El tancament de campanya electoral a Madrid ha coincidit amb els actes de commemoració del 2 de maig, aquells aixecaments del poble madrileny en 1808 contra l’invasor francès, retratats per a la història per Goya. I amb múltiples apel·lacions a les "invasions" i a l’"aixecament del poble" han culminat tots els candidats els seus actes de campanya, des de la dreta fins a l’esquerra institucional.
"Madrid és Espanya. Aquesta és la nostra grandesa. En realitat, aquesta és la nostra identitat: per a ser madrileny n’hi ha prou amb voler ser-ho. Ho he dit moltes vegades: Madrid és un resum del millor de cada manera de ser espanyol. És Espanya", assegurava Isabel Díaz Ayuso en el tancament de campanya del PP. El to i l’apel·lació a l’espanyolitat era una clara picada d’ullet per a aquest sector de votants disputat amb VOX que la presidenta de la Comunitat de Madrid aspira a portar novament a la "casa comuna de les dretes" que és el Partit Popular. Per alguna cosa li diuen a Ayuso que és la candidata més trumpista del PP, recreant una espècie de populisme de dretes per a "renovar" el seu mandat.
Per part seva, VOX tancava la campanya en Plaza de Colón, assegurant que el seu objectiu era "evitar que l’esquerra entri en el Govern madrileny" i denunciant l’"equidistància" de Casado. L’estratègia electoral de campanya de VOX buscava assegurar-se un lloc a la dreta d’Ayuso. I el que és cert és que va aconseguir canviar l’agenda en els últims dies. De "Comunisme o llibertat" (el lema que pretenia imposar Ayuso per a polaritzar amb Unidas Podemos), es va acabar passant a "Democràcia o feixisme", amb Unidas Podem i VOX com a protagonistes.
No és clar, no obstant això, quines conseqüències tindran aquestes polaritzacions en la campanya electoral. Fins al moment, totes les enquestes indiquen un triomf per al PP, que podria governar en solitari o amb el suport de VOX.
El fals relat "democràcia o feixisme"
Pedro Sánchez ha intervingut de manera directa en la campanya, cridant a fer costat a Gabilondo. Segons el seu discurs, aquest 4M cal evitar que VOX tingui influència en el govern madrileny, perquè això implicaria "el principi de la fi de la democràcia vigorosa, curulla de drets i llibertats".
Una línia similar a la que han tingut tots els partits de l’esquerra del Règim en els últims dies: plantejar que el que es dirimeix el 4M és la lluita entre "democràcia" o "feixisme". Però això és un parany. Com ja expliquem en diversos articles publicats a Esquerra Diari, aquest relat és una bona manera de "blanquejar" al règim del 78 i els seus partits tradicionals, començant pel PSOE.
Et pot interessar: El relat "democràcia versus feixisme", o com blanquejar al Règim de l’IBEX i la Monarquia
La polarització "feixisme o democràcia" blanqueja el racisme institucional i la repressió dels qui suposadament estan del "camp democràtic". Si el perill que representa VOX és l’augment d’un discurs reaccionari contra els immigrants, el què cal començar per dir és que cada vegada que la policia nacional deté a un immigrant, està promovent l’ascens de l’extrema dreta. Cada vegada que el govern "progressista" construeix un nou CIE, està col·laborant amb l’augment de la xenofòbia. Cada vegada que es deporta als migrants, o els hi deixa morir al Mediterrani, s’està promovent el racisme des de l’Estat, la qual cosa dóna ales a l’extrema dreta. Perquè com va dir un integrant del Sindicat de Manters recentment en una xerrada prèvia a l’1 de maig, "VOX no té el patrimoni del racisme. El PSOE també és racista". El mateix podem dir sobre la criminalització de la joventut, o la repressió policial en els barris populars com a Vallekas o contra les ocupacions de centres socials com la Ingovernable. El govern "progressista" ja pren a les seves mans gran part de l’agenda de la dreta i l’extrema dreta, per més que aquests últims la radicalitzin.
A més, la disjuntiva "feixisme o democràcia" blanqueja també als poders reals del capitalisme espanyol. En aquesta campanya "antifeixista" on fins al PSOE és un "defensor de la democràcia més plena", s’ha deixat de costat tot qüestionament als quals ostenten els poders reals i que han pastat fortunes, emparats en els mecanismes d’aquesta democràcia per a rics: la banca, les elèctriques, les constructores i les multinacionals espanyoles.
Finalment, quan es complirà una dècada del 15M, Unidas Podemos compta amb haver aconseguit transformar la lluita contra "la casta" (PSOE i PP) en un combat "antifeixista" per a investir a Gabilondo en president de la Comunitat de Madrid. Això sí que és autonomia del discurs, cal reconèixer-lo, o més aviat, pur relat, que no es correspon en gens ni mica amb la realitat.
Més enllà dels matisos en la campanya, tant Más Madrid com Unidas Podemos aposten per sumar escons per a governar amb el PSOE en la Comunitat de Madrid, recreant i ampliant la coalició "progressista" que ja governa en l’Estat espanyol. I allí està la prova més concreta que totes les seves promeses són lletra morta. Perquè en més d’un any, aquest govern no ha derogat les reformes laborals, ni ha regularitzat a les persones migrants, ni ha tancat els CIE, ni ha derogat la Llei mordassa. En canvi, ha destinat milers de milions en ajudes a les grans empreses, mentre augmenta l’atur i la precarietat. Ha enviat a la policia nacional a reprimir a la joventut en els barris obrers, per a prohibir les manifestacions feministes o desallotjar els centres socials.
Votar al "mal menor" no és l’alternativa
Aquest 4M, no es dirimeix cap batalla entre "democràcia o feixisme", sinó entre dues variants, una conservadora i una altra social-liberal, per a superar la crisi del Règim del 78. Per això, cridar a continuar donant suport al "mal menor" del govern amb el PSOE res de bo pot aportar. Només és la millor manera d’evitar una ruptura veritablement per esquerra amb aquest règim monàrquic i per a rics.
Des de la CRT, ens neguem al fet que l’única alternativa per als treballadors i treballadores, per a la joventut, les dones combatives i les persones migrants sigui triar entre el "mal major" i el "mal menor". Ens neguem al fet que l’única alternativa sigui que no hi ha alternativa. Per això, en aquestes eleccions no secundarem amb el nostre vot a les variants de l’esquerra del règim. Davant la falta d’una candidatura anticapitalista i de classe, cridem a votar nul. Perquè el més important no és el que ocorri aquest 4M, sinó el que ocorri l’endemà. I per a això hem d’avançar a coordinar a tots els sectors en lluita, alhora que avancem a construir una alternativa política anticapitalista i revolucionària de la classe treballadora, les dones i la joventut.
