Amb el 99 % de les urnes escrutades, Bolsonaro va registrar el 55 % dels vots, contra el 45 % dels vots de Fernando Haddad.
Bolsonaro va vèncer en les eleccions més manipulades de la història recent del país. Bolsonaro es va beneficiar de la radicalització del sentiment antipetista i de l’enfonsament de la dreta tradicional (especialment de la catàstrofe del PSDB, de Fernando Henrique Cardoso), en el marc d’una sèrie de maniobres judicials sistemàtiques i sota la tutela de les Forces Armades, perquè aquestes eleccions fossin continuïtat i aprofundiment del cop institucional de 2016.
Bolsonaro va expressar una radicalització del discurs religiós, prometent atacs a drets democràtics. En el seu primer discurs després del resultat d’aquesta segona volta va resar en públic i va fer diverses referències religioses, i va jurar per Déu realitzar les reformes contra els treballadors que el mercat financer desitja. En els seus discursos previs ja havia deixat assentada una clara campanya de radicalització anti-esquerra en la qual prometia empresonar i expulsar als "vermells" del país.
Serà el 8º president brasiler des de la transició de la dictadura i s’obre un nou cicle al país. La burgesia tractarà d’alterar la relació de forces entre les classes, sota el programa de Bolsonaro contra els treballadors i la població pobra. El seu programa és la continuïtat violenta de les reformes de Témer, aprofundint l’atac als drets amb la reforma laboral, un atac a les jubilacions i privatitzacions de totes les empreses estatals per afavorir l’imperialisme.
No obstant, això no significa que tingui via lliure per portar endavant tot el seu programa. Bolsonaro va guanyar en la segona volta, però les masses que van fer una experiència amb els atacs de Témer, i associen l’empitjorament de les seves condicions de vida al cop institucional, no acceptaran pacíficament els ajustos. És necessari organitzar-nos per enfrontar la continuïtat violenta del cop.
L’avantatge de 18 punts que mostrava Bolsonaro després de la primera volta va caure durant l’última setmana i es va reduir a 10 punts, disminuint el seu marge de victòria. Sí és veritat que la situació política gira més a la dreta amb una figura reaccionària que serà la continuïtat violenta dels atacs de Témer, també és cert que aquesta declinació a la recta final indica que la lluita de classes es farà present ja als primers moments del seu mandat.
Les borses de valors ja van respondre a l’alça amb el triomf de Bolsonaro. Els aplaudiments del banc nord-americà Goldman Sachs revelen que els caps del capital financer mundial, amos del deute públic brasilera que es porta 1 bilió de reals del país cada any -el capital estranger, en primer lloc el nord-americà- esperen sobreexplotar a la classe obrera, saquejar les riqueses nacionals i les seves principals empreses, com Petrobras, Banc do Brasil, CaixaEconômica i Correus.
L’equip de banquers i empresaris milionaris que formarà part del gabinet de Bolsonaro tindrà una funció especial: atacar cadascun dels drets laborals, acabar amb la llei de contracte de treball, esclavitzar a la població a través de la generalització de l’externalització, especialment a la població negra i els pobles originaris, que Bolsonaro i Hamilton Mourão, el seu vice, tant odien. Jorge Paulo Lemann, l’home més ric de Brasil, amo d’Ambev; Alexandre Bettamio, president executiu per a Amèrica Llatina del Bank of America; Juan Coix, president del consell d’administració de TIM; i Sergio Eraldo de Salles Pinto, de Bozanno Inversiones: aquests són alguns dels capitalistes que al costat de latifundistes i financistasbuscaran fer que els treballadors paguin la crisi que ells van generar.
Malgrat assajar ara un discurs de rostre democràtic, Bolsonaro va dir sistemàticament en diferents entrevistes prèvies que si fos triat president tancaria el Congrés, recolzant la dictadura militar i la tortura, amb un odi repulsiu a les dones, als negres, als indígenes, a la comunitat LGBT. Per la seva banda, el seu vice Mourão no menteix quan diu que vol acabar amb la paga extra. Bolsonaro tampoc menteix quan diu que vol acabar amb totes les empreses estatals i flexibilitzar tots els drets laborals molt més del que Témer ja ha fet.
Sens dubte els treballadors no tenen cap interès al programa econòmic ultraneoliberal de Bolsonaro i Paulo Guedes, que ja van prometre privatitzar l’empresa de Correus, atacar els salaris, reduir el "cost laboral" en favor dels empresaris.
Límits per al programa ultraneoliberal de Bolsonaro
Una enquesta de DataPoder360 del 17 i 18 d’octubre 2018 indica que només el 37 % dels votants de Bolsonaro pensa que "el govern ha de vendre tot o part" de les empreses estatals. Pel 44 % dels bolsonaristas és millor mantenir tot baix control de l’Estat. Només el 30 % dels electors de Bolsonaro estan a favor que el Govern vengui Petrobras. Un altre 60 % diu que Petrobras ha de continuar sota el control del Govern.
