Portem gairebé quinze dies amb el secret a veus de l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi i les potències imperialistes europees recent ara fan alguna tèbia mostra de rebuig. Van haver d’esperar al fet que les autoritats de la sagnant dictadura àrab anunciessin la seva “mort” després d’una baralla. Per descomptat que no va haver-hi res de proves ni tampoc se sap on està el cos. Però no cal preocupar-se, la dictadura ho investigarà.
El Règim de Riad disposa de la màxima impunitat com per assassinar periodistes, i molt més encara. És finançat per EUA i les potències europees (l’Estat espanyol entre elles) per reprimir i matar de gana al poble de Iemen. Trump no necessita guardar les formes perquè descaradament mostra la prioritat dels seus interessos comuns amb la família real saudita. Els imperialismes europeus tracten de conservar la forma perquè tenen un discurs “democràtic”.
Anglaterra, França i Alemanya van criticar a Riad per la situació. Fins i tot Alemanya va arribar a paralitzar la venda d’armes (no és un negoci important per al capitalisme germà). Però l’Estat espanyol és incapaç de si més no adherir-se a aquestes mesurades cosmètiques. El Ministre d’exteriors Josep Borrell tracta a la dinastia saudita amb guant de seda. Com a bon “manat” protegeix els negocis que el Rei fa en nom dels espanyols per acréixer la seva butxaca real i el dels seus socis de l’Ibex35.
Aquests “defensors d’Espanya” són els defensors dels seus grans negociats. Com per exemple, la venda de 400 bombes de precisió per usar a Iemen o qualsevol repressió que la dictadura planegi a la regió; o uns 1800 milions d’euros per la venda d’unes corbetes, o gairebé 7.000 milions per l’adjudicació a un consorci espanyol en la construcció de l’AVE a la Meca. Aràbia Saudita és el tercer major comprador d’armes a l’estat espanyol i també ha comprat aeronaus, granades, artilleria, etc.
Borrell és l’encarregat de cuidar aquests negocis. Per això, quan es va parlar de cancel·lar la venda de les bombes al país que està massacrant al poble iemenita, el ministre es va encarregar de dir que aquestes bombes són de precisió i no maten a qualsevol. Ara s’encarrega de dir gens sobre l’assassinat de Khashoggi i molt menys encara esmentar la paraula Iemen, és clar. Diguem que el “progressisme” s’acaba davant els negocis de la seva majestat.
Això és l’enèsima mostra de què es pot esperar del govern de Pedro Sánchez: la defensa del rei i els empresaris l’Ibex 35. Mentre ara ens tracten d’encaixar uns pressupostos amb algunes engrunes com l’augment del salari que encara seguirà pels sòls i les pensions que estan pitjor, Sánchez continua amb la política monetària de Rajoy que no és una altra més que la de la Unió Europea del Capital: pagar el deute que els bancs ens van encolomar en acord amb el tàndem PP-PPSOE.
I, no solament això, sinó que el govern “progressista” de Sánchez protegeix els negocis del Rei amb la dictadura sagnant de Riad alhora que fomenta la repressió de les aspiracions democràtiques del poble català. De la mateixa manera que el PP ho va fer amb el 155 i recolzat pel PSOE i Ciutadans. Un guant de seda davant la dictadura i un puny d’acer per al poble català. Més clar aigua.
Lamentablement, en aquesta política compta amb el ple suport de Podemos i Pablo Iglesias. El partit morat que va sorgir després del 15M i el moviment d’indignats amb el règim del 78, està recolzant a la casta al seu moment més reaccionari amb el suport als pressupostos de l’estat i la seva “gira” per tractar de sumar a les burgesies perifèriques en la votació dels mateixos.
Un govern progressista el primer que faria és trencar les relacions immediatament (o igual dècades enrere). Però Ai! Això complicaria els negocis del Rei. Seria l’ocasió ideal perquè els “republicans” del PSOE dissolguin la monarquia i constitueixin una República socialista. Però és que van ser ells els qui van pactar amb els franquistes transvestits en “demòcrates” la continuïtat del delegat de Franco. És “possible” que els “socialistes” de Sánchez no siguin un govern de canvi, ni un govern de progrés.
El PSOE de Pedro Sánchez és la continuïtat de Zapatero i González tant en la política interna i com en la política exterior. La pota “esquerra” del Règim del 78, la casta.
