Jovent

MOVIMENT ESTUDIANTIL

Buidem les classes i omplim les assemblees per a continuar als carrers

Es comencen a realitzar les primeres assemblees. Massificar-les, aconseguir que siguem milers organitzats, és fonamental per a sostenir la lluita, que es dirigeixi des de les bases i discutim els seus objectius.

Contracorrent

Catalunya

dimecres 23 d’octubre| edició del dia

Noves assemblees a la UPC i en gairebé totes les universitats de Barcelona. Més i més joves es mobilitzen cada dia en les convocatòries contra la sentència del procés, enfrontant la brutal repressió de la Policia Nacional i els Mossos, i la criminalització constant dels mitjans de comunicació i polítics.

Amb la lògica de “trencar la normalitat universitària”, s’han estat convocant assemblees obertes en diferents facultats per a pensar les pròximes accions com a estudiants. Un primer pas per a massificar el moviment, però que cal aprofundir molt. Fins ara les assemblees reunien desenes d’estudiants, però hem estat milers als carrers.

Cal posar tots els esforços en què totes i tots els que fan vaga o van a les manifestacions siguin part activa de les decisions, i no en desenvolupar accions que en la forma poden semblar molt radicals -com tancaments o piquets sostinguts per molt pocs- però poden allunyar-nos de la clau del moment: organitzar-nos milers.

Com s’està plantejant des de diferents organitzacions, aquesta és una lluita que no durarà només un dia o una setmana. I per això justament, hem de massificar el moviment, arribant a més estudiants, al professorat, PAS i PDI. Això passa per construir espais radicalment democràtics, com poden ser les assemblees obertes de les facultats, on es discuteixi tot: des de quines accions fer fins a les demandes que volem incloure i la perspectiva que volem donar-li a l’aixecament català, que per a molts de nosaltres i nosaltres, la generació 1-O, és una oportunitat per a intentar canviar-ho realment tot.

Molts estudiants no volen fer vaga o paralitzar les classes per una pressió acadèmica real: no hi ha cap matrícula que costi menys de 1000€ i repetir una assignatura et surt el doble de car. Per això, aquestes assemblees creiem que també han de servir per a, per exemple, plantejar la gratuïtat de la universitat com una demanda estudiantil a incorporar-la entre les nostres demandes.

Això ajudaria a sumar a molta més gent, i faria més concret en el nostre programa la idea que sortim al carrer perquè estem farts de la repressió i que ens condemnin a un futur de precarietat en els estudis, el treball i la vida.

Si aconseguim posar en peus un gran moviment estudiantil, no hem de limitar-nos els temes què discutir. Quin millor moment que en assemblees massives, amb un moviment estudiantil organitzat des de baix, que discutir demandes per les quals portem lluitant anys i que només aconseguirem organitzats i lluitant als carrers? Perdre una oportunitat així seria una greu errada en contra dels nostres propis interessos.

Des de ContraCorrent venim defensant des de l’inici del moviment contra la sentència que necessitem aquestes assemblees organitzades des de la base per a poder dirigir també les nostres pròpies accions. Ens estan ficant a la presó, identificant, mutilant... i no podrem decidir quines accions fer i mobilitzar-nos només pel que ens diuen per un grup de telegram? Si no aconseguim crear una direcció pròpia del moviment, que respongui a allò que discutim els milers que buidem les aules i omplim els carrers, el dia que ens vulguin dir que tornem a casa -com van fer en 2017- ens quedarem penjats.

A més autoorganitzar-nos com a estudiants és fonamental perquè les accions que vulguem portar endavant -una vaga, per exemple- la garantim nosaltres mateixes. No poden ser una espècie de “look out patronal” però del Rectorat.

La nostra tensió no pot dirigir-se a pressionar a degans i rectors perquè “suspenguin les classes”, sinó perquè nosaltres mateixes garantim la vaga, que no es facin activitats avaluables ni pràctiques.

Ara els rectors i alguns degans declaren que estan a favor d’algunes de les demandes democràtiques que estem plantejant. Nosaltres diem que cap confiança en ells. Demà poden “canviar d’idea”, més si la repressió continua i continua sent portada endavant pel Govern.

Recordem que els rectorats poden canviar de rectors i rectores, però que continuen sent les mateixes institucions que ens precaritzen (que li diguin als doctorands en lluita), ens pujen les taxes, han denunciat a estudiants per lluitar per l’educació pública, ens van enviar als Mossos a Bolonya, han donat noms de militants de la UAB per a portar-los a judici...

Des de les assemblees hauríem de preparar una nova jornada de vaga a les universitats, amb convocatòries no només per xarxes sinó també anant classe per classe a explicar quan, on i per a què es fan. Que ningú pugui dir que no es va assabentar que hi havia assemblea per a convocar vaga.

En aquest sentit la vaga que convoquen en instituts el SEPC i el SE, respon una vegada més al mètode de “tot ve de dalt”. A més, fer dues convocatòries en dies diferents, i una per a secundària i una altra per a universitat, a l’única cosa que ajuda és a desgastar el moviment. Per què no plantejar vagues treballades conjuntament? És més, per què continuar dividint al moviment estudiantil amb convocatòries que no criden a tota els i les estudiants? Sortim a la vaga amb els instituts! Construïm la mobilització des de baix!

Llibertat presos i preses polítiques! Prou d’identificacions i registres!

Prou de criminalitzar la protesta!

Prou repressió! Buch dimissió!




temes relacionats

Repressió Catalunya   /    Mobilització estudiantil   /    Assemblea estudiantil   /    Jovent   /    Moviment estudiantil   /    Repressió   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Catalunya

Comentaris

Comentar