D’altra banda en una enquesta de principis de 2018, un aclaparant 86 % de la població estava en contra de la reforma de les pensions, que Bolsonaro i el seu vice, Hamilton Mourao, van dir que serà la "prioritat número 1" del seu Govern.
No hi ha dubte que Bolsonaro tindrà innombrables contradiccions per governar, i això serà una oportunitat perquè les lluites dels treballadors emergeixin i s’enfrontin amb els capitalistes i la dreta. Això serà així encara amb totes les aliances que pugui fer al parlament, com ja ha anunciat amb els partits més corruptes del país, com el dretà DEM de Rodrigo Maia, paladí de la reforma de les jubilacions.
1) En la setmana prèvia a la segona ronda Bolsonaro va veure reduir-se el seu avantatge, i augmentar el rebuig a la seva figura, després de les seves declaracions feixistes en contra dels "vermells", i l’amenaça del seu fill, Eduardo, sobre el tancament del Suprem Tribunal Federal. Sortint amb un avantatge de només 10 %, tindrà més dificultat a aplicar els ajustos que desitja.
2) Haurà de bregar amb el que expressi la fi de la seva demagògia "antisistema" i "anticorrupció", que ja va deixar a un costat per fer acords amb els partits més corruptes del parlament per garantir-se una base per al seu govern. Són les mateixes bandes mafioses i corruptes que recolzen al govern del deslegitimat Témer, i d’un congrés de favors que Bolsonaro tant li va criticar al PT.
3) Una part important de la seva base electoral no és conscient que el seu govern serà molt pitjor que el de Témer en termes d’atacs, destrucció de drets, i empitjorament de les condicions de vida. La contradicció que tendeix a aguditzar-se encara més amb l’escalada de demagògia que va fer en la segona volta, per contenir als electors lul·listes que havia guanyat en la primera volta, a força de promeses de mantenir la paga extra, la Borsa Família, i que no va a augmentar els impostos als més pobres.
4) Les anades i voltes de Bolsonaro que va passar de dir que va a privatitzar totes les empreses públiques a reconèixer que mantindria el seu "nucli estratègic" són una bestreta dels conflictes que existeixen al programa ultraliberal de Paulo Guedes i els interessos estratègics de les indústries militars i de la burgesia brasilera.
No és possible combatre al govern de Bolsonaro, que representa als "amos del país" i la submissió a l’imperialisme estranger, sense una enorme força organitzada, en cada lloc de treball i estudi, amb un programa anticapitalista i socialista que tingui influència sobre els sectors de masses que van venir enfrontant a Bolsonaro en els últims mesos.
Per enfrontar aquesta dinàmica sabem que el PT és completament impotent. Després de governar per anys amb els capitalistes, assimilant els seus mètodes de corrupció i vanant-se de garantir-los guanys inaudits, va voler mostrar que encara podia servir-los començant el segon mandat de Rousseff amb l’aplicació dels ajustos contra la classe obrera, i amb això va acabar de desmoralitzar a la seva pròpia base social, obrint camí al cop que va col·locar a Témer al govern per avançar més ràpidament amb els atacs. La seva estratègia purament electoral, de contenció de la lluita de classes, per canalitzar el descontentament cap al terreny dels vots, va acabar sent incapaç d’oferir qualsevol resistència seriosa al cop institucional. Una vegada en l’oposició, la seva política de respondre a l’odi destil·lat pel Lava Jato i per la Xarxa Globo amb il·lusions en el Poder Judicial i en les eleccions, va acabar sent completament impotent per frenar l’avanç de l’extrema dreta.
Per combatre seriosament l’avanç del colpisme i de l’extrema dreta, necessitem exigir dels sindicats, centrals sindicals, organitzacions d’estudiants i populars que impulsin comitès de base per organitzar la resistència i preparar una gran paralització nacional combinada amb mobilitzacions de carrer en tot el país. En aquests comitès i en aquesta organització de la classe treballadora i de la joventut necessitem lluitar per tirar a baix totes les reformes reaccionàries del govern Témer i crear un gran moviment pel no pagament del deute públic, perquè hi hagi recursos per a les obres públiques, la salut i l’educació.
Només podrem combatre seriosament a Bolsonaro amb un programa que respongui de forma radical a les veritables angoixes de la majoria explotada i oprimida del país. L’única resposta radical i realista, és la que defensi la mobilització dels sindicats i moviments socials per fer retrocedir l’avanç autoritari i imposar que siguin els capitalistes els que paguin la crisi. El MRT i Esquerda Diári van combatre de forma independent del PT cada pas que va donar el colpisme, i posant tota la nostra energia en el combat contra Bolsonaro, l’extrema dreta, el colpisme i les reformes.
