Una vegada més el moviment estudiantil tornarà a sortir als carrers. Aquesta vegada en el marc d’una convocatòria de vaga convocada pel SEPC i el Sindicat d’Estudiants (SE). Però aquesta nova jornada de lluita no tindrà lloc de forma aïllada, sinó que s’inscriu dins del que ha estat un dels cursos més agitats per al moviment estudiantil i la joventut catalana, que ve mobilitzant-se de forma contundent des dels dies previs a l’1 d’octubre, prenent en les seves mans les demandes democràtiques del poble català.
En aquesta ocasió els últims fets ocorreguts a Catalunya tornen a confirmar-ho: el gir autoritari de l’Estat espanyol no té fre. Lluny d’aturar-se, la repressió deslligada amb l’aplicació del 155 segueix endavant i comença a dirigir-se cap a les bases del moviment, posant als Comitès de Defensa de la República (CDR) al centre de la diana.
El bloc monàrquic, dirigit pel Partit Popular amb el suport de Ciutadans, el PSOE i la Corona manté la seva ferma voluntat d’acabar amb les demandes democràtiques del poble català. Per aconseguir-ho, després de l’empresonament de Jordi Sánchez, Jordi Cuixart i els consellers i la petició d’extradició de Puigdemont, ara se li suma la persecució i criminalització cap als CDR, com es va expressar amb la detenció de vuit activistes la setmana passada. Per una d’elles, es demanava l’acusació de delictes de “rebel·lió” i “terrorisme”, com a part d’un operatiu que es proposava atacar als qui van organitzar i van participar dels talls de carreteres i l’obertura dels peatges durant les vacances de Setmana Santa.
No hi ha cap dubte que amb aquest últim cop repressiu, el Govern espanyol pretén abocar l’amenaça sobre qualsevol que es mobilitzi, especialment sobre aquella joventut que comença a organitzar-se.
Des de l’agrupació estudiantil No Passaran i les estudiants de l’agrupació de dones Pan y Rosas, participarem en aquesta nova jornada de mobilitzacions, contra el 155 i la repressió, per la llibertat dels presos polítics i contra la criminalització cap als CDR. Ho farem amb el convenciment que és necessari posar dempeus un moviment estudiantil independent, de base, radicalment democràtic i que lluiti als carrers. Perquè les dones i la joventut, que som part de grans moviments democràtics, com es va demostrar el 8 de març o durant el procés, també podem convertir-nos en l’espurna que encengui la flama d’un gran moviment contra la repressió, que realment pugui enfrontar al Règim del 78 i tombar el 155.
No obstant això, encara que participarem de forma activa en la vaga i en la mobilització que tindrà lloc, ho farem aixecant la lluita per la gratuïtat de l’educació en tots els nivells i exigint al mateix temps la reincorporació immediata dels milers de companys i companyes expulsats per falta de recursos econòmics.
Sabem que la baixada del 30% de les matrícules universitàries alleujaria a una part important dels estudiants, però una mesura així seguiria excloent a estudiants de classe treballadora i amb menys recursos. La rebaixa de les matrícules proposa equiparar els preus als que hi havia al 2011, abans del "tasazo", però és necessari recordar que des del 2008 ja es venien aplicant pujades, elititzant l’educació i convertint-la en un dret restringit per a uns pocs, tant és així que abans de la pujada de taxes més de 66.000 estudiants van deixar la universitat.
Avui encara existeixen més motius per recuperar la lluita per la gratuïtat, justament perquè el pes de la crisi recau en gran part sobre les espatlles de la joventut treballadora i les dones. La baixada de taxes ens seguiria deixant preus per sobre dels mil euros, quelcom inassumible per a una gran part de la joventut, que cada vegada més es veu obligada a accedir a ocupacions precàries amb salaris de misèria.
També lluitem per la gratuïtat en FP, ja que aquestes costen 360 euros des de 2012. A aquest import, se suma el cost del material obligatori que varia segons centre i cicle. Els sindicats estudiantils que cauen en l’oblit de les exigències dels i les estudiants de FP. Hem de recordar que són estudiants obligats a fer més de 300 hores de pràctiques gratuïtes en empreses. Unes pràctiques que moltes vegades impedeixen la compaginació amb un treball, aprofundint més la precarietat de qui les fa.
A més, no podem oblidar tampoc que el 26 d’Abril, coincideix amb el dia de la visibilitat lèsbica. Les aules dels nostres instituts i facultats no són llocs lliures de LGTBIfòbia, per això en aquesta nova jornada de vaga és necessari sortir als carrers per exigir una educació antipatriarcal i lliure de LGTBIfòbia. La lluita per aixecar comissions de dones i LGTBI realment independents per enfrontar la homolesbotransfòbia als centres d’estudi segueix estant més vigent que mai.
Per aconseguir totes aquestes demandes, és necessari superar la lògica de convocatòries parcials d’un dia que mantenen una divisió artificial a l’interior del conjunt dels estudiants, separant als estudiants universitaris, d’aquells de formació professional o de secundària. Al contrari, creiem que tan sols la més àmplia unitat entre tots els sectors de la comunitat educativa, des del professorat fins als i les estudiants de tots els nivells serà possible acumular la força necessària per tombar les reformes educatives que s’han anat imposant en els últims anys i enfrontar la repressió.
Però perquè això sigui possible, els sindicats amb major influència en el moviment estudiantil, com són el SEPC i SE, al costat de les organitzacions d’esquerra, les assemblees de facultats han de cridar al conjunt de l’estudiantat a organitzar-se en assemblees massives a cada centres d’estudi. Així, entre tots i totes poder aixecar un veritable pla de lluita, exigint a les principals centrals sindicals com a CCOO, UGT i a l’esquerra sindical, especialment aquells sindicats amb major pes en el sector educatiu que convoquin una vaga general d’educació, que uneixi les demandes democràtiques del poble català amb les reivindicacions històriques del moviment estudiantil.
