En els pròxims dies, Unidas Podemos es prepara per a incorporar-se a un govern de coalició juntament amb els socio-liberals del PSOE. I ho faran sota l’hegemonia d’aquests últims, en un moment en què el PSOE es troba al capdavant del bloc “constitucionalista” i monàrquic contra el moviment democràtic català, enmig d’una forta repressió i amb presos i preses polítiques. I a tot això, s’hi sumen els pronòstics d’una probable recessió mundial en els pròxims mesos, que afectara la feble recuperació de l’economia espanyola i accelera les pressions de la UE i l’FMI per a aplicar nous ajustaments pressupostaris, contrareformes laborals i mesures anti-populars, com han fet històricament tots els governs del PSOE.

Per això, Pablo Iglesias ja ha dirigit una carta als afiliats de Podemos avisant i assegurant que es trobaran “molts límits i contradiccions” i en el que hauran de “cedir en moltes coses”. Aquest anunci, abans, fins i tot, de que es formi govern i enmig de les negociacions “secretes” amb el PSOE, és un indicador de fins a on estan disposats a arribar en les concessions. Per això en el “preacord” també s’estableix la garantia de l’“equilibri pressupostari” i el “control de la despesa pública” marcats per Brussel·les.

El futur Govern mantindrà allò essencial de la seva croada contra el moviment democràtic català -més enllà que s’escenifiquin escenaris de “diàleg” per a aconseguir el vot o l’abstenció d’ERC-, qüestió davant la qual Podemos ja ha promès “lleialtat d’Estat”. Per això asseguren en el preacord que buscaran “fórmules d’enteniment i trobada, sempre dins de la Constitució”. Quelcom que implica avalar la repressió, acceptar la infame condemna als dirigents independentistes i la negació del dret d’autodeterminació dels pobles.

La gestió directa de l’Estat espanyol transformarà a Unidas Podemos en corresponsable de totes les polítiques imperialistes d’aquest, com quan la Corona visita a monarquies reaccionàries com la Saudita, o com quan va avalar la política colpista de Guaidó i la dreta a Veneçuela o la defensa dels interessos de les empreses multinacionals que espolien els recursos naturals a Amèrica Llatina i Àfrica. També seran corresponsables de la política migratòria que expulsa immigrants a les fronteres, manté els CIE oberts i la reaccionària Llei d’Estrangeria.

Des d’IU i Podemos es presenta la idea que entrar a aquest govern permet “frenar a la dreta”, o ser “un dic de contenció” davant el creixement de l’extrema dreta, però en realitat implica assumir les polítiques neoliberals, imperialistes i capitalistes que manté el PSOE des del govern, deixant el lloc de la “oposició” a la dreta i l’extrema dreta.

Estem davant un veritable salt de quantitat en qualitat en la integració d’Unidas Podemos com a part del règim del 78. Aquesta organització passarà a ser part de la direcció d’un Estat imperialista, com a part de l’arquitectura de la Unió Europea del capital.

En els últims dies referents de la vostra organització, que continua sent part de Podemos com a principal corrent intern -amb referents importants com Teresa Rodríguez a Andalusia, l’alcalde de Cadis, ’Kichi’ González, o Miguel Urbán al grup parlamentari de Podemos a Brussel·les- han publicat articles i opinions a les xarxes socials amb posicions crítiques cap a l’entrada de Podemos en un possible govern de coalició, qüestionant les seves concessions al PSOE, així com acceptar la “disciplina pressupostària” de la UE o la subordinació a la política reaccionària de Pedro Sánchez i el bloc del 155 davant la qüestió catalana -qüestió que des d’Anticapitalistas veniu criticant fa temps-.

També han plantejat que caldrà “vigilar” i “pressionar” al Govern de coalició per a “exigir-li” des de fora mesures polítiques i socials, com ha dit recentment el portaveu Raúl Camargo, mentre al mateix temps han afirmat que debatreu si abandoneu Podemos definitivament, en considerar que l’entrada en l’Executiu "ho canvia tot".

Des del Corrent Revolucionari de Treballadores i Treballadors (CRT) considerem que Anticapitalistas no pot perdre més temps per a sortir definitivament de Podemos. Què més hauria de fer Unidas Podemos? El salt que suposa que Unidas Podemos pretengui ser part del govern de la cinquena potència imperialista de la UE fa aquesta qüestió urgent i ineludible. L’inevitable enfrontament amb el pròxim govern només es pot preparar trencant obertament amb el partit que es proposa ser part del seu Consell de Ministres. Solament així es podria avançar en la construcció d’una alternativa política al fracàs del neo-reformisme.

Davant l’escandalós salt en la integració al règim monàrquic per part de Podemos no pot haver-hi dubtes. Si Anticapitalistas decidís mantenir-se dins de Podemos estaria embellint al futur govern, que no serà ni “progressista” ni “reformista”, sinó un govern neoliberal d’un estat imperialista amb cobertura “progre” per part d’Unidas Podemos. Per contra, trencar obertament, denunciant l’acord i fent una crida a un reagrupament de totes les forces polítiques, socials i sindicals combatives que estiguin disposades a organitzar l’oposició independent a un govern de coalició, pot donar-li una perspectiva a moltíssimes persones que consideren l’entrada de UP al govern com una capitulació històrica.

Aquesta tasca és avui més urgent que mai. Si no aconseguim posar dempeus una alternativa política d’esquerra davant l’inevitable fracàs de UP en un govern que no canviarà res, els qui colliran el descontentament seran la dreta i l’extrema dreta.

Creiem que la política que planteja la CUP de no brindar-li cap suport al govern de coalició, no legitimar al règim i continuar lluitant pel dret a decidir, l’amnistia i per drets socials, és un bon punt de partida per a proposar un reagrupament estatal d’una esquerra anticapitalista i independent del règim polític. Des del CRT cridem a impulsar activament aquesta perspectiva, més encara quan la CUP ingressarà al Congrés dels Diputats.

Amb aquest objectiu, proposem organitzar assemblees obertes, actes i trobades per a debatre com construir una esquerra anticapitalista i combativa, que defensi el dret a decidir dels pobles, que es proposi enfrontar al règim monàrquic i lluitar per processos constituents veritablement democràtics, per un programa obrer i popular per a donar resposta a les demandes socials de salari, habitatge, salut i educació, i perquè la crisi la paguin d’una vegada els capitalistes. No hi ha temps a perdre.

Madrid, 19 de novembre de 2019
Corriente Revolucionaria de Trabajadores y Trabajadoras (CRT)

Et pot interessar: Govern de coalició PSOE-UP: fins quan Anticapitalistas seguirà dins Podemos?