Va passar una setmana des del terratrèmol polític que va implicar el triomf en primera volta de l’ultradretà Jair Bolsonaro a Brasil i falten dos perquè tingui lloc el ballotage. El món es pregunta, què és això?
El govern de Dilma i el PT van respondre a aquestes protestes amb un pla d’ajust que contenia més dosi neoliberalisme i aquesta va ser una de les raons de l’erosió d’una part del progressisme brasiler. Les protestes de carrer protagonitzades per la joventut van venir acompanyades per una ona de lluites que no es veia des de la fi de la dictadura.
La recessió posterior i els escàndols en els quals es van veure embolicades les grans empreses brasileres en el marc de la grapejada operació judicial coneguda com a Lava Jato van provocar una monumental frustració d’aquest somni etern d’una independència o alliberament que venja de la mà d’una “burgesia nacional” prebendari d’Estat.
Davant l’absència d’una alternativa per esquerra, la solució de Bolsonaro va implicar convertir el fracàs en odi cap a tots els que –suposadament- van posar una vegada més en risc la destinació de grandesa del gegant sudamericà i les banderes de l’ordre i el progrés.
