àrea Metropolitana de Barcelona presentaven aquest dimecres una sèrie de canvis en el sistema de tarifes en el qual anunciaven com a mesura estavella la desaparició de les targetes T-Mes, T-50/30 i T-10, sent aquesta última la més emprada per gran part de la població.

Si bé les dues primeres seran substituïdes per la T-Usual i en comparació el seu preu es veurà reduït, així com també la T-Jove sofrirà un descens del cost, el problema radica sobretot que per a milers de persones que, bé per necessitat o bé per falta de possibilitats, utilitzen la T-10 (ara T-Casual).

Amb el nou augment de tarifes, aquest bitllet utilitzat per més d’un 57% de la població s’encareix en més d’un 11%. El que implica que els joves i els que cada dia s’aixequen per a anar a “currar” i tenen entre 26 i 65 anys, hagin d’abonar 11,35 euros per 10 viatges, davant la impossibilitat de costejar-se, fins i tot menys, el bitllet T-Usual.

I és que si per a moltes treballadores i treballadors el cost del bitllet ja els suposava la meitat, o més, del seu salari, amb aquest augment es fa un pas més cap a una precarietat cada vegada més asfixiant per a molts sectors que veuran les seves alternatives de mobilitat més reduïdes.

D’altra banda, la T-Casual perd també el caràcter transferible que mantenia la T-10. És a dir, desapareix la possibilitat de compartir preu i bitllet entre aquells i aquelles que viatgin junts. Això implica que en molts casos, el preu arribi a duplicar-se, especialment per als que han de desplaçar-se per fora de l’àrea metropolitana de Barcelona per necessitat. I és que, no oblidem que en molts casos es fa imprescindible baixar a Barcelona per temes laborals, sanitaris o altres.

Tot això, sense contar que el sistema de tarifes de l’àrea metropolitana de Barcelona es conforma a través d’una divisió per zones: de la 1 a la 6. Amb el que l’augment del preu en les zones de la 2 a la 6 es multipliquen exponencialment. Això significa que per a molts, el transport públic està començant a igualar-se quant a inconvenients econòmics amb el transport privat. Quelcom que va en contra del que "se suposa" és el principal cavall de batalla de l’Ajuntament de Barcelona, les zones de baixa emissió, amb mesures que també entraran en vigor l’any vinent contra la contaminació.

No obstant, en una roda de premsa en la que es presentava el nou sistema de tarifes, l’"alcaldessa del canvi" de Barcelona, Ada Colau, definia aquests canvis com a "revolucionaris" per la baixada en els preus d’alguns dels bitllets.

Però el que òbvia deliberadament Colau, és que des d’abans que s’iniciés la crisi econòmica en 2008, el preu del bitllet T-10, tan sols per posar l’exemple del més utilitzat, ha augmentat més d’un 57%, mentre que els salaris s’han mantingut amb el mateix valor, i quan no han estat rebaixats en molts casos, durant el mateix període de temps.

Fa deu anys la T-10 no passava de 7 euros (un preu que ja significava realitzar un esforç econòmic per a la majoria de la joventut). No obstant, excepte aquest any, els governs municipals, primer del PSC i CiU i després el de BenComú, han portat endavant una sèrie de forts augments que en la pràctica fan impossible l’accés al transport públic per a milers de persones.

El que segur no ha canviat en aquests anys de gestió del transport públic per part de BenComú són els sous desorbitats que s’emporten els dirigents de TMB. Uns salaris que en bona part provenen de l’increment anual en els preus dels bitllets, i per una altra de la falta de manteniment de les instal·lacions, la reducció de plantilla o l’externalització dels serveis, tal com denuncien els propis treballadors en innombrables ocasions.




temes relacionats

Catalunya   /    TMB Barcelona   /    Barcelona en Comú   /    Barcelona

Comentaris

Comentar